Aquest dilluns entra en vigor el reial decret llei en què s'inclouen les noves mesures aprovades pel Govern per respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna així com la pròrroga d'altres que ja s'estaven aplicant. El paquet, ja publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), té un cost de 9.000 milions d'euros i funcionarà fins al 31 de desembre.
L'objectiu d'aquest decret, segons asseguren des de l'Executiu, és continuar combatent la inflació provocada a tots els països de la Unió Europea (UE) per l'encariment de l'energia mitjançant la pròrroga d'una bateria de mesures que concloïen el 30 de juny i ara es prolonguen fins al final del 2022. "D'aquesta manera, el Govern pretén mitigar l'impacte d'aquesta alça de preus a les llars i als col·lectius més vulnerables, així com al teixit productiu amb ajudes directes als sectors més afectats".
AJUDA DE 200 EUROS PER A RENDA BAIXES
El Reial decret llei inclou l'aprovació d'un ajut de 200 euros per a rendes baixes. En concret, la normativa preveu que els assalariats, autònoms i aturats inscrits a les oficines d'ocupació puguin percebre un pagament únic de 200 euros. S'estima que aquesta mesura beneficiarà 2,7 milions de persones i incrementarà la seva renda en 540 milions.
Per rebre aquesta ajuda, els beneficiaris han de residir en llars on la suma de les rendes que percebin els convivents sigui inferior a 14.000 euros el 2021 i el patrimoni de la qual descomptant l'habitatge habitual no superi els 43.196,4 euros.
S'exclou d'aquesta ajuda els qui ja cobrin l'Ingrés Mínim Vital (IMV) o rebin pensions del Règim General i els Règims especials de la Seguretat Social o pel Règim de Classes Passives de l'Estat. Per a aquests col·lectius, el Reial decret llei ja preveu mesures concretes com la pròrroga de l'increment del 15% de l'IMV o de les pensions no contributives, que implica increments anuals superiors als 200 euros. I, en el cas de les pensions contributives, el Govern ja garanteix l'increment en línia amb la inflació per garantir que no hi ha una minva del poder adquisitiu.
L'organisme encarregat de la gestió d'aquest ajut, que requerirà sol·licitud prèvia pels beneficiaris, serà l'Agència Estatal d'Administració Tributària.
REBAIXA DE L'IVA DE LA LLUM
La principal novetat fiscal del Reial decret llei aprovat és la rebaixa de l'IVA de la llum del 10% al 5% fins al 31 de desembre del 2022. Això suposa que Espanya tindrà a partir de l'1 de juliol, quan entri en vigor aquesta rebaixa, l'IVA de l'electricitat més baix de la UE. Aquesta reducció se suma a la duta a terme el juny del 2021, quan el Govern va reduir del 21% al 10% aquest gravamen. La intensificació d'aquesta rebaixa tributària es produeix després que entrés en vigor a l'abril una nova directiva europea sobre l'IVA que permet ara poder realitzar aquesta mesura.
La nova baixada de l'IVA de la llum es produeix en els mateixos termes que estava vigent. És a dir, afecta els consumidors amb una potència contractada inferior o igual a 10 kW, sempre que el preu mitjà aritmètic del mercat majorista de l'electricitat corresponent al mes anterior al de l'últim dia del període de facturació hagi superat els 45 euros per MWh.
Aquesta rebaixa de l'IVA permet reduir la factura a 27,7 milions de llars, autònoms i empreses. La pràctica totalitat de llars es beneficia de la disminució del gravamen. El tipus del 5% a l'IVA també s'aplica al 72,5% dels contractes de subministrament d'electricitat d'empreses i negocis (no domèstics).
El gravamen del 5% també s'aplicarà per als consumidors vulnerables severs i en risc d'exclusió, amb independència de la potència contractada o del preu de l'electricitat, mesura que beneficiarà més de 640.000 llars.
Així mateix, l'impost especial sobre l'electricitat, que el Govern ja va rebaixar el setembre del 2021 d'un tipus del 5,1% al 0,5%, mantindrà aquest gravamen mínim que permet la normativa de la UE fins al 31 de desembre del 2022.
El decret també manté la suspensió durant tot el 2022 de l'Impost del Valor de la Producció d'Energia Elèctrica (IVPEE), un tribut que grava amb un 7% els ingressos obtinguts per la venda de l'electricitat al mercat majorista i es repercuteix al preu del mercat i a la factura final.
DESCOMPTES A L'ABONAMENT TRANSPORT
S'estableix una reducció del 50% del preu dels abonaments mensuals de transport a empreses estatals, com Renfe, i del 30% de les autonòmiques i locals. Això no obstant, en el cas de les CA i els ajuntaments, l'aplicació d'aquesta mesura és voluntària.
Els que sí que decideixin posar en marxa el descompte ho podran fer a partir de l'1 de setembre i tenen l'opció, a més, d'ampliar la rebaixa del 30% al 50%, tot i completar la diferència amb els seus propis recursos. Les ajudes suposen una xifra estimada de 200 milions dʻeuros en total.
BONIFICACIÓ AL COMBUSTIBLE
Una altra de les mesures que es prorroguen al Reial decret llei és la bonificació extraordinària de 20 cèntims per litre de combustible que va començar a funcionar l'1 d'abril i estava prevista finalitzar-se el 30 de juny, però ara, davant la persistència de l'alça de preus, es prolonga fins al 31 de desembre de 2022. La bonificació beneficia principalment els transportistes, però també la resta dels usuaris. L'impacte d'aquesta mesura entre el juliol i el desembre del 2022 s'estima en 4.038 milions d'euros.
Així mateix, s'estenen els ajuts directes per al sector gasintensiu a altres activitats d'aquest àmbit, un dels més afectats per l'augment del preu del gas, que ja es van adoptar al decret del 29 de març passat. Aquest ajut directe tindrà una quantia màxima de 400.000 euros per empresa.
EL GOVERN TREBALLA EN EL DISSENY D'UN IMPOST A LES ELÈCTRIQUES
D'altra banda, al marge del Reial decret llei, el Govern treballa en el disseny d'un nou impost, atès que l'encariment dels preus de l'energia està tenint en els beneficis extraordinaris dels operadors energètics més rellevants. Aquest nou gravamen serà presentat com a proposició de llei al Congrés durant les properes setmanes.
La idea és posar la meritació del nou impost el 31 de desembre del 2022. Per tant, el nou impost seria exigible a partir de l'1 de gener del 2023, però sí que afectaria l'exercici del 2022.
L'objectiu és repartir la càrrega de l'esforç per l'alta inflació i que els sectors que estiguin obtenint més beneficis per la pujada de preus dels productes energètics augmentin la seva aportació fiscal.