Anàlisi | La investidura de la frustració
El missatge que ha arribat a l'hemicicle i a l'opinió pública era arxiconegut, de manera que la frustració havia de donar pas al tedi
- Totes les cartes estaven repartides, i en efecte, els jugadors no semblen haver variat els seus envits
- L'exigència de la ciutadania en un futur proper podria ser que els líders actuals deixin passar altres líders
En democràcia, els fracassos, perquè resultin digeribles, han de ser espontanis i imprevistos, perquè pensem que el sistema sempre té recursos per treure'ns del mal pas. Però quan, per algun defecte funcional o sistèmic, es repeteixen i deixen una empremta de 'déja vu', generen frustració i malenconia. Aquesta ha estat la sensació que ha vessat sobre l'auditori (segurament escàs) del discurs d'investidura de Mariano Rajoy, a mig camí entre el possibilisme i la fatalitat.