El principal índex de Wall Street, que acumula una revaloració del 16% des dels mínims anuals, cotitza a un 1,70% dels seus màxims històrics (2.134,72 punts).
Si ho recorden, a principis de febrer, en ple procés correctiu, ens preguntàvem si la caiguda fins al nivell de 1.810 punts podia tractar-se del final de l’«ona c» d'un «abc» correctiu. I la veritat és que a poc a poc aquesta idea comença a agafar cos. De fet, va ser durant la primera setmana del mes de març que, en espelmes setmanals, l'índex nord-americà ens dibuixava una figura de volta més que interessant amb forma de «doble vall», i així fins al dia d'avui. Fins i tot podem veure com el principal índex del món ha superat sense gaires problemes la resistència que presentava a la part alta del moviment lateral-baixista de l'últim any. Encara recordo com durant el mes de gener, després del pitjor començament d'any per a les borses de Wall Street, els endevins de torn vaticinaven per enèsima vegada (alguna vegada l’encertaran) el final de la tendència alcista a l'altre costat de l'Atlàntic i el començament de la fi del món per a les borses. I és que revertir una tendència primària és una tasca molt complicada.