- El Comitè Federal del Mercat Obert afronta dividit la reunió del 21 de setembre
- El mercat tot just concedeix una probabilitat del 20% a la pujada dels tipus aquest mes
La comunicació s'ha convertit en una eina més dels bancs centrals per gestionar la política monetària. Però una cosa és ser transparents i una altra convertir una cosa tan sensible com els tipus d'interès en una mena de 'Gran Hermano' en què tot es veu i tot es diu. Tots els dies parla algun membre de la Fed, i el mercat ja no sap qui escoltar. O millor dit, escolta el que vol. I el que vol, digui el que digui la Fed, és que no apugin els interessos aquest mes.
Per això va molestar tant el passat divendres a Wall Street que Eric Rosengren, president de la Fed de Boston i un dels representants del banc central amb vot en les reunions de política monetària de l'entitat, al·ludís als riscos de retardar les pujades dels tipus als EUA. Aquest missatge, pronunciat per un dels anomenats membres tous o 'colom' de la Fed, va agafar al mercat a contrapeu. Sota la batuta de Janet Yellen, que ocupa la presidència des de febrer de 2014, la Fed s'ha confessat depenent de les dades, i com les últimes havien sortit pitjor del que s'esperava, el mercat havia deduït que la pujada dels tipus al setembre havia passat a la història.
Però no. Malgrat que a l'agost els EUA només va generar 151.000 llocs de treball, davant els 180.000 previstos, i malgrat que també a l'agost l'índex d'activitat del sector serveis va caure fins als 51,4 punts, la dada més baixa des de 2010, Rosengren, un ' colom ', va ressuscitar aquesta possibilitat. I com un altre dels membres de la Fed amb dret a vot, el governador Daniel Tarullo, va secundar el seu missatge, Wall Street va patir divendres les seves majors caigudes des del Brexit. I Europa va donar continuïtat a les vendes aquest dilluns. En el cas de l'IBEX, es va deixar un 1,8% i va baixar dels 9.000 punts en la que va ser la pitjor sessió des de començaments d'agost.
EN QUÈ QUEDEM?
Enmig d'aquest tumult, dilluns, ja amb els mercats europeus tancats, va ser el torn de Lael Brainard, una altra de les veus amb vot en el si del Comitè Federal del Mercat Obert (CFMA), l'òrgan de la Fed que estableix la política monetària als EUA. Brainard és un altre 'colom', que és com s'anomena als banquers centrals més proclius a baixar que a pujar els tipus. Si Brainard es passava al bàndol dels 'falcons' -els qui donen més suport a apujar els tipus que a abaixar-los- és que la possibilitat d'elevar els interessos al setembre anava molt seriosament.
No va ser així. Brainard no va mudar les plomes. Segueix sent 'colom'. Va reivindicar que la Fed es mantingui "prudent" a l'hora de retirar els estímuls. Wall Street va respirar. Van tornar les compres. I la probabilitat que dóna el mercat a la pujada dels tipus al setembre, que divendres va arribar a superar el 30%, es va relaxar fins al 20%.
Problema resolt, es podria pensar. Res més lluny de la realitat. "Els missatges mixtos han estat sovint un problema per a la Fed en el passat", avisa Craig Erlam, analista sènior del mercat d'Oanda. "La Fed té una creixent confiança en la comunicació com a eina monetària, però pot crear confusió atesa l'amplitud de punts de vista", indiquen els experts de Bank of America Merrill Lynch. Precisament per això, aconsellen quedar-se amb la veu que més mana, la de la presidenta Janet Yellen. És el que té aquesta espècie de 'Gran Hermano monetari' en què està derivant el desig dels bancs centrals del segle XXI d'ésser absolutament transparents i predictibles.
I què és l'últim que ha dit Yellen? Que les condicions per apujar els tipus "han crescut els últims mesos" i que "l'economia nord-americana cada vegada està més a prop de complir els objectius fixats en els estatuts de la Fed", consistents en promoure la major ocupació possible i l'estabilitat de els preus. És a dir, ha donat a entendre que l'encariment del preu del diner ja és al forn.
A REBUF ... O PER DAVANT
Però aquí rau el problema per Yellen i per a la Fed. Que el mercat li ha 'agafat la matrícula'. I assumeix que, posats a equivocar-se, Yellen i els seus companys preferiran fer-ho passant-se amb els estímuls que quedant-se curts. Per aquest motiu durant les últimes setmanes no ha atorgat una probabilitat majoritària a una pujada dels tipus al setembre. Perquè sap que, en cas que de veritat es produeixi un augment dels tipus, el deixarà per desembre.
És el que té que la Fed hagi acostumat el mercat a aquesta seqüència. Va passar el 2013, quan el predecessor de Yellen, Ben Bernanke, va preparar el camí per retirar els estímuls més excepcionals (QE3) al maig i finalment va començar a fer-ho al desembre; i va continuar el 2015, ja amb Yellen al comandament, perquè després de gairebé un any telegrafiant un increment en el preu dels diners, el va acabar deixant per desembre. I clar, el mercat espera el mateix el 2016.
Per a la Fed, l'actitud del mercat representa una seriosa dificultat. Primer, perquè no es creu les presumptes presses de la Fed amb els tipus i les interpreta com una fanfarronada; segon, perquè la comunicació, més de servir com a eina monetària, evidència els complexos, les pors i els dubtes de la Fed en passar tants mesos des que llança els missatges fins que els secunda amb fets; i tercer, perquè, en ser tan sensible al que opinen els mercats, la sensació és que no és la Fed la que mana, sinó que és la que va a rebuf d'uns inversors enganxats precisament a les mesures expansives dels bancs centrals.
El dilema per a Yellen està servit. O perllonga aquesta situació, que posa en dubte la credibilitat i l'autoritat de la Fed enmig de la loquacitat dels seus diferents components, o dóna un escarment als inversors fent alguna cosa que el mercat no cregui que s'atreveixi a fer. Com apujar els tipus al setembre.