La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, ha signat aquest dilluns amb els representants sindicals el IV conveni únic per al personal laboral de l'Administració General de l'Estat, que fixa millores retributives generals i un salari mínim de 1.136 euros al mes aquest any per a aquests treballadors. També recull l'acord sobre els fons addicionals, amb els quals se sufraga part de la pujada salarial, que suposarà 280 euros l'any (20 euros més al mes) amb efectes des de l’1 de gener de 2018.
A l'acte de signatura de l'acord, subscrit després de la reunió de la Taula General de Negociació de l'Administració General de l'Estat, Batet ha destacat la voluntat d'arribar a acords dels sindicats i la millora de drets laborals i salaris que s'aconsegueix amb l'acord, renovat després de 10 anys i que afectarà més de 40.000 treballadors. El conveni suposa un increment salarial per als treballadors integrats als grups professionals amb retribucions més baixes, que serà finançat amb els fons addicionals aprovats per als anys 2018 i 2019.
En concret, s'aprova una pujada del 5,5% de mitjana per a totes les taules salarials del personal laboral de l'Administració de l'Estat, incloent-hi el 2,25% de pujada general dels funcionaris d'aquest any i els fons addicionals de 280 euros l'any (20 euros al mes), segons han explicat els sindicats.
D'aquesta manera, el salari mínim del personal laboral, al voltant de 10.000 treballadors, pujarà un 9,36% aquest any, que unit al 2,25% de pujada general arriba a l’11,6%, fins a arribar als 1.136 euros. No obstant això, per al personal laboral de nou ingrés, el salari mínim serà de 1.070 euros mensuals. De cara al 2020, la pujada podrà arribar a un màxim del 14% i arribar gairebé als 1.200 euros (entre 1.161 i 1.198 euros) que reclamaven els sindicats.
A més, es preveu una pujada lineal per a tot el personal laboral de 280 euros anuals (20 euros al mes) amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2018, de manera que una vegada que entri en vigor el conveni, els treballadors cobraran els endarreriments, previsiblement abans de l'estiu.
El conveni tindrà un cost al voltant de 25 milions d'euros, dels quals 10.170.000 d'euros es financen amb els fons addicionals. A més, des de l'any 2020 es comprometrà un 25% més dels fons addicionals per implementar mesures retributives d'homogeneïtzació i desenvolupament de la carrera professional del personal laboral.
FONS ADDICIONALS
La ministra Batet també ha signat aquest dilluns l'acord de distribució dels fons addicionals amb CCOO, UGT i USO, ja que a aquest acord no s'ha sumat CSIF, i que servirà per finançar part de l'increment salarial de les retribucions més baixes del personal laboral i per millorar el complement de destinació del personal dedicat a l'atenció al ciutadà. Igualment, servirà per reclassificar treballadors d'institucions penitenciàries, al voltant de 12.800 efectius que passaran dels nivells 15 al 16 i del 23 al 24. En total, els dos acords de la IV conveni únic i de fons addicionals milloraran la situació laboral de més de 130.000 treballadors de l'Administració General de l'Estat, ha subratllat Batet. El cost de tots dos arriba als 45 milions d'euros.
Amb el II Acord per a la Millora de l'Ocupació Pública i les Condicions de Treball es va acordar que les administracions poguessin destinar, prèvia negociació, fons addicionals, del 0,20% de la massa salarial per a 2018, un 0,25% per 2019 i un 0,30% per al 2020. L'import dels fons addicionals per al període 2018-2019 és de 32,2 milions d'euros. La llei de PGE 2018 va autoritzar el 0,20% de la massa salarial, 14,2 milions d'euros, als fins establerts a l'acord amb els sindicats, i el reial decret de desembre de l'any passat de mesures urgents en matèria de retribucions a l'àmbit del sector públic va destinar el 0,25% per a aquest any (18 milions d'euros).
CLASSIFICACIÓ PROFESSIONAL I JUBILACIÓ PARCIAL ANTICIPADA
Batet ha explicat que amb el IV conveni únic s'estableix una classificació professional d'acord amb el sistema educatiu i al Sistema Nacional de Qualificacions Professionals, equiparant-se així el personal laboral amb la resta del mercat laboral de l'Estat. A més, s'ordenen els llocs de treball en funció dels nivells de titulació, formació i capacitació necessaris per a les diferents funcions requerides pels serveis públics, s'ordena la mobilitat del personal laboral i s'afavoreix la seva promoció professional.
També recull la possibilitat que el personal laboral de l'AGE pugui acollir-se a la jubilació parcial anticipada, en les mateixes condicions que la resta de treballadors del mercat de treball, a partir de l'1 de gener de 2021. Igualment, recull per primera vegada el concurs obert permanent, que facilitarà la mobilitat i la cobertura de llocs de forma més ràpida, amb la consegüent cobertura de necessitats als serveis públics afectats.
El secretari general de CCOO a l'AGE, José Manuel Vera, ha mostrat la seva "profunda satisfacció" per l’"important esforç" per millorar les retribucions i ha titllat el IV conveni únic com "un dels convenis d'empresa més importants". Vera ha recordat que la seva organització i UGT van denunciar fa només tres anys el III conveni únic, per la qual cosa ha destacat la rellevància del nou sistema de classificació professional i la recuperació del dret de jubilació parcial, cosa que contribuirà al rejoveniment de la plantilla, juntament a les millores retributives, amb una alça del 9% per als salaris més baixos aquest mateix any.
En aquesta línia, el secretari de l'Administració General de l'Estat de la federació de serveis públics d'UGT, Carlos Álvarez, ha subratllat que amb l'acord es posa un "segell de dignitat" al conveni, ja que recupera poder adquisitiu per apropar la retribució mitjana del personal laboral a la d'altres administracions. "Hem signat un conveni únic modern i digne, que recull parcialment les principals reivindicacions", ha emfatitzat Álvarez.
De la seva banda, el secretari d'Acció Sindical de CSIF, Francisco Camarillo, ha valorat que s'hagi aconseguit el concurs obert i permanent en mobilitat i la jubilació parcial per 2021 amb l'acord del conveni únic. No obstant això, ha rebutjat l'acord de fons addicionals perquè "deixa fora el 70% de la plantilla de funcionaris" i la pujada de 20 euros mensuals acordada és "clarament insuficient" per pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu de la crisi.
CSIF ha titllat aquest acord d’"improvisat i barroer", i és que, segons ha explicat Camarillo, només s'han produït dues reunions d'un grup de treball, però la clau no s'ha realitzat encara a la Mesa General. Segons la seva opinió, l'acord s'ha tancat "de pressa i corrent" i creu que hi ha un component electoralista en la promptitud de l'esmentat acord.
