Caigudes a Wall Street mentre es refreda la por del conflicte amb l'Iran

El moviment arriba després d'una jornada positiva a la sessió de dimecres, quan els principals índexs van recuperar terreny impulsats per les grans tecnològiques i els fabricants de semiconductors. El Dow Jones va avançar al voltant de 238 punts (+0,5%), posant fi a tres jornades consecutives de caigudes, mentre que l'S&P 500 va pujar un 0,8% i el Nasdaq Composite va guanyar un 1,3%.

Entre els valors destacats, Nvidia va repuntar més d'un 1%, acompanyada per altres companyies del sector de xips com Broadcom (que va publicar resultats al tancament i avança un 7%), Micron Technology, Advanced Micro Devices i Intel, que també van registrar avanços.

'MENOR' TENSIÓ PEL PETROLI

Part del rebot de dimecres va estar lligat a una certa relaxació del temor d'una interrupció del subministrament energètic a l'Orient Mitjà. Els preus del petroli es van estabilitzar després del fort repunt de principis de setmana.

El cru nord-americà West Texas Intermediate va acabar la sessió amb un avanç del 0,13%, mentre que el Brent va tancar pràcticament pla.

La preocupació pel subministrament es va moderar després que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés que Washington està preparant assegurances de risc i escortes per als vaixells que naveguen pel Golf Pèrsic, amb l'objectiu de garantir el trànsit a través de l'estret d'Ormuz, per on passa aproximadament el 20% del petroli mundial.

En paral·lel, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, va afirmar que els Estats Units està "guanyant de manera decisiva" en el seu conflicte amb l'Iran i que s'estan desplegant més forces a la regió.

FOCUS EN RESULTATS I DADES MACRO

De cara a la sessió d'aquest dijous, els inversors han estat pendents de diverses referències rellevants. Abans de l'obertura han publicat resultats els detallistes Kroger, Burlington i BJ’s Wholesale, mentre que Costco i Marvell Technology ho faran després del tancament del mercat.

Al pla macroeconòmic, també s'han conegut les peticions setmanals de subsidi per desocupació, una referència clau per a avaluar l'evolució del mercat laboral nord-americà, i que han ascendit fins a les 213.000 sol·licituds des de les 212.000 registrades durant els set dies previs, segons les dades publicades pel Departament de Treball nord-americà. Aquesta xifra s'ha situat lleument per sota de les previsions del consens, que n'anticipaven 215.000.

ACORD AMB LES GRANS TECNOLÒGIQUES

En paral·lel, la Casa Blanca ha anunciat un acord amb diverses grans tecnològiques per a intentar contenir l'impacte del creixement de la intel·ligència artificial (IA) en els preus de l'electricitat.

El president Donald Trump i companyies com Amazon, Google, Microsoft i Meta Platforms han signat el compromís denominat Ratepayer Protection, l'objectiu del qual és evitar que l'augment de la demanda elèctrica derivat dels centres de dades i la infraestructura d'IA elevi el cost de la llum per a les llars.

La iniciativa arriba en un moment en el qual els preus de l'electricitat als Estats Units ja han pujat a prop d'un 6% el 2025 i quan el cost energètic s'ha convertit en un tema polític rellevant de cara a les pròximes eleccions legislatives de meitat de mandat.

No obstant això, la seva aplicació efectiva continua sent incerta a causa del caràcter descentralitzat i regulat a nivell estatal del mercat elèctric nord-americà.

ALTRES MERCATS

L'euro es canvia als 1,1609 dòlars (-0,20%). El petroli puja per sobre del 2% (barril Brent: 83,08 dòlars; barril WTI: 76,56 dòlars).

L'or avança un 0,76% (5.173 dòlars) i la plata, un 1,5% (84,46 dòlars).

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys puja al 4,121%.

El bitcoin avança i cotitza als 73.142 dòlars i l'ethereum ho fa als 2.148 dòlars.