• Visco també assenyala que és convenient deixar la possibilitat d'usar diners públics per rescats bancaris
  • Demana que s'acabi amb la incertesa reguladora i que s'obri un període d'estabilitat per al sector financer
ignazio visco bce
Banco de Italia

La preocupació per Catalunya s'estén fora d'Espanya. S'hi ha sumat Brussel·les, pel viatge de Carles Puigdemont a Bèlgica i per ser la capital de les institucions de govern europeu. I també Frankfurt, la seu del Banc Central Europeu (BCE), o Roma, on té la casa el Banc d'Itàlia.

"Ens preocupen molt les conseqüències econòmiques que això podria tenir", ha assegurat aquest dilluns després de ser preguntat per la crisi política catalana Ignazio Visco, governador del Banc d'Itàlia i membre del Consell de Govern del BCE, durant la seva intervenció a la Convenció Anual de l'Associació de Mercats Financers a Madrid, presentat per Luis María Linde, el seu homòleg al Banc d'Espanya. Visco va ser reelegit en el seu càrrec la setmana passada.

"El debat no s'ha centrat en qüestions econòmiques, i encara que es parla de coses importants, també s'hauria d'incorporar-hi l'economia", expressa Visco. Així mateix, ha fet una defensa del projecte comú europeu. "Tots tenim un denominador comú que és Europa, i aquest esperit cal salvar-lo", afegeix.

El debat (sobre Catalunya) no s'ha centrat en qüestions econòmiques, i encara que es parla de coses importants, també s'hauria d'incorporar-hi l'economia

Catalunya és un tema candent a les institucions europees, que per ara han mostrat sense escletxes el seu suport al Govern de Mariano Rajoy. Un altre aspecte important i que afecta directament Espanya i Itàlia és el marc regulador del sector financer, ja que són dos dels països que més van patir la crisi financera. De fet, el discurs de Visco ha versat sobre aquest punt: "Es necessita acabar amb la incertesa reguladora, tenir un període d'estabilitat", expressa el governador del Banc d'Itàlia.

REPTES DEL SISTEMA FINANCER

En aquest sentit, ha posat èmfasi en la bretxa que encara existeix entre la rendibilitat dels bancs, entesa com la tornada sobre fons propis (ROE), i el cost de capital, que és el que exigeixen els inversors per rendibilitzar una inversió. Pel que fa al cost del capital, sosté que "una de les raons que sigui alt és la incertesa reguladora", alhora que assenyala que en països com Espanya i Itàlia és més alt que la mitjana per la duresa de la crisi anys enrere.

L'any que entren noves normes sobre comptabilitat i dotació de provisions (IFRS9), alhora que s'avança amb el nou marc regulador dins de Basilea III. "Ha de continuar el sanejament dels balanços i que es reforci la gestió de la morositat", explica l'altre italià membre del BCE, que presideix Mario Draghi.

Pel que fa a la rendibilitat, "segueix sent baixa, i les entitats mitjanes i petites són les que més pateixen", assenyala Visco. A més, assegura que els bancs han de treballar en el desenvolupament de "serveis complementaris" a l'activitat tradicional de captar i prestar diners com el finançament corporativa o el cobrament de comissions a través de la gestió d'actius (recursos fora de balanç, com a fons o plans de pensions).

D'altra banda, el governador del Banc d'Itàlia ha enumerat tres reptes del sector financer a Europa: l'adaptació als requisits més alts de capital, la reducció de la mida del sector financer -tant infraestructures com palanquejament- i una major concentració. En aquest sentit, destaca com a positiu que Espanya tingui ara un 25% menys de bancs i que les sucursals hagin disminuït en "gairebé un 40%".

Aquest missatge no és nou, sinó que el BCE l’està llançant reiteradament. El mateix Mario Draghi ho va fer al maig a Madrid, durant una visita al Banc d'Espanya, on va demanar "millores en eficiència". Visco, per la seva banda, creu que l'estalvi de costos es pot redirigir a inversions en innovació i tecnologia per augmentar la productivitat.

CRISI DE BANCS

El governador del Banc d'Itàlia també ha fet esment des de Madrid un altre aspecte molt rellevant a Espanya aquest any, com és la forma en què les institucions europees han d'intervenir quan hi ha problemes de liquiditat o de solvència. Precisament, Banc Popular va ser intervingut i adjudicat per un euro al Santander al juny, amb el qual els accionistes i bonistes de més risc (deute subordinat i CoCos) van suportar totes les pèrdues sense fer ús de diners públics. Ni un mes després, el Govern italià va acceptar posar diners públics sobre la taula per al rescat de Banca Veneto i Popolare di Vicenza, que se'ls va quedar Intesa Sanpaolo sense que els inversors perdessin tot l'invertit. En el primer cas, va ser l'estrena del mètode 'bail in', i durant el segon es va tornar a fer ús de la metodologia 'bail out'.

Si l'ajuda ve de l'Estat en forma de garanties es pot considerar ajut públic, però de vegades és necessària davant fallades del mercat

Ignazio Visco considera aconsellable que segueixi viva la possibilitat d'usar recursos públics per a la intervenció o rescat d'entitats financeres, fet que suposa un desafiament a la normativa que va impulsar la Comissió Europea per evitar precisament això, i que es va usar en Banc Popular. "No hi ha regles clares per enfrontar-nos a problemes de liquiditat. Si l'ajuda ve de l'Estat en forma de garanties es pot considerar ajut públic, però de vegades és necessària davant fallades del mercat", argüeix. Tot i que admet que al pitjor moment de la crisi hi va haver un ús excessiu de diners públics per a rescats.

"Les dificultats d'una entitat poden tenir efecte contagi i això no resulta fàcil, cal evitar-ho", afegeix. A més, recorda que els bancs petits i mitjans tindran més problemes amb un model de resolució o intervenció en què no hi han participat. En qualsevol cas, creu que Europa ha d'avançar al seu projecte d'unió bancària. Per a això, assegura que cal disposar de recursos a escala europea i d'un fons de garantia de dipòsits comú.

Pel que fa a la política monetària, Vinzo s'ha limitat a reiterar el missatge del BCE i del propi Mario Draghi durant l'última reunió, durant la qual el Consell de Govern va acordar una retallada del programa de compra d'actius (APP, per les seves sigles en anglès) des de 60.000 milions fins a 30.000 milions d'euros des de gener fins a setembre, "i més enllà si fos necessari". "Dependrà si la inflació s'acosta, però per sota, al 2% de forma sostinguda en el mitjà termini", sentencia.

Noticias relacionadas

contador