Els líders de la Unió Europea (UE) han arribat finalment a un acord "històric" sobre un pla d'estímul massiu per a les economies afectades pel coronavirus en una reunió celebrada aquesta matinada després d'una cimera que ha durat gairebé cinc dies.
El president del cim, Charles Michel, va tuitar "Acord" poc després que els 27 líders arribessin finalment a un pacte en una sessió plenària a les 5.15 hores.
"Aquest acord envia un senyal concret que Europa és una força d'acció", ha dit Michel en una conferència de premsa posterior.
"Es tracta de molt més que de diners. Es tracta dels treballadors i les famílies, els seus treballs, la seva salut i el seu benestar. Crec que aquest acord serà vist com un moment crucial en el viatge d'Europa, però també ens llançarà al futur".
El president francès, Emmanuel Macron, ha declarat que l'acord és "veritablement històric" i que està convençut que el pla de recuperació i el pressupost poden fer front al desafiament de la pandèmia del coronavirus.
"Aquesta va ser una cimera les conclusions del qual són veritablement històriques. Hem posat en marxa la capacitat de manllevar col·lectivament, de posar en marxa un pla de recuperació col·lectiu, per primera vegada", ha explicat Macron. "Amb aquest pla de recuperació, aconseguirem gairebé el doble del pressupost europeu en els pròxims tres anys", ha afegit.
L'acord, que es va produir després que Michel presentés una proposta sobre un Fons de Recuperació de 750.000 milions d'euros, és fonamental per dissipar els dubtes sobre el futur mateix del bloc. Michel va proposar que, del fons de 750.000 milions d'euros, 390.000 milions siguin subvencions no reemborsables, menys que els 500.000 milions plantejats originalment, i la resta en préstecs reemborsables.
La notícia de l'acord va fer que l'euro marqués un nou màxim de quatre mesos, 1,1470 dòlars.
"És impressionant veure que ho hem aconseguit. Hem aconseguit una enorme fita que estableix el futur de la Unió Europea", ha assenyalat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, després de gairebé 100 hores de negociacions.
La cimera es va acostar a la durada rècord establerta en una reunió l'any 2000 a la ciutat francesa de Niça, gairebé cinc dies.
MENYS SUBSIDIS I MÉS CONTROL D'AJUDES
El pla de reconstrucció serà finançat per una emissió sense precedents de deute conjunt per part de la Comissió Europea i tindrà una durada de tres anys i se sumarà a un pressupost comunitari per al període 2021-2027 de 1,074 bilions d'euros.
Malgrat la seva embranzida, els països del nord no han aconseguit reduir la grandària global del fons, que preserva els 750.000 milions inicials, però a canvi han obligat la resta de socis a retallar la part que es distribuirà als països en forma de subvencions a fons perdut, una altra de les seves principals reivindicacions.
Finalment, les transferències directes es quedaran en 390.000 milions d'euros, 110.000 milions menys que els que recollia la primera proposta que va arribar a la taula dels líders. La resta del fons, 360.000 milions d'euros, arribarà als Estats membres en forma de préstecs que hauran de retornar.
Una altra de les victòries que s'han apuntat els països del nord és l'augment dels seus 'xecs' de descompte del qual es beneficien els majors contribuents al pressupost de la UE. En concret, Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Àustria i Alemanya veuran reduïdes les seves aportacions durant tot el període en 53.000 milions que hauran de completar la resta d'Estats membres.
Països Baixos també ha aconseguit introduir una major supervisió de les ajudes, però no tindrà una capacitat real de veto si considera que les reformes que ha plantejat un país concret per rebre fons no són les adequades.
L'acord final estableix que els plans nacionals de reformes seran aprovats amb majoria qualificada entre els Vint-i-set i els desemborsaments posteriors dependran del compliment d'una sèrie d'objectius preestablerts. La Comissió Europea avaluarà si s'han complert aquests objectius, encara que excepcionalment un o més socis que tinguin dubtes de la seva anàlisi podran demanar que es debati a nivell de líders.
"Teníem una línia vermella: Mai no hauríem consentit que cap país tingués el dret de veto o d'intromissió sobre els plans nacionals", ha dit sobre aquesta qüestió el primer ministre italià, Giuseppe Conte, per a qui hagués estat "inacceptable" que un Estat membre pogués "envair" les competències de la Comissió Europea.
ENFRONTAMENT NORD-SUD
L'autodenominat 'grup dels frugals' ha lluitat durant les quatre jornades per un fons de menor quantia amb una contundència que fins i tot va arribar a irritar l'eix francoalemany d'Angela Merkel i Macron i els socis del bloc del sud, com Itàlia, Espanya, Portugal i Grècia.
El pols ha estat molt evident pels missatges creuats que s'han llançat públicament durant aquests dies: d'un costat, els primers ministres de Països Baixos i Àustria, Mark Rutte i Sebastian Kurz, i de l'altre, els primers ministres d'Itàlia i de Portugal, Giuseppe Conte i António Costa.
En una roda de premsa, Macron ha reconegut que ha estat una negociació "marcada per les dificultats" derivades de les "diferents concepcions" d'Europa entre els socis comunitaris, però ha subratllat que l'acord definitiu és "proporcionat" i el "necessari" per aconseguir "el més important", que era tirar endavant el Fons de Reconstrucció.
