El Banc d'Espanya ha descartat aquest dilluns l'escenari que va plantejar fa unes setmanes d'una recessió més breu i moderada provocada per la Covid-19, i ara estima una durada de la pertorbació més llarga del que indicaven les previsions inicials: augura que el confinament provocarà una contracció "molt severa" del PIB d'entre el 9,5% i el 12,4% enguany, amb una recuperació al 2021 insuficient per assolir el nivell previ, registrant un avanç econòmic d'entre el 6,1% i el 8,5%.
Noticia relacionada
Així ho ha assenyalat el governador de l'organisme supervisor, Pablo Hernández de Cos, durant la seva compareixença davant la Comissió d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital del Congrés per exposar el seu diagnòstic sobre les mesures implementades per fer front a la crisi de la Covid-19 i l'evolució de l'economia, en la qual ha indicat que es descarta l'escenari projectat a l'abril d'una recessió més breu i moderada, en constatar-se que serà més prolongada i intensa.
Per això, l'organisme ha empitjorat l'escenari base de la pertorbació econòmica que provocarà la Covid-19; a l'abril augurava una caiguda d'entre el 6,6% i el 13,6% per al conjunt de l'any i ara incrementa el descens a entre el 9,5% i el 12,4%, constatant un impacte "molt inflat", i que les caigudes relativament benignes pronosticades fins ara són "poc realistes". No obstant això, millora el pronòstic per a l'any vinent, i augura una alça d'entre el 6,1% i el 8,5%, comparat amb la forquilla d'entre un 5,5% i un 8,5% que contemplava anteriorment.
Hernández de Cos ha advertit que el que s'ha confirmat en les últimes setmanes és que la recuperació "no estarà exempta de dificultats, sense que es puguin descartar escenaris més desfavorables que els considerats actualment"; ha avisat que el xoc serà més intens com més s'allargui el període de restriccions sobre l'activitat, i hi haurà més riscos que els problemes de liquiditat de "molts" agents econòmics derivin en situacions d'insolvència.
DÈFICIT I DEUTE
Així mateix, ha apuntat que els escenaris macroeconòmics permeten estimar que el cost pressupostari de la crisi serà "molt alt" pel doble efecte de les mesures pal·liatives adoptades i, sobretot, per l'acció dels estabilitzadors automàtics, que conduiran a un dèficit públic "molt elevat" enguany, amb la seva consegüent translació a l'endeutament del conjunt de les administracions públiques.
En un escenari de caiguda del PIB més moderada, la ràtio de deute públic sobre el PIB s'elevaria fins al voltant del 115%, xifra similar a la projectada pel Govern espanyol, la Comissió Europea, l'FMI i la AIReF, mentre que en un escenari més advers, superaria fins i tot el 120% del PIB. Amb la recuperació econòmica projectada per a 2021 la ràtio s'estabilitzaria al voltant dels nivells de 2020, o es reduiria "lleugerament".
LES MESURES SUPOSEN UN IMPULS TRES PUNTS DEL PIB AL 2020
El governador del Banc d'Espanya ha titllat d'"insuficient" la resposta donada a nivell europeu, i ha incidit en què la "severitat, la temporalitat i la globalitat" de la pertorbació demanden una primera fase en què les accions siguin "contundents, restringides en el temps, i coordinades".
"Sembla raonable repartir entre el conjunt de la societat els costos que una part de la ciutadania ja està suportant d'una manera molt directa", ha indicat Hernández de Cos, que ha demanat una agenda de reformes "ambicioses" i el disseny "prompte" d'una estratègia de consolidació fiscal per implementar-la quan finalitzi la pandèmia. A més, ha xifrat en 3 punts de PIB l'impacte directe de les mesures implementades (una mica més de 30.000 milions d'euros), sense incloure els avals.