Enagás ha obtingut un benefici després d'impostos (BDI) de 126,9 milions d'euros al primer semestre de l'any, un 27,9% menys que els 176 milions d'euros aconseguits entre gener i juny del 2026 pe l'efecte de les vendes de Soto la Marina i l'actualització del valor raonable per Gasoducte Sud Peruà (GSP).
- 17,340€
- 1,94%
Els resultats del període recullen la venda del 40% d'Enagás Renovable a Hy24, per un import de 48 milions d'euros. L'operació va generar un impacte positiu d'aproximadament 9,5 milions d'euros en el BDI del primer semestre del 2026.
El benefici recurrent després d'impostos de la companyia va arribar als 118,6 milions d'euros al tancament del passat mes de juny. Amb tot, Enagás creu que aquestes xifres estan "en línia amb el que s'esperava" per a aconseguir l'objectiu anual de 235 milions d'euros.
Per part seva, l'EBITDA va caure un 4,7%, fins als 314 milions d'euros. Aquest resultat reflecteix principalment l'impacte de l'actual marc regulador sobre els ingressos regulats de la companyia (-30 milions d'euros), parcialment compensat per l'aportació de la línia d'altres ingressos, impulsada per l'entrada en operació del vaixell Alisis (+6,0 milions d'euros) i per l'efecte de la consolidació de la companyia de fibra òptica Axent (+6,3 milions d'euros).
Així mateix, les societats participades van aportar 86,3 milions d'euros a l'EBITDA, la qual cosa suposa un increment de 6,2 milions d'euros respecte al primer semestre del 2025, principalment per l'ampliació de capacitat en TAP.
"La xifra de l'EBITDA del primer semestre és coherent amb l'objectiu anual de 620 milions d'euros, tenint en compte la calendaritació de despeses esperada i el fet que els ingressos regulats per 'copex' es reconeixen majoritàriament a la segona part de l'exercici", ha assegurat Enagás.
D'altra banda, la companyia subratlla que l'"efectivitat del pla d'eficiència" ha permès mantenir les despeses operatives recurrents pràcticament plans durant el semestre, al qual se suma el control de les despeses financeres, amb un 80% del deute a tipus fix i un cost financer del deute brut que s'ha reduït al 2%.
Al tancament del semestre, la companyia manté una "sòlida" estructura financera, amb una liquiditat de 2.626 milions d'euros. El deute net es va situar en 2.305 milions d'euros ―cosa que suposa una reducció de 170 milions d'euros des del tancament de l'exercici 2025―, amb una vida mitjana de 4,4 anys.
Per això, Enagás s'ha compromès amb la seva "prioritat" d'"oferir una retribució atractiva i sostenible" als accionistes i amb mantenir la política de dividend d'un euro per acció.
COMPRA DEL 20% DE SAGGAS
D'altra banda, la companyia ha anunciat un acord per a adquirir a Osaka Gas el seu 20% de l'accionariat en la planta de regasificació de Saggas, a Sagunt (València), per 31 milions d'euros.
Després de l'operació, Enagás tindrà el 92,5% de l'accionariat d'aquesta infraestructura clau en la seguretat de subministrament de l'arc mediterrani, mentrestant Oman Oil Hòldings Spain en manté el 7,5% restant.
La Planta de Sagunt compta amb una capacitat d'emmagatzematge de Gas Natural Liquat (GNL) de 600.000 m³ i de regasificació de 1.000.000Nm3/h, equivalent al 18% i al 15% del total a Espanya, respectivament.
Aquesta operació, el tancament de la qual està previst abans de final de 2026 ―subjecte a l'obtenció de les corresponents autoritzacions reguladores―, encaixa plenament en el Pla Estratègic d'Enagás. A més de contribuir a la seguretat i diversificació de subministrament de gas del Sistema Gasista espanyol i europeu, aquesta terminal és un actiu estratègic per a la descarbonització per la seva potencial integració de projectes d'infraestructures lligats a la logística sostenible del CO₂.
"En el marc de la política de rotació d'actius contemplada en l'estratègia d'Enagás, aquesta operació se suma a les anunciades el passat 21 d'abril: l'acord per a la compra del 31,5% de Teréga ―operador francès amb més de 5.100 quilòmetres de gasoductes i una posició estratègica al sud-oest europeu― a GIC, i el tancament de la venda del 40% d'Enagás Renovable a Hy24, un dels principals inversors mundials en hidrogen net i biometà", ha apuntat Enagás.
