Continua la debilitat al dòlar dels Estats Units. El 'bitllet verd' ha marcat mínims de més d'un any enfront dels seus principals rivals, una caiguda impulsada per la sorprenent dada d'inflació dels Estats Units del juny, la qual va impulsar les borses i va enfonsar la divisa nord-americana.
De fet, el parell EUR/USD se situa a nivells de finals de febrer del 2022, previs a l'esclat de la guerra d'Ucraïna i a l'inici dels cicles de pujades de tipus d'interès dels bancs centrals. Des que l'euro perdés la paritat l'agost passat enfront del dòlar i el 'bitllet verd' marqués màxims intradia als 1,0482 euros el 28 de setembre passat, el parell ha caigut un 15% fins als 0,8906 euros amb què va tancar la sessió d'aquest dilluns.
D'altra banda, l'índex del dòlar (DXY), que mesura la cotització del bitllet verd enfront d'una cistella de sis divises, va baixar lleugerament fins a 99,84 en les primeres operacions de la sessió de dimarts, després d'haver caigut divendres al seu nivell més baix des d'abril del 2022. L'índex també va registrar la pitjor setmana del 2023 la setmana passada i acumula una caiguda del 3,5% des del començament d'any.
En aquest sentit, els analistes d'UniCredit Research afirmen que la baixa volatilitat del dòlar suggereix que els inversors confien que la divisa es podria afeblir encara més. "Tots aquests són signes que els inversors no tenen intenció de prendre grans beneficis ara perquè segueixen convençuts que el dòlar té marge per afeblir-se encara més", subratllen.
Sembla que aquests moviments reflecteixen que el mercat ha tingut molt en compte la lectura de l'IPC del juny als Estats Units. Segons les dades publicades dimecres passat per l'Oficina d'Estadístiques Laborals nord-americana, la inflació va caure al 3% en taxa interanual, enfront del 4% registrat el maig i per sota del que s'anticipava, ja que s'esperava un 3,1%. Per la seva banda, la taxa subjacent, que exclou aliments i energia, va recular mig punt, fins al 4,8%, mentre que el consens apuntava a un 5%.
Aquestes dades han canviat les expectatives que el mercat tenia sobre les pujades de tipus que podria dur a terme la Reserva Federal (Fed), la qual va mostrar a les seves actes de juny que estava disposada a seguir trepitjant l'accelerador encara que fos de forma més gradual i espaiada. Alguns experts creuen que la Fed podria cometre un "error de política" després d'aquesta dada d'inflació més baixa del que s'esperava.
Els inversors donen per feta una pujada de 25 punts bàsics el juliol, segons les dades de l'eina FedWatch de CME, però semblen decantar-se perquè el banc central no executarà cap pujada més des del començament d'any i hi ha més inclinació cap a una possible retallada cap a finals de 2023 que a una pujada addicional. Cal assenyalar que alguns funcionaris de la Fed s'han mostrat contraris a afluixar la seva postura i han assegurat que contemplen alguna pujada de tipus més els propers mesos.
Per contra, des del Banc Central Europeu (BCE) s'han mostrat inflexibles i han advertit els mercats que no esperin que es relaxin els tipus d'interès fins al 2025. Les últimes setmanes, la presidenta Christine Lagarde ha avisat que és "poc probable" que s'anunciï a curt termini un pic en els tipus d'interès. Tot i això, els experts de Pantheon Macroeconomics creuen que el mercat "hauria de controlar els nervis", ja que les reduccions en els tipus d'interès podrien començar l'any que ve.
ALTRES DIVISES
D'altra banda, la lliura esterlina ha pujat un 0,15% enfront del 'bitllet verd' fins als 1,3094 dòlars, xifra que la situa a prop del màxim de la setmana passada dels 1,3144 dòlars, també el nivell més alt des d'abril de 2022, ja que els inversors preveuen un enduriment de la política monetària del Banc d'Anglaterra (BoE, per les sigles en anglès). El juny passat, l'organisme va aprovar el tretzè augment consecutiu i col·loca les taxes en màxims de 15 anys després d'elevar els tipus d'interès en 50 punts bàsics, més del que esperava el consens.
Tot i això, Victoria Scholar, directora d'inversions d'Interactive Investor, ha indicat que "una dada d'inflació al Regne Unit més fred del que s'esperava podria posar fi bruscament a la recent ratxa alcista de la lliura esterlina".
D'altra banda, el ien japonès ha pujat lleugerament fins als 138,66 per dòlar i es manté a més d'un 4% del mínim de set mesos que va arribar el mes passat. El Banc del Japó (BoJ, per les sigles en anglès), celebra la reunió de política monetària la setmana que ve, amb els inversors debatent si el banc central començarà a retirar gradualment la seva política ultralaxa.
Segons Ryota Abe, economista de SMBC, "més participants al mercat han descomptat la possibilitat que el Banc del Japó ampliï la seva banda de control de la corba de rendiments en 25 punts bàsics a la propera reunió".
De la mateixa manera, el dòlar australià ha retallat alguns dels guanys anteriors després que les actes de la reunió de política monetària del juliol del Banc de la Reserva d'Austràlia (RBA, per les sigles en anglès) mostressin que la decisió de mantenir els tipus d'interès al 4,1% es va produir perquè la política era clarament restrictiva.
"La pregunta candent és si els nivells dels tipus d'interès han tocat sostre. Els mercats confien més que l'RBA s'inclini per una altra pausa l'agost, amb una probabilitat del 75% d'una pujada de 25 punts bàsics l'agost, enfront del 48% de fa només una setmana", explica Kenny Fisher, analista de mercats d'OANDA, que assenyala que el proper informe d'ocupació del país oceànic serà clau per mesurar el sentiment del mercat.