Les noves generacions "no semblen enfrontar-se", en termes de temporalitat, a un mercat de treball més precari que generacions anteriors, segons el Banc d'Espanya, encara que, en termes de parcialitat, la institució sí que observa una "clara tendència estructural" cap a una menor durada de la jornada que afecta tots els grups d'edat i tots els nivells educatius, però amb més intensitat als joves menys formats i amb estudis mitjans.
"En termes de precarietat laboral, les generacions més joves s'enfronten a una temporalitat lleugerament menor, però, d'altra banda, els qui romanen amb contractes temporals sofreixen una major rotació, mentre que la parcialitat ha accelerat el seu ritme d'avanç, especialment entre els joves amb estudis mitjans i baixos", subratlla l'organisme.
Així ho assegura la institució que governa Pablo Hernández de Cos en un article en el qual analitza les tendències laborals entre generacions en les últimes dècades. Del seu estudi, que només té en compte a la població masculina per la menor participació de la dona al mercat laboral, s'obtenen diverses conclusions.
En primer lloc, el Banc d'Espanya constata que els salaris reals mitjans percebuts a cada edat pels treballadors més qualificats han caigut al llarg de les diferents generacions, mentre que a penes han variat en el cas dels treballadors de menor qualificació. Quan es combinen aquestes dades amb la quantitat de temps treballat, el resultat és una caiguda generalitzada de les rendes anuals mitjanes en el període més recent, des de la crisi financera de 2008. En aquest punt, el Banc d'Espanya assenyala que l'empitjorament de les rendes anuals que sofreixen les generacions més joves "sembla tenir un cert component cíclic".
CAIGUDES DEL SALARI EN ELS TREBALLADORS MILLOR FORMATS
En aquest estudi, el Banc d'Espanya apunta que el salari mensual mitjà percebut pels treballadors menys formats a penes ha variat al llarg de les diferents generacions, mentre que en el cas dels millor formats s'observen caigudes en les generacions més recents.
Així, el salari mitjà mensual dels treballadors amb estudis baixos nascuts al 1967 superava lleugerament els 1.000 euros en complir els 20 anys, incrementant-se de manera progressiva, d'acord amb l'acumulació d'experiència laboral, fins a superar els 2.000 euros mensuals a l'edat de 40 anys. En el cas de treballadors amb estudis alts, un universitari nascut al 1967 rebia un salari mitjà d'una mica més de 2.500 euros al mes als 30 anys, xifra que augmenta amb l'edat, fins a acostar-se als 4.000 euros als 40 anys.
Segons el Banc d'Espanya, abans de la crisi de 2008, els salaris mitjans mensuals abans dels 30 anys de les generacions nascudes més tard eren similars als rebuts per les generacions anteriors, i fins i tot una mica majors en el cas dels treballadors de baixa qualificació. No obstant això, amb l'arribada de la crisi i en anys posteriors, "els salaris mitjans van deixar de créixer amb la mateixa intensitat davant increments de l'experiència, un fenomen generalitzat entre totes les generacions i nivells educatius".
D'aquesta manera, un treballador amb estudis alts nascut en 1977 rebia un salari mitjà als 40 anys (en 2017, és a dir, una vegada finalitzat el període de crisi) "sensiblement inferior" al percebut a aquesta mateixa edat pels nascuts al 1967. Mentre que els nascuts al 1967 tenien entre 30 i 40 anys en el decenni 1997-2007, un període expansiu, els nascuts en 1977 tenien aquesta edat entre 2007 i 2017.
Aquesta caiguda salarial després de la crisi, precisa, també ha afectat els treballadors menys formats, "però en menor mesura". No obstant això, si se suma l'efecte del cicle econòmic sobre els salaris, les diferències entre generacions a penes canvien. "Això suggereix que el fenomen de salaris mitjans més baixos observat després de la crisi financera per a les generacions més recents podria obeir no a causes relacionades principalment amb la posició cíclica de l'economia, sinó a factors de naturalesa estructural, i, per tant, tindria un caràcter més permanent", afirma la institució.
"Fins a l'arribada de la crisi de 2008, els salaris mitjans mensuals a temps complet presentaven una estabilitat intergeneracional bastant marcada, tan sols trencada per lleugeres pujades en el cas dels joves menys formats i petites baixades en els treballadors de mitjana edat més qualificats. No obstant això, l'arribada d'aquesta crisi va coincidir amb moderacions salarials generalitzades per a les noves cohorts, que han estat més intenses per als treballadors més formats", resumeix.
Si s'examina la renda salarial anual total, que inclou els períodes de desocupació i les hores treballades, a més dels salaris mensuals a temps complet, la conclusió del Banc d'Espanya és que ha produït una caiguda generalitzada de les rendes salarials anuals per a les generacions més recents, que sembla tenir "un cert component cíclic".
A tall d'exemple, un treballador nascut en 1967 o en 1977 amb estudis baixos rebia, de mitjana, entorn de 2.000 euros anuals quan tenia 20 anys. No obstant això, a aquesta mateixa edat, un treballador amb el mateix nivell de formació nascut a 1987 rebia una renda bastant superior, de gairebé 6.000 euros anuals. Aquesta millora també es va produir a altres edats i també per als treballadors d'alta formació. Així, la renda anual típica d'un treballador universitari nascut al 1967 era una mica superior a 20.000 euros anuals als 30 anys, mentre que, a aquesta mateixa edat, la renda d'un nascut 10 anys després augmentava a 25.000 euros.
No obstant això, amb l'arribada de la crisi financera, les rendes anuals "van empitjorar significativament" per a tots els treballadors, amb independència del seu nivell de formació. No obstant això, si es té en compte l'efecte del cicle econòmic, gran part de les diferències entre generacions desapareixen, de manera que les corbes de renda tenen un perfil molt semblant, independentment de l'any de naixement.
