El deute públic marca un nou màxim i arriba al 110,1% del PIB fins a juny

D'aquesta manera, el deute públic va marcar el seu màxim històric en el segon trimestre, afectat fins al 21 de juny per les diferents mesures de restricció de mobilitat derivades de l'estat d'alarma decretat per la crisi sanitària de la Covid-19.

En conseqüència, la ràtio de deute públic sobre PIB va escalar al 110,1%%, la qual cosa suposa 11,1 punts percentuals més respecte a la ràtio del primer trimestre (99%), i representa també el nivell històric més alt. A nivell interanual la ràtio de deute públic s'eleva 11,7 punts percentuals.

Noticia relacionada

El Corte Inglés vuelve al mercado: lanza una emisión de bonos por 600 millones

Per a enguany el Govern augura una ràtio de deute públic del 115,5% del PIB a conseqüència del PIB, encara que previsiblement es revisarà a l'alça en el nou quadre macroeconòmic, després que el Tresor ja revisés al maig el seu programa de finançament elevant les seves previsions d'emissions en 100.000 milions davant les majors necessitats.

PUJA A TOTES LES ADMINISTRACIONS

Per administracions, el deute públic es va incrementar a totes entre els mesos d'abril i juny d'enguany, registrant màxims històrics, excepte en el cas de les corporacions locals.

Així, el deute de l'Estat va pujar en el segon trimestre a 1.158.811 milions d'euros, un 5,8% més que en el trimestre anterior i un 8% més interanual, la qual cosa representa el 98,9% del PIB, amb una alça de 10,4 punts percentuals intertrimestrals i de 11,5 punts interanual, marcant la seva major ràtio de la història.

Per part seva, el deute de les comunitats autònomes va créixer un 2,5% intertrimestral i un 1,7% interanual, fins als 305.689 milions d'euros en el segon trimestre, la seva major cota històrica, equivalent al 26,1% del PIB, dos punts percentuals més que el primer trimestre.

Al seu torn, les corporacions locals van elevar un 9,1% el seu deute en el segon trimestre, fins als 24.967 milions d'euros, però un 5% menys interanual, per la qual cosa en aquest cas no es va registrar un màxim històric. La xifra representa el 2,1% del PIB, una ràtio tres dècimes superior a la del primer trimestre però igual a la de fa un any.

Finalment, el deute de les administracions de la Seguretat Social va escalar fins als 68.855 milions d'euros, per la qual cosa va marcar el seu rècord històric en créixer un 25,1%, sumant 13.830 milions d'euros més en el trimestre, i registrant una alça del 41,4%, afegint 20.162 milions en un any. La ràtio sobre PIB és del 5,9%, 1,5 punts percentuals més que entre gener i març i 1,9 punts més respecte a fa un any.

Aquest increment es deu als préstecs concedits per l'Estat a la Tresoreria General de la Seguretat amb caràcter mensual de març a novembre de 2019 per a finançar una part significativa del seu desequilibri pressupostari.

Aquests préstecs, en tractar-se d'operacions financeres entre subsectors, no afecten el deute total del sector administracions públiques, explica el Banc d'Espanya. A això se sumen les nombroses mesures adoptades per a pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus.

VALÈNCIA, CASTELLA-LA MANXA I CATALUNYA, LES CCAA MÉS ENDEUTADES

Dins de les comunitats autònomes, el deute es va elevar en termes absoluts a totes les regions respecte al trimestre anterior excepte a Aragó i Extremadura.

Concretament, Catalunya (80.015 milions d'euros), el País Valencià (49.977 milions), Andalusia (35.483 milions) i Madrid (35.646 milions) continuen concentrant dos terços de tot el deute en mans dels governs autonòmics, encara que també obeeix a una qüestió de població.

A continuació, figuren les comunitats de Castella-la Manxa (15.509 milions), Castella i Lleó (12.967 milions), Galícia (11.971 milions), País Basc (10.497 milions), Murcia (10.376 milions) i Illes Balears (9.329 milions).

Tanquen la taula Aragó (8.723 milions), Canàries (6.498 milions), Astúries (4.976 milions), Extremadura (4.896 milions), Navarra (3.629 milions), Cantàbria (3.509 milions) i La Rioja (1.690 milions).

No obstant això, en percentatge del PIB, el País Valencià, amb un endeutament que suposa el 46%, continua encapçalant les regions més endeutades en relació a la seva riquesa, seguida de Castella-la Manxa, amb el 38,7%, i Catalunya, amb el 35,9%.

Els segueixen Múrcia (33,8%), Balears (29,4%), Cantàbria (26,1%), Extremadura (25,2%), Aragó (24,1%), Castella i Lleó (23,2%), Andalusia (22,7%), La Rioja (20,4%), Astúries (2,1%), Galícia (19,6%) i Navarra (18,1%).

Del seu costat, la Comunitat de Madrid (15,8%), País Basc (14,9%) i Canàries (14,6%) són les que menor deute tenen respecte al PIB.

MADRID REDUEIX DEUTE, BARCELONA LA INCREMENTA

Per grandària d'ajuntaments, els de més de 500.000 habitants van acumular un deute de 4.397 milions d'euros entre abril i juny, 20 milions més que el trimestre previ, al mateix temps que aquells amb més de 300.000 i menys de 500.000 la van situar en 731 milions, 4 milions menys, en tant que la de la resta de capitals va pujar a 2.527 milions, 49 milions més.

Entre els que compten amb més de 300.000 habitants, Madrid, amb un deute de 1.977 milions d'euros (-1,4% intertrimestral), segueix al capdavant de les corporacions locals més endeutades, seguida de Barcelona, amb 769 (+5,2%) i Zaragoza, amb 734 milions (+0,4%).

Els van seguir València (358 milions), Màlaga (331 milions), Murcia (285 milions) i Sevilla (227 milions), encara que l'han contingut o reduït en tots els casos.