Més del 60% de les famílies espanyoles gasta més del que ingressa

"El creixement de l'estalvi és forta i la renda disponible està creixent per sobre de l'economia", explica Javier Santacruz, autor de l'estudi Longevitat i canvis en l'estalvi i en la inversió de l'Institut Espanyol d'Analistes Financers (IEAF). No obstant això, alerta que el problema és l'estalvi familiar, "que estem empitjorant". És més, Santacruz incideix que la gran caiguda de l'estalvi és una cosa "molt perillosa".

Actualment, la taxa d'estalvi de les famílies espanyoles està per sota del 6%. L'autor de l'estudi explica que això no és una cosa que s'hagi produït la crisi: "Durant èpoques en què els salaris estaven bé, les taxes d'estalvi també era molt baixes. És un problema de sempre". Tot i això, apunta que abans hi havia un factor crucial que era la inflació. "Espanya entra a l'euro amb una inflació estructural altíssima i això dilueix més l'estalvi de les famílies", puntualitza.

“Durant èpoques en què els salaris estaven bé, les taxes d'estalvi també era molt baixes. És un problema de sempre”

Javier Santacruz comenta que el problema de no estalviar "és que creiem que l'estalvi ha de ser per gent que guanya molts diners". Davant d'això, indica que la persona ha de tenir voluntat de si guanya tres estalviar encara que en sigui 0,1. "Al pressupost familiar s'ha de planificar quant es guanyarà, es gastarà i quant es pot estalviar", assegura i afegeix que ha de ser una cosa del dia a dia "i en cada casa és on s'ha de produir el canvi".

"Desterrem el mite que l'únic que pot estalviar és el que guanya molt", puntualitza l'economista. De fet, afegeix que "es pot estalviar encara que sigui molt poc, però de forma convençuda i persistent i és així com es canviarà el problema".

Que les famílies espanyoles gasten més del que guanyen es tradueix en què han de recórrer a l'endeutament de forma contínua. Això explica, tal com indica l'estudi, que les famílies tenen unes necessitats de liquiditat superiors a les famílies d'altres països europeus com Alemanya o el Regne Unit.

Tot i això, Javier Santacruz apunta que "encara som a temps de poder arreglar aquesta qüestió". Segons apunta, el problema és que als països en els quals les persones jubilades compten amb rendes públiques es pensa que ja vindran els joves per poder pagar-les, "però, ara no és així". Per això, Santacruz explica que cal estar convençuts d'aquesta necessitat d'estalvi.

L'estudi també demostra que la longevitat tendeix a desplaçar la despesa des de l'oci cap a inversions a llarg termini. El sanejament de la posició financera de les famílies s'incrementa molt després dels 35 anys i realment a partir dels 50. Abans no s'aprecia preocupació per estalviar més per afrontar una jubilació més llarga. Per contra, es confia en la pròpia capacitat per generar en el futur unes rendes més elevades i un major estalvi, amb vistes a disposar de recursos a la vellesa.

Amb tot això, l'estudi assenyala que hi ha un creixement, a mesura que avança l'edat, dels actius de baix risc. "En els rangs d'edat més jove, hi ha major inversió en actius de més risc com a renda variable", apunta Santacruz. Segons l'economista, la millor gestió és l'estalvi i la previsió a llarg termini: "Els elements fonamentals són els dipòsits, amb posició de liquiditat important, els fons d'inversió i les assegurances".