El dèficit pressupostari de les administracions públiques d'Espanya acomiadarà el 2019 al 2,2% del PIB, tres dècimes per sota del registrat el 2018, segons les últimes pronòstics del Fons Monetari Internacacional (FMI), que espera que el desequilibri negatiu dels comptes públics espanyols es mantindrà a l'1,9% durant el següent lustre.
Les noves previsions de l'FMI representen una rebaixa substancial en relació als pronòstics de la institució al passat mes d'abril, quan estimava un dèficit del 2,6% del PIB el 2019 i del 2,8% el 2020, mentre que per a 2021 anticipava un desequilibri del 2,9%.
Quant al deute, l'FMI espera que la ràtio respecte al PIB arribi el 2019 al 96,4%, set dècimes per sota de la lectura de 2018, mentre que el 2020 la proporció cauria al 95,2%, per baixar al 94% un any després, fins al 92,8% el 2022 i al 91,7% el 2023, en situar-se al 90,5% al final de l'horitzó de les prediccions de l'FMI.
En el cas d'Espanya, l'FMI ha precisat que les seves projeccions assumeixen un nivell de despeses sota l'escenari d'una extensió del pressupost de 2018 i les mesures legislatives ja aprovades, incloent-hi l'alça de les pensions i del sou dels funcionaris, al costat de les projeccions d'ingressos dels tècnics de l'FMI, mentre que per al 2020 i endavant, les projeccions fiscals corresponen al personal de la institució internacional i assumiran un balanç primari estructural sense canvis.
El director del Departament d'Assumptes Fiscals de l'FMI, el portuguès Vitor Gaspar, ha recomanat en roda de premsa que aquelles economies avançades amb marge fiscal haurien d'aprofitar aquest espai per impulsar polítiques d'estímul. "Ara és el moment que aquests països amb marge pressupostari el facin servir per donar suport a la demanda agregada", ha indicat.
No obstant això, en altres economies amb elevats nivells de deute públic, el funcionari de l'FMI ha aconsellat "que segueixin polítiques fiscals prudents" i cenyides al mitjà termini, i ha alertat que la complaença alimentada per les baixes taxes d'interès pot conduir a un endeutament excessiu, seguit pel pànic dels inversors i una crisi dels mercats.