CREIXEMENT DE LA DEMANDA
Durant el primer semestre d'any, la demanda total de gas natural a Espanya s'ha incrementat lleugerament (+0,4%), fins a arribar als 163,6 TWh, impulsada per l'augment del consum per a generació elèctrica (+10,6%). La demanda convencional (-3,1%) s'ha vist afectada per un hivern més càlid i per la menor activitat industrial derivada principalment del descens de la cogeneració.
Després de la subhasta de capacitat de descàrrega en plantes de regasificació realitzada al juny, hi ha ja contractats 2.251 slots fins el 2041, cosa que reflecteix l'interès a llarg termini en les infraestructures gasistes en un context marcat per una gran volatilitat als mercats energètics.
En el context geopolític actual, Espanya està en millor posició que altres països europeus gràcies a la flexibilitat i resiliència de les seves infraestructures, que són clau per a garantir la seguretat de subministrament. Durant el primer semestre del 2026, s'han rebut aprovisionaments procedents de 13 orígens diferents, cap del golf Pèrsic, i actualment els emmagatzematges subterranis es troben entorn del 73% de la seva capacitat, vint punts per sobre de la mitjana europea.
MARC REGULADOR PER AL PERÍODE 2027-2032
Seguint les Orientacions de Política Energètica del Govern, el Marc Regulador 2027‑2032 per al sector gasista avança en el seu procés d'aprovació, segons el calendari previst: el 26 de juny, després del període de consulta pública, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va publicar les propostes de circulars revisades, per les quals s'estableix la metodologia per al càlcul de la retribució de les instal·lacions de transport i regasificació de gas natural, així com la circular per la qual s'estableix la taxa de retribució financera.
Les circulars es troben actualment en anàlisis per part del Consell d'Estat, que remetrà el seu informe preceptiu a la CNMC per a la seva aprovació final. Enagás està personada com a part interessada en el procediment del Consell d'Estat.
Addicionalment, el 25 de juny el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va sotmetre a consulta pública el projecte de Reial decret pel qual s'estableix la metodologia de càlcul de la retribució regulada dels emmagatzematges subterranis, alineada amb les circulars de transport i regasificació. La fase d'al·legacions va concloure el 9 de juliol.
D'altra banda, la Xarxa Troncal Espanyola d'Hidrogen i H2med han avançat "significativament" al primer semestre de l'any, segons el full de ruta establert.
El 30 de juny, Enagás va sol·licitar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic l'autorització administrativa del projecte d'execució, la declaració d'impacte ambiental i la declaració d'utilitat pública dels quatre primers trams de la Xarxa Troncal, associats als principals focus de demanda primerenca d'hidrogen renovable impulsada per la transposició de la Directiva XARXA III al sector del transport.
Aquest procés administratiu per a l'aprovació definitiva, conforme al Reglament de les Xarxes Transeuropees d'Energia (TEN-E), té una durada estimada de 18 mesos. La petició d'autorització administrativa de la resta dels trams de la Xarxa Troncal està prevista entre el quart trimestre del 2026 i el primer del 2027.
Durant aquest primer semestre, la companyia ha llançat una 'Call for Interest' sobre infraestructures d'hidrogen verd amb la finalitat d'actualitzar l'interès del mercat, a la qual s'han registrat 128 empreses i s'han presentat al voltant de 300 projectes. També ha realitzat una consulta al mercat sobre gestió sostenible de CO₂, a la qual han participat 69 empreses amb 125 projectes.
En el cas d'H2med, el 6 de juliol es va revalidar el suport institucional al corredor en la Reunió Ministerial a París del High Level Group on Interconnections for South-West Europe en la qual van participar els ministeris d'Energia de Portugal, Espanya, França, Alemanya i el comissari europeu Donen Jorgensen.
Quant al hidroducte submarí BarMar, la interconnexió que unirà Barcelona i Marsella ―i que forma part del corredor europeu H2med―, s'han finalitzat els plans de participació pública a Espanya i a França, i s'ha aprovat el començament de la fase FEED, que suposa passar de l'enginyeria bàsica a la de detall.
Al traçat que uneix Portugal amb Espanya, CelZa, s'ha llançat l'enginyeria de detall al tram espanyol i s'han iniciat els Estudis d'Impacte Ambiental a Espanya i Portugal, entre altres avanços.