L'encariment de l'energia com a conseqüència de la guerra a l'Orient Mitjà ha accelerat la inflació de la zona de l'euro. Al maig, l'Índex de Preus de Consum (IPC) se situa al 3,2%, enfront del 3% d'abril, segons l'estimació preliminar publicada per Eurostat, l'oficina d'estadística de la Unió Europea (UE). La dada, que coincideix amb el que s'esperava, fica més pressió sobre el Banc Central Europeu (BCE) de cara a la reunió de la setmana que ve.
D'aquesta manera, la inflació a la zona euro supera el 3% per primera vegada en més de dos anys i mig i suposa, a més, el nivell més alt des de setembre del 2023.
Entre els principals components de la inflació, l'energia eleva el seu cost un 10,9%, una dècima més que al mes anterior.
A més, el preu dels serveis puja un 3,5%, en comparació amb el 3% d'abril, els aliments, l'alcohol i el tabac s'incrementen un 2%, quatre dècimes menys, i els béns industrials no energètics s'eleven un 0,9%, una dècima més.
Per països, les taxes anuals més baixes es van donar a Malta (2,1%), Alemanya (2,7%) i França (2,8%). Per contra, les taxes anuals més altes van tenir lloc a Bulgària (6,3%), Lituània (5,1%) i Grècia (5%).
Mentrestant, la taxa d'inflació subjacent, aquella que exclou els preus volàtils dels aliments i l'energia, es va accelerar al maig tres dècimes, fins al 2,5%.
A l'espera que el BCE actualitzi les seves projeccions macroeconòmiques a la seva pròxima reunió, ara com ara, les seves previsions contemplen que la inflació general farà una mitjana del 2,6% el 2026, el 2% el 2027 i el 2,1% el 2028. Sobre la inflació subjacent, es projecta una mitjana del 2,3% el 2026, del 2,2% el 2027 i del 2,1% el 2028.
"Amb la guerra a l'Orient Mitjà entrant al seu quart mes, la crisi dels preus de l'energia s'ha tornat més permanent, malgrat que els preus del petroli són en realitat més baixos del que molts havien previst per a un escenari més advers quant a la durada del conflicte. Aquesta és també la raó per la qual no hi haurà canvis automàtics en els escenaris d'inflació i creixement en la reunió del BCE la setmana vinent", comenten els analistes d'ING.
Creuen que la tendència actual de la inflació dins de l'eurozona és a l'alça: "Si bé serà difícil evitar els efectes indirectes de l'alça dels preus de l'energia en altres preus, com el transport i els aliments, les últimes expectatives d'inflació basades en enquestes han disminuït lleugerament. Sens dubte, no és suficient per a descartar la possibilitat d'una escalada, però sí per a recolzar la nostra visió d'un augment gradual i limitat de la inflació als pròxims mesos".
A una setmana de la pròxima reunió del BCE, consideren que aquest repunt motivarà al banc central a decidir-se per una pujada de tipus com a mesura de precaució, atès que "la inflació ha començat a afectar l'economia de l'eurozona i continuarà fent-ho. L'única incògnita és si es tractarà d'un fenomen transitori o si les interrupcions en les cadenes de subministrament podrien tenir repercussions més àmplies que les que es limiten al transport i els preus dels aliments".
En aquest context, veuen probable que el BCE opti per una pujada de tipus d'interès "com a mesura preventiva" i que, si bé aquesta pujada no tindrà un gran impacte en les expectatives d'inflació, "seria una mesura simbòlica que posaria en relleu la determinació del BCE d'actuar".