Wall Street cotitza amb signe mixt aquest divendres, amb suaus pujades al Dow Jones i l'S&P 500 i lleus caigudes al Nasdaq, després de les caigudes d'ahir, motivades pels resultats d'Alphabet i Tesla i la forta pujada del petroli, produïda després de les renovades hostilitats entre l'Iran i els Estats. Malgrat això, el cru cedeix a prop d'un 3% avui i ofereix cert alleugeriment al tancament de la setmana, acumula pujades setmanals superiors al 10%.
- 28.128,342
- -1,15%
En concret, el Brent retrocedeix un 2,60% des dels 100 dòlars que va marcar ahir, i se situa als 98,07 dòlars per barril, mentre que el WTI, de referència als EUA, es deixa un 1,80% i cotitza per sobre dels 90 dòlars.
Els tres índexs es dirigeixen a una setmana de pèrdues, amb descensos del 0,8% per al Dow Jones, mentre que l'S&P 500 i el Nasdaq es deixen un 0,6% i un 1,5%, respectivament.
El parquet nord-americà tanca la setmana amb la vista de nou sobre el petroli i sobre el context internacional, ja que els Estats Units i l'Iran han reprès els atacs i el president Donald Trump ha estès les seves amenaces als hutíes de Iemen, responsables d'un atac a petroliers saudites al mar Roig.
Norbert Rücker, director d'Anàlisi Econòmica i Next Generation de Julius Baer, assenyala que "la intensa reescalada del conflicte eleva els preus del petroli per sobre dels 100 dòlars i porta els preus del gas natural a nous màxims anuals", mentre "la situació és molt volàtil i el soroll informatiu torna a ser intens", malgrat que "les condicions prèvies que van conduir a la treva de principis d'estiu romanen inalterades".
Aquest expert destaca que "els mercats energètics han tornat a un clima de temor", malgrat que el cru segueix per sota dels màxims de març i abril, mentre que el gas natural va igualar els pics de preus registrats a l'inici de l'any.
Les preocupacions per al cru ja no procedeixen només de l'estret d'Ormuz, ja que "arran dels atacs a vaixells al mar Roig, una de les rutes alternatives d'exportació de petroli i altres mercaderies s'enfronta a una amenaça més greu".
"La nostra previsió és que es tornarà a optar per la via de la negociació; el pragmatisme que va sorgir a l'inici de l'any hauria d'acabar imposant-se de nou. Més enllà de la conjuntura geopolítica actual, mantenim la nostra postura de cautela respecte al petroli i rebaixem també a 'cautela' la nostra perspectiva sobre el gas natural", afegeix Rücker.
MAL COMENÇAMENT PER A LES 'BIG TECH'
Més enllà de les tensions geopolítiques, la setmana ha estat marcada també per l'inici de la temporada de resultats per a les 'big tech', que de moment deixen una sensació de preocupació al mercat per la seva previsió de despesa en el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA).
"L'S&P 500 va registrar la seva pitjor jornada de juliol, ja que els primers informes de resultats de dos gegants tecnològics de hiperescala no van aconseguir tranquil·litzar els inversors. El problema no van ser els beneficis en si, sinó la despesa i l'evaporació del flux de caixa lliure. Tant Alphabet com Tesla van mantenir els seus plans d'inversió, mentre que Alphabet va elevar les seves previsions de despesa de capital (capex) en 15.000 milions de dòlars, fins a arribar als 205.000 milions", assenyala Ipek Ozkardeskaya, analista sènior a Swissquote Bank.
A més, el flux de caixa lliure de les dues companyies es va tornar negatiu al segon trimestre; una situació que, "si bé no revesteix major gravetat per a Tesla, sí resulta preocupant per a Alphabet".
"Això significa que el sector tecnològic —que solia caracteritzar-se per requerir poc capital i generar abundant efectiu— està passant a un model de gran intensitat de capital i menor liquiditat, depenent cada vegada més de l'emissió d'accions i bons per a finançar la despesa addicional en intel·ligència artificial, tot això en un context d'expectatives de tipus d'interès a l'alça", detalla.
Millors sensacions ha deixat Intel, després de reportar uns ingressos totals de 16.100 milions de dòlars, amb un creixement del 25% respecte al mateix període de l'any passat i els ingressos més alts dels últims quinze anys a causa de la sòlida demanda de processadors per a la intel·ligència artificial. Així mateix, el benefici per acció es va situar en 0,42 dòlars, per sobre del que esperava el mercat. Malgrat això, les accions estan caient un 1,67% aquest divendres.
LA FED PREN EL TESTIMONI
Amb aquest context de volatilitat en el petroli, la Reserva Federal (Fed) es prepara ja per a celebrar la setmana que ve una nova reunió de política monetària, la segona des de l'arribada de Kevin Warsh, una cita que centrarà l'atenció del mercat i que arriba després que el BCE mantingués els seus tipus sense canvis aquest dijous.
La decisió de l'organisme europeu s'ha interpretat com una treva en la seva estratègia d'enduriment monetari, iniciada al juny i que previsiblement es reprendrà al setembre, i les previsions per als EUA són pràcticament idèntiques, ja que el mercat espera una pausa durant la reunió de la Fed de la setmana que ve i pujades de tipus abans que finalitzi l'any, segons l'eina FedWatch de CME.
AGENDA I ALTRES MERCATS
Per part seva, l'agenda macroeconòmica recull aquest divendres la publicació dels índexs PMI del sector serveis i manufacturer, per als quals s'esperen pocs canvis, cosa que deixaria l'economia nord-americana lleugerament per sobre de la barrera que marca l'expansió.
En altres mercats, l'euro es deprecia un 0,04% (1,1371 dòlars) i l'unça d'or cotitza plana. La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys cedeix al 4,683% i el bitcoin perd un 0,81% (64.220 dòlars).
