Sis raons per les quals Telefónica caurà a la borsa per sisè any consecutiu
Fins avui acumula un fort descens del 45% durant el 2020
Telefónica ha perdut un 45% a la borsa el 2020. Excepte que passi un miracle més que improbable, la companyia encadenarà el seu sisè any consecutiu en negatiu després de tancar 2019 amb pèrdues del 10%; 2018 amb caigudes del 4,8%; 2017, del 3,7%; 2016, del 6,2% i 2015 amb uns números vermells de -7,9%. L'ensulsiada d'enguany és especialment desastrosa, i acaba de rematar a aquesta dolorosa i interminable sagnia. Quins motius expliquen el desastre borsari de l'operadora?
1. El deute. El mercat està obsessionat amb el deute de Telefónica, i aquesta preocupació suposa un llast evident. Per molt que aquesta s'obstini a insistir que el va reduint trimestre a trimestre, ningú no sembla satisfet ni amb el ritme d'aquest descens ni amb l'estratègia que segueix l'operadora per a aconseguir aquest objectiu. A la fi del primer semestre, el deute ascendia a 37.201 milions d'euros, amb una caiguda de 1.022 milions enfront de març.
"Sempre es parla de reduir deute i després Telefónica sempre surt amb alguna compra per aquí, alguna 'joint venture' per allà... que semblen allunyar-la d'aquest objectiu. La sensació és que el deute segueix aquí, inamovible", apunta un analista consultat per Bolsamanía.
Telefónica presenta un ràtio deute net/EBITDA estimat per a 2020 de 2,9 vegades - inferior, tot i això, al d'altres companyies del sector, com Deutsche Telekom (3,2 vegades), Vodafone (3,0 vegades) o Telecom Itàlia (3,4 vegades).
2. La pèrdua d'interès pel sector 'telecos'. Ara com ara, als inversors no els interessen els negocis tradicionals. Es pot veure clarament només observant quins títols són els que més pugen enguany al mercat espanyol i quins els que més cauen. "Ni els bancs ni les 'telecos' no interessen a ningú", afegeix aquest analista. En l'actual moment borsari, la gent s'està fixant en altres coses, com les tecnològiques. "La meva impressió és que els bancs i les 'telecos' són els grans oblidats i que probablement mai no tornaran a estar de moda", augura.
El sector 'teleco' europeu retrocedeix al 2020 un 16%, i el sector bancari encara ho fa encara pitjor (-38%).
3. El coronavirus i la gestió de la crisi a Espanya. Crida l'atenció el fet que, malgrat que, efectivament, el sector està tenint un mal any, Telefónica ho està fent encara pitjor. Juan José Fernández-Figares, director d'anàlisi de Link Securities, ho atribueix a l'impacte que la pandèmia de coronavirus ha tingut a Espanya, la qual cosa li ha portat a convertir-se "amb diferència" en el país de la zona euro l'economia del qual s'ha contret més al segon trimestre de 2020, amb la crisi més profunda de tots els països desenvolupats (OCDE). Això "ha restat molt d'interès per la borsa espanyola", reconeix aquest expert. En aquest sentit, destaca el fet que l'Ibex és l'índex europeu que més ha cedit des dels màxims anuals i el que menys ha recuperat des dels mínims. "Això està tenint un impacte molt significatiu i molt negatiu en el comportament dels grans valors de la nostra borsa durant aquest exercici", insisteix Fernández-Figares, al mateix temps que remarca que l'evolució de BBVA i Santander és "clavada" a la de Telefónica.
En aquest punt, des de Link també destaquen com un motiu de càstig l'elevada exposició de la companyia a mercats molt afectats pel virus, com per exemple el Brasil. Recordem que a l'agost va signar un acord amb Oi per a comprar el seu negoci mòbil.
4. La falta de 'feedback' amb els inversors. Els accionistes de Telefónica volen beneficis i que el deute caigui, i el seu president, José María Álvarez-Pallete, els dóna "revolució tecnològica" i 5G. Des de fa molt sembla que la directiva de l'operadora no entén el que preocupa realment el mercat, i una mostra d'això va ser el que va succeir durant la publicació dels últims comptes semestrals. Telefónica va fer coincidir l'anunci d'aquestes xifres amb altres notícies -compres al Brasil i plans sobre fibra-, cosa que és habitual, però aquesta vegada ni tan sols no va publicar una nota individual i separada de la resta d'esdeveniments que recollís els seus comptes, 'camuflant-los' entre d'altres assumptes i menyspreant l'enorme interès que tenen per al mercat.
Juan José Fernández-Figares indica que els inversors no entenen aquesta estratègia. "La companyia genera un munt de notícies sobre petites operacions corporatives de manera desmanegada; sense que hi hagi un objectiu definit o, almenys, no són capaços de transmetre'l. Li passa una cosa similar amb les desinversions, que s'anuncien i després es retarden o s'anul·len", explica.
5. La competència i la pèrdua de quota en alguns dels seus principals mercats. És un fet que Telefónica s'està quedant enrere a l'hora de competir amb ofertes més 'dinàmiques' i més barates. Els experts porten mesos insistint en les "perspectives més dures" a Espanya i en la "competència elevada per part d'operadors més àgils en els diferents negocis on opera el grup, i la capacitat de maniobra limitada" d'aquest.
6. La incapacitat per posar en valor el seu negoci d'infraestructures. Això, diu Juan José Fernández-Figares, és una cosa que contrasta amb el bon comportament de Cellnex que, fet i fet, és el millor valor de l'Ibex l'any (+47%). 'Bank of America manté la seva aposta per Cellnex i no es mulla amb Telefónica' o 'JP Morgan aposta per Cellnex i aconsella evitar Telefònica al 2020", són alguns dels titulars que hem pogut llegir enguany.
