El Suprem dóna la raó als bancs: els clients han de pagar els impostos associats a les hipoteques

El Tribunal Suprem s'adjudica el gruix dels impostos de constitució d'una hipoteca al client

Ha estat la Sala Primera del Civil del tribunal que ha decidit al respecte. Després d'estudiar els recursos relatius a les reclamacions dels consumidors, que arremetien contra les clàusules d'escriptures de préstec amb garantia hipotecària que els atribuïen totes les despeses i impostos generats per l'operació, ha dictaminat que els impostos associats a la constitució d'una hipoteca corresponen al client. Almenys gran part d'ells.

Els magistrats han establert que per la constitució del préstec el pagament incumbeix al prestatari, és a dir, al client que sol·licita la hipoteca, mentre que pel timbre dels documents notarials, l'impost corresponent a la matriu s'abonarà per parts iguals entre prestador i prestatari (client i banc). Així mateix, el corresponent a les còpies anirà a càrrec de qui les sol·liciti.

D'aquesta manera, el Tribunal es pronuncia a favor de les entitats bancàries, atès que sol ser pràctica habitual que els hipotecats paguin els impostos relacionats amb la constitució de les hipoteques, que suposen el gruix de les despeses relacionades amb la subscripció d'un préstec hipotecari.

Segons la nota enviada pel Suprem, la decisió ja ha estat comunicat als procuradors de les parts afectades, tot i que el text íntegre de les sentències, relatives a l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) i Actes Jurídics Documentats (AJD), es coneixerà durant els propers dies. Encara que sí que s'han notificat part de les conclusions.

Així, els magistrats assenyalen que el tribunal "ha partit de la seva pròpia jurisprudència", de desembre de 2015, sobre "l'abusivitat d'una clàusula que, sense negociació i de manera indiscriminada, atribueix en tot cas el pagament de les despeses i impostos al consumidor", tot això "tot i que la llei, segons els diferents supòsits, en fa una distribució". Considerava que en aquests casos les concessions del préstec eren abusives, i per tant va declarar nul·les totes les clàusules que imposaven al client tots els costos de concertació del contracte i del pagament de tots els tributs en què el subjecte passiu és el banc.

Ara, prenent com a base aquesta decisió prèvia, ha especificat el repartiment dels costos sobre els quals versaven els recursos sobre els quals ha fallat, referents a ITP i AJD. D'aquesta manera ha dictaminat que en els casos concrets sotmesos a enjudiciament correspon estimar en part els recursos de cassació interposats pels consumidors afectats, adjudicant el gruix d'aquest impost al client. El Suprem ha establert que sobre aquest impost han de distingir diverses situacions:

a) Per la constitució del préstec, el pagament incumbeix al prestatari. Sobre aquest particular, es remet a la jurisprudència constant de la Sala Tercera, del Contenciós-Administratiu, del Tribunal Suprem, que ha establert que el subjecte passiu de l'impost és el prestatari.

b) Pel timbre dels documents notarials, l'impost corresponent a la matriu s'abonarà per parts iguals entre prestador i prestatari, i el corresponent a les còpies, per qui les demani.

Cal recordar que l'ITP i AJD és un impost autonòmic, que varia en funció de cada comunitat autònoma, i que representa el pagament d'un percentatge sobre l'escriptura notarial en la qual es formalitzi la hipoteca. Segons recull Europa Press, que cita dades aportades per diversos despatxos d'advocats, el pagament d'aquest impost se situa de mitjana entre els 3.000 i 4.000 euros.