El Consell de Ministres ha aprovat la pujada de les pensions. Així, el 2022 augmentaran un 2,5% les pensions contributives, mentre que la pujada serà del 3% per als beneficiaris de pensions mínimes i no contributives. A més, el dèficit de la Seguretat Social se situarà per sota del que s'estima.
Com ha explicat el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, “el Consell de Ministres ha aprovat avui el Reial decret de revaloració de les pensions i ho ha fet en el marc de la nova llei de pensions. Ara les pensions es revaloren indefinidament per mantenir el seu poder adquisitiu”.
L'augment del 2,5% per al 2022 és el resultat de l'índex de preus al consum (IPC) mitjà entre desembre del 2020 i novembre del 2021, segons indica la fórmula acordada amb els agents socials al mes de juliol passat i està inclosa a la Llei de pensions aprovada al mes de desembre passat. D'aquesta manera, es dona compliment a la recomanació 2a del Pacte de Toledo, garantint el poder adquisitiu de les pensions sobre la base de l'evolució de l'IPC.
Aquesta pujada, recollida a la Llei 22/2021 de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2022, està destinada a mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes i a millorar els recursos en termes reals de la població més vulnerable. És la primera revalorització que es fa amb el nou marc de garantia permanent del poder adquisitiu de la recent llei de pensions, que fixa la Llei 21/2021, del 28 de desembre.
A més, el Reial decret inclou l'abonament d'una paga compensatòria per a pensionistes i beneficiaris de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) per la revaloració del 2021, que va ser inferior a l'IPC registrat aquell any. "Estem acordant la paga compensatòria per la desviació d'inflació del 2021, fet que suposa per a una pensió mitjana 250 euros més aquest any", ha afegit Escrivá. En total, s'han destinat 2.600 milions d'euros a compensar aquesta desviació.
La pujada de les pensions, efectiva des de l'1 de gener, arriba a 11,5 milions de prestacions i l'import total puja a 3.900 milions d'euros.
En conjunt, la pensió mitjana puja en 651 euros anuals respecte al 2021, en passar de 15.774 euros a 16.424 euros. A més, amb aquesta revaloració, el 2022 la pensió mínima de jubilació serà de 10.103,80 euros anuals en el cas unifamiliar (enfront dels 9.808,4 de 2021, una vegada revaloritzada amb l'IPC amb les dades definitives) i de 12.467 als casos amb cònjuge a càrrec (el 2021, era de 12.103). Mentrestant, la pensió de jubilació màxima arriba als 39.468,66 euros anuals, 962,78 euros més que el 2021 (38.505,88).
D'aquesta manera, el Govern destina 6.500 milions d'euros a revalorar les pensions i fer efectiva la paga compensatòria.
MENYS DÈFICIT DE LA SEGURETAT SOCIAL
Escrivá ha anunciat que el dèficit de la Seguretat Social va tancar el 2021 a l'1% del PIB, per sota de l'1,2% que estimava el Govern. Això és perquè, segons ha detallat el ministre, durant l'any passat els ingressos per cotitzacions socials van créixer un 10% en comparació amb el 2020, fins als 132.000 milions d'euros. Si es compara amb el 2019, abans de la pandèmia, l'augment ha estat del 6%. Amb vista al 2022, preveu que es pot reduir al 0,5% i per al final de la legislatura, l'estimació és que se situï en equilibri pressupostari.
Serà gràcies a dues palanques, que estan incrementant els ingressos de la Seguretat Social. En primer lloc, la positiva evolució de l'ocupació s'està traduint en un fort increment de la recaptació per cotitzacions socials, que el 2021 va assolir els 129.000 milions d'euros, un 7,8% més que l'any anterior i un 4% més que el 2019 • Tant en termes reals com en nominals, aquesta xifra suposa un màxim històric.
En segon lloc, en compliment de la recomanació 1a del Pacte de Toledo, els PGE ja han absorbit la major part de les despeses de polítiques públiques no contributives que fins ara finançava la Seguretat Social. El 2022, es transferiran 18.900 milions d'euros per aquest motiu, que permetran cobrir un 80% d'aquestes despeses, i el 2023 se'n cobriran el 100%.
COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE L'IMV
D'altra banda, el Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret pel qual es regulen l'organització i les funcions de la Comissió de Seguiment de l'IMV. Es tracta d'un dels dos òrgans de participació i governança previstos a la llei, juntament amb el Consell Consultiu, que tindran com a funció fer el seguiment de la prestació, així com dels desenvolupaments que es vagin produint, com el Segell Social d'Inclusió o l'incentiu a l'ocupació.
L'òrgan de cooperació administrativa estarà compost per una presidència (que correspon al ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions), una vicepresidència (secretari d'Estat de la Seguretat Social i Pensions) i 46 vocalies, entre les quals, per part de l'administració central, hi ha la Secretaria General d'Objectius i Polítiques d'Inclusió i Previsió Social, la Sotssecretaria del Ministeri, les secretaries d'Estat de Migracions, Treball i Economia Social, Drets Socials i Igualtat, així com l'Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil.
A nivell territorial, hi haurà un representant per cada comunitat i ciutat autònoma, mentre que, a l'àmbit municipal, estaran representats els 12 municipis amb major nombre de població, així com altres que per la seva representativitat siguin proposats per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
Les funcions de la comissió són, entre d'altres, avaluar l'impacte de l'IMV com a instrument per prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones en situació de vulnerabilitat econòmica, amb una atenció especial a la pobresa infantil; avaluar i fer un seguiment de les propostes normatives i no normatives en relació amb l'ingrés mínim i en matèria d'inclusió que impulsin el ministeri; impulsar mecanismes de cooperació entre administracions; fer un seguiment dels sistemes d'intercanvi d'informació relativa a les persones sol· licitants i les beneficiàries, i cooperar per a la implantació de la Targeta Social Digital.
A més, haurà d'efectuar una avaluació i anàlisi de les polítiques i mesures d'inclusió, així com del seu impacte als col·lectius vulnerables, i intercanviar les millors pràctiques i experiències, per tal de maximitzar les sinergies de les polítiques públiques i millorar-ne l'eficàcia.
Des del Govern asseguren que la constitució i el funcionament de la comissió no suposarà increment de despesa pública.