El Banc Central Europeu (BCE) ha confirmat la seva confiança que la inflació arribi a cotes properes al 2% a "mitjà termini" i complirà així l'objectiu del regulador. No obstant això, les actes publicades per l'entitat central sobre la reunió de març deixen entreveure una major preocupació per la "considerable incertesa" que envolta el panorama futur de la regió.
L'organisme presidit per Mario Draghi reconeix que les últimes dades de creixement i inflació no van ser encoratjadors, però, afirmen que la "força de l'expansió econòmica continua intacta". L'última dada d'inflació va situar l'avanç dels preus a l’1,2% a l'abril, dues dècimes per sota de les previsions del BCE per 2018. Així mateix, el creixement de l'Eurozona durant el primer trimestre va patir una correcció de tres dècimes fins al 0,4%. Una situació que Draghi va atribuir a la reunió de març a "factors temporals", que en la seva opinió no han de prendre més protagonisme.
D'aquesta manera, el regulador explica que analitzarà "acuradament" les dades anteriors a la propera reunió de juny abans de prendre cap decisió. I és que el teòric final del 'QE' està programat per a setembre, però, el BCE manté la idea d'allargar el programa de compra d'actius al seu 'forward guidance', "si fos necessari". La primera pujada de tipus d'interès és encara menys evident, tot i que el mercat apunta a mitjans de 2019 com a escenari més probable. Dos interrogants que semblaven poder dissipar-se abans del final del present exercici, que no obstant això aquest enfocament més 'dovish' posa en dubte.
Un document que arriba hores després de la publicació de la 'Revisió d'Estabilitat Financera', en què el BCE adverteix del risc que suposa permetre a països amb grans quantitats de deute desentendre de les seves obligacions. Un subtil toc d'atenció a Itàlia, després dels continus missatges euroescèptics que el nou govern ha pronunciat, i que han fet tremolar el parquet de milà i el mercat de bons les últimes setmana. El rendiment dels bons italians s'ha relaxat aquest dijous després d'aconseguir cotes no vistes des de 2014 i la seva prima de risc flota al voltant dels 190 punts, més del doble de la puntuació espanyola.
Altres reptes, esmentats amb anterioritat pel regulador, com les tensions comercials a la vora del Pacífic, la volatilitat i sensibilitat del mercat de divises i els riscos derivats del proteccionisme mereixen part de les línies que descriuen aquest creixent sentiment d'inseguretat que aflora en Draghi i companyia.
L'EURO NO AIXECA CAP
La moneda comunitària ha aconseguit remuntar el seu declivi fins als 1,1733 dòlars, però segueix molt pressionada entre Itàlia i l'acompliment de l'economia. "El drama polític a Itàlia continua", assenyalen els analistes de Danske Bank. El president de la república, Sergio Matterella, ha anunciat la seva decisió i ha optat per Giuseppe Conte com a primer ministre, tot i que la preocupació vira cap al futur ministre d'Economia, amb Paolo Savona, un conegut detractor del projecte europeu, el que considera "una gàbia alemanya".
D'altra banda, els economistes de l'entitat danesa també posen èmfasi sobre les males dades de l'Eurozona, amb els PMI desplomant-se a mínims d'un any i mig, i el PIB alemany alentint durant el primer trimestre, també són un llast per a un euro que no recupera la confiança dels inversors.
