Presa de beneficis en les criptos, que miren amb optimisme la reunió de la Fed

A la resta d'altcoins, caigudes generalitzades en gairebé tots els grans tokens, a excepció de solana (SOL): puja un 5%. El trencament alcista es va produir després de l'anunci de BAM, una nova arquitectura de construcció de blocs d'alt rendiment desenvolupada per Jito Labs i la Jito Foundation. Aquesta és una eina avançada i programable per organitzar com es processen les transaccions a la cadena de blocs Solana, amb l'objectiu de millorar l'eficiència, equitat i rendibilitat de la cadena de blocs. S'espera que entri en funcionament a les properes setmanes.

Altres criptos com dogecoin (DOGE), XRP, cardano (ADA), chainlink (LINK) o tron (TRX), entre d'altres, cedeixen amb ganes. Altres criptos com stellar (XLM) o hyperliquid (HYPE) perden molt més.

Els analistes treuen importància a aquest moviment baixista, que sembla ser una simple presa de beneficis després de les últimes pujades. Ahir, els fons cotitzats (ETF, per les sigles en anglès) de BTC al comptat van signar la primera sessió amb sortides netes després de dotze consecutives d'entrades de capital. Tot i això, els ETF d'ETH al comptat van encadenar la seva dotzena sessió d'entrades netes. Aquestes dades, expliquen, reflecteixen el clar interès institucional en aquesta mena d'actius.

En aquest sentit, ahir Trump Media, l'empresa de xarxes socials del president nord-americà Donald Trump, va anunciar una inversió de 2.000 milions de dòlars en bitcoin, a més de reiterar la intenció d'invertir encara més capital en la criptomoneda reina.

L'anunci porta els operadors a reconsiderar la possibilitat que el BTC mantingui el seu impuls alcista fins a finals d'any, cosa que podria invalidar la creença que el mercat alcista arriba al punt màxim un any després del halving (reducció a la meitat de les recompenses de minat per bloc).

Des de la seva creació, el preu del bitcoin ha seguit un ritme predictible: un cicle de quatre anys centrat en el halving. Segons aquesta teoria, els preus tendeixen a pujar després del halving, assolint el seu punt màxim entre 12 i 18 mesos després, i després cauen en un mercat baixista d'un any. Els cicles anteriors van tocar sostre el desembre del 2013, el desembre del 2017 i el novembre del 2021.

Tot i això, la presència d'una administració procripto està fent que els inversors considerin un canvi de postura. L'aprovació de les lleis de criptomonedes a la Cambra de Representants, especialment de la Llei GENIUS sobre 'stablecoins', sembla reforçar aquesta opinió.

Així mateix, els analistes es mostren positius pel possible canvi de postura de la Reserva Federal (Fed). Les últimes dades macroeconòmiques, com una xifra d'inflació menys alta del que s'esperava, fan pensar els inversors que el banc central nord-americà començarà a baixar properament els tipus d'interès. No es preveu una retallada de les taxes oficials aquest mes, però sí que el president Powell comenci a anticipar el moviment al final d'aquest conclave per finalment fer-lo en algun moment entre el setembre i el desembre.

Els estrategs del gegant bancari Goldman Sachs preveuen que la Fed faci tres retallades de taxes d'un quart de punt percentual. L'esperat cicle de relaxació monetària depèn que la inflació no repunti novament, afegeix l'entitat.

Finalment, Financial Times avança en exclusiva que JP Morgan Chase està avaluant la possibilitat d'oferir préstecs recolzats per criptomonedes com ara el bitcoin i l'ethereum, en un moviment que assenyala un canvi significatiu en la postura dels grans bancs nord-americans davant dels actius digitals.

Aquest possible gir representa un canvi notable per al CEO del banc, Jamie Dimon, que el 2017 va qualificar el bitcoin com un "frau" i va arribar a declarar que acomiadaria qualsevol operador que el comerciés. Tot i això, en declaracions més recents, Dimon va suavitzar la seva posició. "No crec que hagis de fumar, però defenso el teu dret a fer-ho. Defenso el teu dret a comprar bitcoin. Endavant", va dir al maig.