El Govern que lidera Guiseppe Conte torna a estar en entredit després de la sortida del ministre d'Educació. Lorenzo Fioramonti ha renunciat al càrrec tot just uns dies després que s'aprovés el Pressupost per a 2020 en no haver aconseguit per al seu departament els diners que, al seu parer, era necessari per millorar les escoles i les universitats del país.
Aquest és l'últim senyal d'inestabilitat que ha donat l'Executiu italià, format pel Moviment 5 estrelles (M5S) i pel Partit Demòcrata, que fa uns dies va escenificar les diferències que hi ha en el si del gabinet en diversos temes, com la reforma de la zona euro o els drets dels immigrants. El seu últim enfrontament es va produir fa uns dies, a causa de les noves regles per a les concessions de les carreteres de peatge.
Fioramonti va presentar la seva renúncia en una carta adreçada a Conte el passat 23 de desembre, encara que no va ser fins aquest dimecres quan va saltar la notícia. El ja exministre ha lamentat la falta de fons per a l'Educació. "El Govern hauria d'haver tingut més coratge en els Pressupostos per impulsar la despesa per a les universitats i els projectes d'investigació", ha escrit el dirigent en un post al seu perfil de Facebook aquest dijous.
La dimissió de Fioramonti és "irrevocable", segons ha dit el dirigent a Reuters, i posa també de relleu els problemes que hi ha al si del partit M5S, que intenta reorganitzar-se pel descontentament intern que hi ha amb el líder Luigi Di Maio. El problema és que la sortida del ministre d'Educació no ha estat l'única, perquè aquest mes tres senadors de la formació han abandonat per unir-se a la Lliga, el partit d'ultradreta que ara està a l'oposició, cosa que ha deixat el Govern amb una majoria molt ajustada a la Cambra alta.
DEMANAVA 3.000 MILIONS MÉS
Poc després que l'M5S i el Partit Demòcrata formessin govern per sorpresa al setembre (ningú esperava que aconseguissin posar-se d'acord), Fioramonti ja va amenaçar amb anar-se'n. De fet, ha assegurat que renunciaria al càrrec llevat que la despesa en educació s'incrementés en 3.000 milions d'euros el 2020. Una cosa que no ha passat.
El problema és que pocs van creure llavors que anés a donar aquest pas, ni tan sols mentre els comptes públics italians passaven el tall al Parlament, havent quedat ja clar que no hi havia intenció d'incrementar la despesa educativa. "No hauria de ser una sorpresa per a ningú que un ministre compleixi la seva paraula", ha dit Fioramonti a Reuters. Malgrat tot, l'exministre assegura que seguirà donant suport al Govern de Conte des del seu escó de diputat. Almenys, assegura l'agència de notícies Ansa, fins que aconsegueixi formar el seu propi grup al Parlament.
Itàlia gasta el 3,6% del producte interior brut (PIB) en l'educació primària i universitària, enfront de la mitjana del 5% d'altres 32 països analitzats per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Fa uns mesos Fioramonti va fer un seguit de propostes per augmentar la despesa educativa que el van posar en el focus: per exemple, va suggerir nous impostos sobre els bitllets d'avió, el plàstic i els aliments ensucrats per recaptar fons per a l'educació, idees que li van valer més d'una crítica.