El petroli torna a pujar esperonat per l'augment de la tensió EUA-Iran
La portaveu de la Casa Blanca recomana a Teheran que cedeixi a les pretensions de Trump
Els preus del petroli continuen pujant aquest dijous mentre augmenta la tensió geopolítica. El barril de cru Brent s'intercanvia per 71,48 dòlars (+1,6%), mentre que el WTI repunta un 1,7% i puja fins als 66,3 dòlars.
Aquests moviments es produeixen després d'una recrudescència del to entre els Estats Units i l'Iran. El vicepresident nord-americà, JD Vance, ha emfatitzat que Teheran encara no ha reconegut les línies vermelles de l'administració respecte al desmantellament total de la infraestructura nuclear.
Per part seva, la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va assegurar davant la premsa que la diplomàcia és sempre la primera opció del president Donald Trump. No obstant això, va indicar que Teheran que "faria molt bé a arribar a un acord amb el president Trump", especialment després que els Estats Units hagi reforçat la seva presència militar a la zona.
"Les tensions entre Washington i Teheran continuen sent altes, però l'opinió predominant és que un conflicte armat a gran escala és poc probable, la qual cosa provoca un enfocament de 'esperar i veure'”, afirma Hiroyuki Kikukawa, estrateg cap de Nissan Securities Investment, "El president nord-americà Donald Trump no vol un fort augment en els preus del cru, i encara que ocorri una acció militar, probablement es limitaria a atacs aeris de curt termini".
La gran preocupació del mercat, no obstant això, és una nova interrupció de l'estret d'Ormuz. Cal recordar que aquest dimarts Iran va tancar aquesta ruta marina durant la realització d'exercicis militars. La República Islàmica ja ha amenaçat en nombroses ocasions amb tancar l'estret per on passa el 20% del petroli mundial.
Imatges satel·litàries mostren que l'Iran ha construït recentment un escut de concret sobre una nova instal·lació en un lloc militar sensible i l'ha cobert amb terra, segons experts, avançant treballs en una ubicació que suposadament va ser bombardejada per Israel el 2024.
"Aquesta postura indica com de desastrós en podria ser el panorama si esclata la guerra, amenaçant amb un conflicte regional amb greus conseqüències econòmiques per a les cadenes de subministrament globals", explica Samer Hasn, analista sènior de mercats d'XS.
Per part seva, Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote Bank, assenyala que, si les tensions a l'Orient Mitjà s'alleugen gràcies a converses nuclears fructíferes entre els EUA i l'Iran, el petroli "hauria de retornar els seus guanys als nivells actuals". "No obstant això, si augmenta l'amenaça de guerra —un escenari que sacsejaria seriosament l'Orient Mitjà— podríem veure que el repunt del preu es converteixi en una tendència positiva persistent a mitjà termini. En aquest cas, el cru nord-americà podria raonablement aconseguir els 80 dòlars per barril. Realment espero que això no succeeixi", agrega.
Paral·lelament, la reunió de dos dies a Ginebra entre Ucraïna i Rússia va finalitzar ahir sense avanços per a aconseguir la pau, amb el president ucraïnès Volodimir Zelenski acusant Moscou d'obstaculitzar els esforços mediadors pels EUA per a posar fi a la guerra.