La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha afirmat que la guerra comercial iniciada pels aranzels del president dels Estats Units, Donald Trump, és una oportunitat d'or per aconseguir la independència econòmica d'Europa.
"Avui estem a dos dies de canvis geopolítics i geoeconòmics profunds decidits pel president dels EUA. Crec que per a Europa és el començament d'un camí cap a la independència. Ell l'anomena 'Dia de l'Alliberament'. Jo considero que és un moment en què hem de decidir ser propietaris del nostre destí junts", ha afirmat la política francesa en una entrevista concedida a la ràdio.
Cal recordar que Trump anunciarà el dia 2 d'abril, dimecres que ve, els aranzels recíprocs que planeja imposar a socis comercials com la Unió Europea (UE), Canadà o Mèxic. Els últims dies, fonts del bloc comunitari han assenyalat que esperen que les tarifes siguin entre el 20% i el 25%. A més, el 3 d'abril entraran en vigor els aranzels a la importació d'automòbils, que apunten a ser molt perjudicials per a la indústria automobilística.
"Cal partir de la base que tot guerra comercial genera perdedors. Ningú no hi guanya. Tampoc els Estats Units, perquè seran un factor d'inflació i augment de preus per als consumidors nord-americans. Els fabricants de cotxes nord-americans s'estiren els pèls. Per posar-nos en una bona posició negociadora hem de demostrar que no estem disposats a rendir-nos”, ha subratllat Lagarde, que ha deixat entreveure que Alemanya serà el país “més colpejat” per les tarifes de Trump.
Tot i això, la francesa creu que els europeus tenen "cartes" suficients per jugar per atraure part del capital que fugirà dels Estats Units per la incertesa que està provocant la voluble política de Trump. "Som una de les zones econòmiques més grans del món. I els inversors miren Europa d'una manera molt diferent que fa dos mesos. És una àrea on la seguretat jurídica es respecta", ha assenyalat Lagarde.
Un altre as a la màniga del Vell Continent podria estar en els consumidors europeus, que "estalvien considerablement més" que els seus homòlegs nord-americans. El problema, ha explicat Lagarde, és que part d'aquest capital va a productes financers d'escassa rendibilitat, com ara comptes d'estalvi o dipòsits, que acaben invertint en bons del Tresor nord-americà. Per tant, Lagarde assenyala que això està "finançant l'economia nord-americana" i ha emplaçat Europa a tenir una reflexió sobre el finançament.
Finalment, la francesa ha parlat sobre la propera reunió del BCE, que tindrà lloc entre el 16 i el 17 d'abril, i va reconèixer que hi ha diverses opinions sobre el camí que ha de seguir l'organisme. "Alguns volen anar al galop. Molt ràpid. Altres prefereixen anar a poc a poc i veure quins obstacles hi ha al camí. Jo analitzo les dades. No busco anticipar-me ni fer previsions sobre el que passarà la setmana o el mes que ve", ha apuntat Lagarde.
Cal recordar que el BCE va complir les previsions del mercat i va baixar els tipus d'interès en 25 punts bàsics al març, fins al 2,5% per al tipus aplicable a la facilitat de dipòsit. Paral·lelament, l'organisme va revisar a l'alça el seu objectiu d'inflació i en va reduir l'objectiu de creixement. Ara, Frankfurt preveu una inflació general mitjana del 2,3% el 2025, de l'1,9% el 2026 i del 2% el 2027 així com un creixement del 0,9% el 2025, 1,2% el 2026 i 1,3% el 2027.
La setmana passada, Lagarde va assegurar que, "a l'entorn actual", és "impossible" que la inflació general es mantingui sempre al 2%.