BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS)
El visat d'habitatges a Catalunya es va situar el 2017 en un total d'11.250 habitatges, la qual cosa suposa un creixement del 32% respecte al 2016 i confirma una tendència en la qual l'habitatge en general no ha parat de créixer des del 2013, quan es van visar 2.888 habitatges nous, si bé aquestes xifres estan encara molt allunyades del mínim necessari de 40.000.
Així ho ha explicat aquest dilluns en roda de premsa el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac), Lluís Comerón, que ha sostingut que els elements necessaris per aconseguir els 40.000 habitatges visats són un finançament privat més elevat, una simplificació de la tramitació i la normativa i una bona estratègia, i ha reivindicat el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana.
De fet, Comerón ha fet al·lusió a la necessitat de crear per al parc d'habitatges un pla de substitució, similar al pla 'renove' que l'administració va llançar per al sector automobilístic.
La majoria dels projectes d'habitatge visats a Catalunya l'any passat corresponen a projectes mitjans d'entre 500 i 3.000 metres quadrats i a projectes mitjà-grans d'entre 3.000 i 10.000 metres quadrats.
En concret, un total de 2.083 se situen a la ciutat de Barcelona, 7.060 en la resta de la província barcelonina, 1.195 a Girona, 494 a Tarragona, 335 a Lleida i 80 en Terres de l'Ebre (Tarragona).
D'aquesta manera, Comerón ha destacat que l'habitatge nou creix en totes les demarcacions, excepte en l'Ebre, experimentant Barcelona i Girona els comportaments més positius, malgrat que a la ciutat de Barcelona s'observa una ralentització.
LA SUPERFÍCIE VISADA AUGMENTA, PERÒ NO PROU
Quant a tota la superfície d'edificació visada a Catalunya, l'exercici 2017 s'ha tancat amb un total de 3.907.014 metres quadrats, un 9,1% més que el 2016, encara que això continua suposant "nivells baixíssims respecte a la normalitat" i aquest creixement és inferior al 24% registrat el 2016 i al 26% del 2015.
Aquesta superfície visada correspon a 7.820 projectes, "molt per sota dels estàndards europeus", i els de més envergadura, és a dir, els de més de 10.000 metres quadrats, són els que experimenten una caiguda més gran (-17%), mentre que els projectes de superfície inferior als 10.000 metres quadrats són els que pugen, sobretot els d'entre 3.000 i 10.000 i els de entre 500 i 3.000 metres quadrats.
L'obra nova, amb 2.569.000 metres quadrats, manté creixement encara que més baix que el 2016, amb una pujada del 12%, mentre que la rehabilitació està molt estancada malgrat que també ha augmentat, fins a un total de 1.252.610 metres quadrats visats
Comerón afronta els seus últims dies al capdavant del Coac, entitat que abandona per presidir el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE), un càrrec que ocuparà durant el període 2018-2021.