La Xina ha fixat el seu objectiu de creixement del PIB per al 2026 en una forquilla d'entre el 4,5% i el 5%, el nivell més baix des de principis de la dècada del 1990, en un context de pressions deflacionistes persistents i tensions comercials amb els Estats Units.
La meta, inclosa a l'informe de treball del Govern presentat durant la reunió anual de l'Assemblea Popular Nacional, suposa una retallada enfront de l'objectiu d'"al voltant del 5%" que Pequín havia mantingut durant els tres últims anys. Es tracta, a més, de l'objectiu més modest fixat pel país en dècades, excepte el 2020, quan no es va establir cap meta de creixement per la pandèmia.
El Govern també va mantenir sense canvis el seu objectiu de dèficit pressupostari "al voltant del 4%" del PIB, el mateix nivell establert el 2024 i el més alt registrat des del 2010. En paral·lel, les autoritats van conservar la seva meta d'inflació entorn del 2%, un objectiu fixat per primera vegada el 2025 i que se situa al seu nivell més baix en més de vint anys.
Pequín preveu emetre aquest any 1,3 bilions de iuans (uns 188.500 milions de dòlars) en bons especials del Tresor a ultra llarg termini
Aquest objectiu d'inflació funciona més com un sostre que com una meta que hagi d'aconseguir-se. El 2025, el creixement dels preus va ser pràcticament nul, mentre que la inflació subjacent —excloent-ne aliments i energia— es va situar al 0,7%, reflex d'una demanda interna feble i una confiança del consumidor encara fràgil.
Al seu informe, el primer ministre xinès, Li Qiang, ha reconegut els nombrosos desafiaments que afronta l'economia del país, entre ells un entorn comercial internacional que canvia amb rapidesa i problemes estructurals que continuen pesant sobre el consum i la inversió.
Els analistes interpreten el nou objectiu de creixement com un senyal de canvi en l'estratègia econòmica de Pequín. Segons ha declarat Tianchen Xu, economista sènior d'Economist Intelligence Unit, a CNBC, "l'objectiu de creixement és bastant realista i reflecteix un canvi addicional des d'una mentalitat centrada en els números cap a una altra que prioritza la qualitat".
Al seu judici, les autoritats xineses ja no consideren que taxes de creixement molt elevades siguin necessàriament positives, ja que podrien incentivar projectes d'inversió d'escassa utilitat econòmica o fins i tot la manipulació de dades a nivell local.
El Govern també s'ha marcat com a objectiu mantenir la taxa de desocupació urbana entorn del 5,5% —enfront del 5,2% registrat l'any passat— i crear uns 12 milions de noves ocupacions a les ciutats el 2026.
ESTÍMUL FISCAL I MONETARI
En matèria fiscal, Pequín preveu emetre aquest any 1,3 bilions de iuans (uns 188.500 milions de dòlars) en bons especials del Tresor a ultra llarg termini, la mateixa quantitat que l'any passat. Part d'aquests fons es destinaran a programes de renovació de béns de consum, amb una assignació de 250.000 milions de iuans, i al reforç del capital dels grans bancs estatals, amb altres 300.000 milions.
A més, les autoritats planegen emetre 4,4 bilions de iuans en bons especials de governs locals per a finançar grans projectes d'infraestructura i alleujar la pressió del deute a les administracions regionals.
Li ha subratllat al seu informe que la despesa pública continuarà sent elevat enguany i que impulsar el consum i millorar el nivell de vida de la població ha de convertir-se en una prioritat.
Al front monetari, Pequín ha reiterat que mantindrà una política "adequadament acomodatícia" per a sostenir l'activitat econòmica, la qual cosa podria incloure retallades de tipus d'interès i reduccions del coeficient de reserves obligatòries dels bancs.
ECONOMIA SOTA PRESSIÓ
La decisió arriba en un moment en el qual l'economia xinesa travessa un període prolongat de feblesa. Encara que el PIB va créixer un 5% el 2025, el país ha entrat ja al seu quart any de pressions deflacionistes, enmig de la crisi immobiliària, la feblesa del consum i l'elevat deute dels governs locals.
Les vendes al detall van augmentar un 3,6% l'any passat, mentre que la deflació en els preus de fàbrica es va intensificar, amb una caiguda del 2,6% interanual. Al mateix temps, la inversió en actius fixos va descendir un 3,8%, la primera caiguda anual en dècades, amb el sector immobiliari com a principal llast després de desplomar-se la inversió un 17,2%.