Netanyahu ha atacat les posicions nuclears de Teheran
Els tambors de guerra ja ressonen a l'Orient Mitjà. Israel ha atacat aquest divendres l'Iran en allò que ha qualificat com una 'operació quirúrgica' destinada a acabar amb les posicions nuclears de Teheran i amb alguns dels comandants iranians més importants. De fet, l'atac s'ha saldat amb la mort del cap del Cos de la Guàrdia Revolucionària, Hossein Salami, i del cap de l'Estat Major, Mohammad Bagheri, entre d'altres. L'Iran ja ha promès una resposta contundent contra Israel i els Estats Units.
En concret, Israel ha llançat aquesta matinada una sèrie d'atacs aeris contra llocs que, segons ha explicat, estan relacionats amb el programa nuclear iranià i l'enriquiment d'urani. I és que, a més de destacats militars, durant l'atac també han mort destacats científics nuclears, almenys sis, entre ells Fereydoun Abbasi-Davani i Mohammad Mehdi Tehranchi, segons han confirmat els mitjans estatals iranians.
La resposta de Teheran no s'ha fet esperar, i ja promet una guerra oberta a l'Orient Mitjà. Tal com ha dit el líder suprem de l'Iran, Ali Jamenei, el país venjarà els atacs d'aquest divendres: "Amb aquest crim, el règim sionista s'ha imposat un destí amarg i dolorós, i sens dubte l'afrontarà", ha assegurat.
Es confirma així l'alta tensió geoestratègica que es viu a l'Orient Mitjà, de la qual ja havíem vist preàmbuls aquesta setmana amb la crida de l'Administració de Donald Trump al personal de les seves ambaixades a l'Iraq, Bahrain i Kuwait perquè abandonessin aquestes zones i només s'hi quedés el personal necessari.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha dit que els atacs han estat selectius, després de confirmar l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica que Teheran havia fet el desentès i seguia enriquint urani, i ja ha anunciat que "aquesta operació continuarà durant els dies que siguin necessaris per eliminar aquesta amenaça". Així mateix, ha advertit la població israeliana del que ve: és probable que hagin de passar llargs períodes en refugis antiaeris per l'esperada represàlia de l'Iran.
De fet, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha declarat l'estat d'emergència poc després de l'inici dels atacs i també ha advertit la població que "s'espera un atac amb míssils i drones contra l'Estat d'Israel i la població civil en el futur immediat". A més, Israel ha decidit tancar el seu espai aeri i suspendre tots els vols entrants i sortints.
Els mitjans iranians han confirmat atacs aeris d'Israel contra la ciutat de Natanz, que acull una important instal·lació nuclear, i contra la ciutat de Khandab, on hi ha un reactor nuclear d'aigua pesada. Així mateix, també s'ha arribat a Khoramabad, on hi ha una base de míssils balístics.
Els Estats Units no han participat a l'operació militar, però Donald Trump va ser informat prèviament. "No estem involucrats en els atacs contra l'Iran i la nostra principal prioritat és protegir les forces nord-americanes a la regió", ha dit el secretari d'Estat, Marco Rubio, en un comunicat, en què ha confirmat que "Israel ens va informar que considerava que aquesta acció era necessària per a la seva pròpia defensa".
Aquest dijous Trump va reconéixer que un atac israelià "sembla una cosa molt possible", però també va emfatitzar que els Estats Units preferirien negociar un acord sobre enriquiment nuclear abans que un atac militar. Finalment, no ha estat possible.
REACCIÓ DEL MERCAT
La reacció dels mercats no ha trigat a arribar, i és que els inversors intenten avançar-se i entendre què pot passar ara després de l'atac. El més cridaner és el que està passant amb el petroli, que està totalment disparat. Tot i que ara puja un 8%, s'ha arribat a disparar més del 10%, cosa que no passava des del 2022, quan Rússia va envair Ucraïna.
Això, diuen els experts, pot trastocar els plans de tot occident per controlar la inflació. De fet, JP Morgan ja va advertir fa uns dies en un informe que si seguia escalant la tensió a l'Orient Mitjà podríem veure el barril de cru instal·lat als 130 dòlars. De moment, el West Texas cotitza als 73 dòlars i el Brent, als 74 dòlars.
I també es veuen importants pujades en l'unça de l'or. Com a bon actiu refugi, els inversors s'han llançat a comprar el metall preciós, que registra pujades de més de l'1% i cotitza als 3.440 dòlars.