La Secció 8 de l'Audiència de Barcelona jutjarà a partir d'aquest dijous l'expresident de Caixa Catalunya i exministre socialista, Narcís Serra, i altres 40 acusats per la causa dels sous suposadament desproporcionats de l'entitat durant els anys de major crisi econòmica, entre 2008 i 2012.
El judici començarà a les 10 hores d'aquest dijous i durarà fins al 30 de novembre, amb un total de 28 sessions, tot i que els acusats no començaran a declarar fins a l’11 d'octubre, per delictes d'administració deslleial i delicte societari.
Narcís Serra, al costat del que va ser director general de Caixa Catalunya, Adolf Todó, i altres 15 exconsellers de l'entitat s'enfronten a una petició de quatre anys de presó per part de la Fiscalia per dos presumptes delictes d'administració deslleial per una "irresponsable política de retribucions".
La Fiscalia reclama per als altres 24 acusats penes de dos anys en acusar-los d'un únic delicte d'administració deslleial, i demana indemnitzar al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) pel perjudici causat, que es xifra en més de 2,5 milions d' euros.
L'acusació particular de la Confederació Intersindical de Caixes (CIC) demana per Todó deu anys de presó per administració deslleial i apropiació indeguda, per als altres 40 acusats, entre ells Serra, quatre anys de presó per administració deslleial, mentre que la CUP, que també és acusació particular, sol·licita penes de fins a set anys per als dos principals acusats.
"ESPURI MANEIG"
El fiscal Fernando Maldonado acusa per sous que es van concedir a consellers de l'entitat bancària en plena crisi econòmica, quan aquesta estava rebent fons del FROB, que entre 2010 i 2012 va aportar a la caixa més de 12.000 milions d'euros.
Els acusa d'"un reprotxable i espuri" maneig dels fons d'una entitat l'únic objectiu de la qual hauria d'haver estat procurar un adequat benefici per a l'obra social i evitar un malbaratament de fons en benefici dels alts directius.
Considera que a l'entitat investigada van existir "retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva real situació d'insolvència", enmig d'una greu crisi econòmica que va comportar que la entitats acomiadés més de 1.600 treballadors.
Tot i la difícil situació econòmica general, del sistema financer i, especialment de Caixa Catalunya, els sous d'Adolf Todó "no van deixar de pujar" durant el 2009, el 2010 i el 2011.
ADOLF TODÓ
Entre altres decisions sota investigació, hi ha el pagament a Todó d'una retribució fixa anual de 600.000 euros -que després fins i tot es va augmentar- al qual calia sumar una retribució variable del 35% del total, condicionada al compliment d'objectius.
Es va establir per a ell una clàusula de prejubilació a partir dels 60 anys per la qual cobraria fins als 67 una renda mensual del 90% del seu sou, i a partir dels 67 "una renda vitalícia" el 80% del qual s'ha rebut dels 12 mesos anteriors.
Una altra clàusula establia que, en cas de morir, la seva filla podria rebre una pensió vitalícia pel 50% de la retribució cobrada per Todó durant els últims dotze mesos.
En total, Todó va percebre més de quatre milions d'euros entre 2008 i 2012 -sumant-hi les retribucions fixes i les variables- al qual cal afegir aportacions al pla de pensions.
NARCÍS SERRA
A Serra, a més d’"elevats emoluments en concepte de dietes" per presidir les comissions i el consell d'administració -que van oscil·lar entre 24.801 i 135.707 euros a l'any-, a partir de 2007 se li va assignar un sou com a president no executiu d’uns 175.000 euros anuals.
La Fiscalia també al·ludeix a "les escandaloses i milionàries indemnitzacions" percebudes per altres membres del consell d'administració en el marc de l’irresponsable política de retribucions -en paraules del Ministeri Públic-, a compte de les dimissions que es van produir després de la fusió el 2010 de la Caixa d'Estalvis de Tarragona i de Manresa amb Caixa Catalunya.