El joc de cadires a la Casa Blanca torna a dinamitar el dòlar: Tillerson, destituït

La història es repeteix una vegada més. Un alt funcionari de la Casa Blanca perd el seu lloc, bé perquè dimiteix, bé perquè és acomiadat pel president nord-americà, Donald Trump, i la confiança dels inversors en el 'bitllet verd' s'enfonsa. En aquest cas, Tillerson ha estat cessat del càrrec per picabaralles amb Trump sobre qüestions de política exterior a l'Iran, Corea del Nord i Rússia.

No ha estat l'únic motiu que ha provocat el descens de la moneda dels EUA, des dels màxims de dues setmanes davant el ien que ha aconseguit dimecres, després que afluixés la tempesta política que plana sobre el primer ministre nipó, Shinzo Abe. L'avanç de la inflació, en línia amb el que s'esperava, l'1,8%, ha confirmat que la Reserva Federal (Fed) mantindrà el ritme gradual de pujades de tipus d'interès en què es troba embarcada, cosa que ha restat empenta al dòlar.

Els experts no aposten perquè les compres tornin al 'bitllet verd' perquè, "en el moment actual res sembla suggerir que la Fed incrementarà el ritme de la seva normalització monetària i les accions de Trump seguiran posant en perill la moneda", expliquen els analistes de Danske Bank.

A més de Cohn i Tillerson, altres tres alts càrrecs de l'administració republicana han deixat els seus càrrecs durant les dues últimes setmanes. Junts amb el ja exsecretari d'Estat, també s'ha 'deixat marxar' la seva mà dreta, John McEntee, sortides que se sumen a les de Hope Hicks i Josh Raffel de l'equip de comunicació de Trump. "És innegable que aquesta inestabilitat està danyant la confiança dels inversors i dels líders internacionals", apunta Kathy Lien, fundadora de BK Asset Management. Per la qual cosa espera que "el dòlar encara cedeixi més".

L'EURO, PENDENT DEL BCE

I creu que està a punt per més pèrdues contra l'euro. "Els inversors han de decidir ara què és més rellevant, si la manca de pressions inflacionistes a l'Eurozona, raó perquè el Banc Central Europeu (BCE) es dirigeixi cap a una sortida gradual de la seva política d'estímuls, o el pessimisme al voltant del dòlar", subratlla Lien. "L'acció del preu no sembla suggerir que es trobin especialment preocupats pel banc central", afegeix l'experta, que creu que la 'moneda única' tornarà a posar els 1,25 dòlars sota setge.

Des de Danske Bank, en canvi, diuen a estar molt pendents de les declaracions dels membres del consell de govern del banc central. Ja que "si creuen que el moviment cap a la fi dels estímuls va ser malinterpretat pel mercat, hi haurà nombroses oportunitats per corregir-lo".

De moment, Draghi manté el seu discurs. El president del Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a exhibir un to prudent aquest dimecres a Frankfurt, per referir-se a la futura política monetària al bloc europeu. Les previsions per a la inflació són positives, però amb taxes que no s'acostaran a l'objectiu del 2% fins passat el 2020, data per la qual llavors, la cadira de l'italià haurà estat ocupada pel seu successor.

Mentrestant, des del punt de vista de l'anàlisi tècnica, "aquest any estem veient l'euro/dòlar desplaçant lateralment, dins d'un rang de preus comprès entre els 1,22 dòlars com a zona de suport i els 1,2550 dòlars com resistència", indica José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía. "En realitat i fins que el preu no salti per un o altre costat no tindrem cap pista sobre el que pot ser el següent moviment en tendència de curt termini", afegeix.

Ara bé, a la vista del gràfic mensual de llarg termini podem observar com tenim l’encreuament a prop d'importants resistències de mitjà i de llarg termini, com és la part alta del canal baixista de llarg termini, cosa que s'obté des dels màxims de 2008 als 1,6039. "El més lògic seria que des d'aquí, a poc a poc, la "moneda única" es prengués un merescut descans en el seu encreuament contra el 'bitllet verd'", conclou Rodríguez.