El Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a complir el guió i ha reduït els tres tipus d'interès oficials en 25 punts bàsics (pb), o 0,25 punts percentuals, en la que ha estat la setena baixada d'aquest cicle de retallades i la sisena consecutiva després de baixar el preu del diner a totes les reunions celebrades des del setembre.
En concret, el Consell de Govern ha decidit portar els tipus d'interès aplicables a la facilitat de dipòsit (DFR), a les principals operacions de finançament (MRO) i a la facilitat marginal de crèdit (MLF) fins al 2,25%, el 2,40% i el 2,65%, respectivament, amb efectes a partir del 23 d'abril del 2025.
Alhora, l'organisme monetari europeu ha subratllat que el procés de desinflació "continua avançant". Frankfurt destaca que la inflació ha seguit evolucionant "conforme a allò que esperaven els experts del BCE", ja que tant la inflació general com la subjacent es van reduir al març. En concret, aquestes taxes es van frenar fins al 2,2% (enfront del 2,3% anterior) i al 2,4% (enfront del 2,6% previ), respectivament. La inflació dels serveis també s'ha moderat notablement als darrers mesos.
"La majoria dels indicadors de la inflació subjacent suggereixen que la inflació s'estabilitzarà al voltant de l'objectiu del Consell de Govern del 2% a mitjà termini de manera sostinguda. El creixement dels salaris s'està moderant, i els beneficis estan esmorteint parcialment l'impacte de les pujades salarials, encara elevades, sobre la inflació", ha explicat el BCE.
Tot i això, no tot són bones notícies. I és que la guerra aranzelària dels Estats Units i el seu president, Donald Trump, representen un problema per a la zona de l'euro en el seu conjunt.
Al comunicat, el BCE destaca que l'economia de la zona de l'euro ha acumulat "certa resiliència" per fer front a les pertorbacions mundials, però també que les perspectives de creixement s'han deteriorat a causa de l'augment de les tensions comercials a nivell global.
Segons Frankfurt, una incertesa més gran "podria reduir la confiança de les llars i de les empreses", i és "probable" que la resposta "adversa i volàtil" dels mercats a les tensions comercials "doni lloc a un enduriment de les condicions de finançament". "Aquests factors podrien llastar addicionalment les perspectives econòmiques de la zona de l'euro", ha afegit l'organisme monetari europeu.
Cal recordar que, a la reunió del març, el BCE va actualitzar les perspectives d'inflació i creixement econòmic, augmentant la previsió d'inflació fins al 2,3% i reduint la de creixement al 0,9%.
Per això, el Consell de Govern ha reiterat que té la determinació d'assegurar que la inflació s'estabilitzi "de manera sostinguda" al seu objectiu del 2% a mitjà termini. "Especialment en el context actual d'excepcional incertesa, aplicarà un enfocament depenent de les dades, en què les decisions s'adopten a cada reunió, per determinar l'orientació apropiada de la política monetària", ha afegit l'organisme.
En particular, el BCE ha recordat que les decisions del Consell de Govern sobre els tipus d'interès es basaran en la valoració de les perspectives d'inflació tenint en compte les noves dades econòmiques i financeres, la dinàmica de la inflació subjacent i la intensitat de la transmissió de la política monetària, sense comprometre's per endavant amb cap camí concret de tipus.
A la reunió del març, el BCE ha assenyalat que les últimes baixades dels tipus d'interès permetien que la política monetària adoptés una "orientació considerablement menys restrictiva", ja que les baixades dels tipus d'interès "estan reduint el cost del crèdit nou per a empreses i llars i el creixement dels préstecs està repuntant". L'organisme va eliminar la referència a "tipus a nivells prou restrictius durant el temps que sigui necessari" a la reunió de desembre.
Pel que fa al programa de compres d'actius (APP) i al programa de compres d'emergència davant de la pandèmia (PEPP), el BCE ha indicat que "està disminuint a un ritme mesurat i predictible, atès que l'Eurosistema ha deixat de reinvertir el principal dels valors que van vencent".