Espanya serà de les poques economies europees que se salvarà de la recessió malgrat que hi haurà una petita contracció als primers mesos de l'any. Així ho estimen des de Mapfre Economics, el servei d'estudis de l'asseguradora, que ha revisat a l'alça les previsions del Producte Interior Brut (PIB) i ara calcula que l'economia espanyola creixerà un 1% el 2023, quatre dècimes més que el que preveu octubre del 2022.
La millora es deu als ajuts fiscals que s'han activat i als encara assumibles costos financers, segons ha detallat el director d'anàlisi macroeconòmic i financer de Mapfre Economics, Gonzalo de Cadenas-Santiago. Amb vista al 2024, les projeccions apunten a un repunt econòmic del 2,1%.
Tot i això, malgrat aquestes previsions, la perspectiva és que el Banc Central Europeu (BCE) segueixi endurint la política monetària, "cosa que podria comportar una reducció del consum per pèrdua de poder adquisitiu i la contracció del crèdit", assenyala l'informe Panorama Econòmic i Sectorial 2023.
Pel que fa a la zona euro, l'anàlisi recull que patirà una contracció econòmica el 2023, començant des del primer trimestre. Es tem que la indústria europea caigui en declivi si no s'aconsegueix resoldre la crisi energètica, ja que els inversors podrien bolcar països amb energia més barata. A més, hi ha el risc que la contracció econòmica s'aguditzi per la postura monetària del BCE.
Aquests problemes fan que, en el còmput anual per al 2023, les previsions de la regió caiguin fins al -0,1% enfront del 0% de l'informe anterior. El país més afectat de la regió serà Alemanya, amb una contracció anual del -0,9% a causa de la desacceleració en el consum, una producció industrial més baixa i una caiguda en les exportacions.
D'altra banda, s'espera que el creixement mundial es desacceleri el 2023 fins al 2%, set dècimes menys del previst a l'octubre de l'any passat. La caiguda confirma, segons els experts, l'entrada en un període d'estaflació global caracteritzat per un creixement econòmic dèbil i encara altes pressions inflacionàries, que es prolongarà almenys fins al 2024, quan el creixement del PIB s'elevarà fins al 2,7%.
"S'espera una reconfiguració dels factors de risc on la manca d'oferta per les disrupcions a les cadenes de subministrament serà substituïda per un menor dinamisme al mercat laboral i una contracció de la demanda com a conseqüència de la pujada de tipus d'interès" .
Mentre Europa afronta perspectives ombrívoles, Àsia emergeix com un focus de contribució per al creixement global. Es preveu que la Xina tornarà a recuperar un ritme de creixement una mica més alt el 2023 (4,8%) una vegada conclosa la política de Covid zero. Indonèsia i el Japó també creixeran aquest any un 4,5% i un 1,1%, respectivament. Més enllà d'aquesta regió, els Estats Units també evitaran la contracció de la seva economia amb un repunt del PIB del 0,1%. Això, però, dependrà de com reacciona la inversió, el mercat immobiliari i el mercat laboral, a les condicions de finançament més cares.
"L'economia nord-americana s'enfronta a dos riscos latents: una recessió provocada per l'enduriment de les condicions financeres i una crisi de liquiditat als mercats similar al de 'repos' del 2019, quan la Reserva Federal va haver d'intervenir", considera De Cadenas-Santiago.
