- La rebaixa dels tipus al Regne Unit confirma la impressió que la normalització monetària serà més tardana i lenta del que s'havia descomptat
- Un preu del diner tan baix seguirà pressionant la rendibilitat del negoci tradicional dels bancs
- Els ingressos per comissions, el tancament d'oficinesi l'ajustament de personal seran palanques fonamentals per a suportar l'entorn actual
La banca espanyola no vol fer-se trampes al solitari. La rebaixa dels tipus d'interès anunciada aquest dijous pel Banc d'Anglaterra constata que la normalització monetària amb la qual somia el sector serà més tardana i lenta del que s'havia descomptat i que, de fet, encara es poden veure més mesures expansives. Conscient d'aquesta realitat, i segons fonts consultades per Bolsamanía, les entitats s'estan preparant per suportar una travessia amb els tipus en el 0% o molt a prop "almenys fins al 2020".
"Potser ens estem passant de prudents. Però estem fent les nostres previsions amb tipus al 0% fins al 2020", asseguren aquestes fonts, que prefereixen no ser identificades. És la sensació imperant en el sector: que els tipus d'interès més baixos de la història han vingut per quedar-se més temps del previst en un principi. I, per tant, que el negoci bancari de sempre, consistent a guanyar diners amb la captació de dipòsits i la concessió de préstecs i a convertir terminis curts en llargs, seguirà patint durant força temps.
Llegiu també: Y tú, ¿qué haces con el dinero que te ahorras con el euríbor en negativo?
Aquesta sensació es recolza en el que estan veient per part dels bancs centrals. La Reserva Federal (Fed) nord-americana amb prou feines ha pogut apujar els tipus en una ocasió, del 0-0,25% al 0,25-0,50%, i per a aquest any s'espera un repunt addicional, un ritme molt més lent de que s'esperava. El Banc Central Europeu (BCE) va esprémer els interessos al màxim el març d'aquest any, per portar-los al 0% -amb els de dipòsit en el -0,40% - i les previsions no contemplen pujades, com aviat, fins a 2018, que en tot cas seran molt graduals i no s'allunyaran gaire el preu del diner del 0%. I el Banc d'Anglaterra, que el 2014 va escalfar el terreny per apujar els interessos, els va rebaixar ahir dijous per combatre els efectes del Brexit.
En aquest escenari, als bancs se'ls complica molt guanyar diners."El seu negoci natural ja no és negoci", assevera Javier Santacruz, professor de l'Institut d'Estudis Borsaris (IEB). Amb els tipus al 0% -i fins i tot per sota-, el marge d'interessos dels bancs, que representava la base del seu negoci perquè recull el que guanyen, la seva principal activitat intermediària, es ressent. I així ho han reflectit els comptes oferts pel sector el primer semestre. Aquest marge ha baixat en sis de les vuit entitats espanyoles cotitzades: Banco Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Banc Sabadell, Bankinter, Banco Popular i Liberbank. Les excepcions són BBVA i Sabadell, encara que si en el primer cas se centra el focus en l'activitat bancària espanyola, el seu marge d'interessos també va decréixer entre gener i juny de 2016.
Els ingressos per comissions, el tancament d'oficines i l'ajustament de personal seran palanques fonamentals per a suportar l'entorn actual
De mitjana, i excloent el negoci internacional del Santander i BBVA, el marge d'interessos ha baixat un 3,5% en les entitats cotitzades. Això sí, les més dependents de l'economia espanyola, com Bankia o Popular, han patit baixades més intenses, del 19% i el 17%, respectivament.
Alhora, els problemes per generar beneficis amb el seu negoci repercuteixen en la rendibilitat del sector. La rendibilitat sobre el capital propis (ROE) del conjunt del sector es mou al voltant del 5%, quan el cost de capital (COE) es mou entre el 8% i el 10%. És a dir, de mitjana, el sector està destruint valor. De fet, l'efecte dels tipus baixos en els marges i la rendibilitat de les entitats ha estat un dels principals motius pels quals l'agència de qualificació Moody's ha rebaixat aquesta setmana la seva perspectiva sobre la banca espanyola de "positiva" a "neutral ".
A LA BUSCA D'ALTERNATIVES
Però el problema no es limita a aquestes dades o interpretacions, sinó que el sector està preparant i als seus pressupostos, les seves previsions i les seves estratègies sobre la premissa que els marges continuaran patint i que els tipus del 0% -o molt a prop d'aquest nivell-, romandran fins a finals d'aquesta dècada. "Han de preparar-se per suportar l'escenari actual, amb una pressió molt important dels tipus, almenys fins a 2020", confirma Santacruz.
Aquesta perspectiva posa de manifest que, amb l'origen dels seus resultats estrenyent-se, els bancs han de dedicar la resta del compte a contrarestar aquest efecte. En aquest sentit, tant els experts com el sector ho tenen clar. Per la via dels ingressos, l'única alternativa sòlida passa per augmentar els ingressos per comissions, sobretot procedents de la comercialització de productes de valor afegit, com els fons d'inversió.
I per la via de les despeses, emprar-se a fons en els ajustos. En dues direccions: oficines i empleats. Com a aperitiu, durant el primer semestre de 2016 els bancs que formen part de l'IBEX-35 han tancat ja 500 oficines. "Vindran molts tancaments més. Encara hi ha més de 30.000 oficines; n'hi haurà prou amb un terç", apunten les fonts que no volen ser identificades.
El sector també està aplicant altres pal·liatius. Com el de mutar els dipòsits en comptes a la vista, que retribueixen menys -o res-, o el d'estimular la concessió de crèdits al consum, que deixen més marge que altres préstecs -com els hipotecaris-.
EL REPTE: DEFINIR EL MODEL DEL FUTUR
No obstant això, les comissions i els costos poden servir per salvar el tràngol del curt termini. Però a llarg termini el repte és un altre. "El veritable problema per al sector rau en quin serà el seu model de negoci a llarg termini", observa Santacruz.
En aquest sentit, aquest model pot estar condicionat per dues de les tendències que semblen claus per a les entitats. D'una banda, la revolució digital que està vivint el sector i l'arribada de nous competidors tecnològics; i l'altra, la professionalització que Mifidi II requerirà a la xarxa comercial de les entitats. Totes dues poden aplanar el camí perquè la banca es converteixi més en un negoci de prestació de serveis financers que en un intermediació financera, que és el que ha tingut històricament.
Llegiu més:
La banca sempre guanya... però menys: els beneficis baixen un 26% el primer semestre
Dancausa de Bankinter descarta más fusiones bancarias
El Tesoro coloca 3.000 millones en letras con los intereses más bajos de la historia a nueve meses