Les aportacions periòdiques a plans de pensions ajuden a mitigar la volatilitat dels mercats, segons BBVA
Consideren que és "la fórmula idònia" per aconseguir un hàbit d'estalvi que diversifiqui el moment d'entrar al mercat
Les aportacions periòdiques a plans de pensions ajuden a mitigar la volatilitat dels mercats, de manera que es consideren "la fórmula idònia" per aconseguir un hàbit d'estalvi que diversifiqui el moment d'entrar al mercat, segons l'Institut BBVA de Pensions.
Analistes de l'entitat financera ressalten els avantatges de fer aportacions de forma periòdica, per exemple, mes a mes, davant d'una concentració de totes les aportacions en un moment concret de l'any, ja que aquest pot coincidir amb un mal moment dels mercats financers.
Així mateix, les aportacions periòdiques comporten un "esforç d'estalvi menor", tal com ha explicat en declaracions a Europa Press el director de l'Institut BBVA de Pensions, Luis Vadillo. "En plantejar aportacions mensuals i concebre-les com una despesa més de la nostra economia, evitarem distraccions que s'interposen en els nostres objectius vitals a llarg termini", ha detallat.
En aquest sentit, des de l'Institut BBVA de Pensions recalquen la importància de la 'factura fiscal', és a dir, la rendibilitat final un cop complertes les obligacions tributàries, que s'han de tenir en compte a l'hora d'invertir i desinvertir.
De fet, les aportacions a plans de pensions permeten reduir la base imposable de l'IRPF fins a un màxim de 8.000 euros anuals. Gràcies a això, la reinversió de l'estalvi fiscal per l'aportació al pla de pensions pot augmentar fins a un 40% l'import acumulat a la data de la jubilació, segons un estudi d'Inverco.
A més, Vadillo destaca que qualsevol pla d'aportacions periòdiques és compatible amb les aportacions extraordinàries, dins dels límits legals d'aportació anual.
A BBVA, el client pot establir una quota d'aportació periòdica (mensual, trimestral, semestral o anual) en funció de la seva capacitat d'estalvi actual i té flexibilitat per paralitzar l'aportació definitivament o temporalment, així com per incrementar-la o disminuir-la en funció de la voluntat d'estalvi.
LA RENDIBILITAT VA LLIGADA AL RISC
El principal objectiu dels estalviadors és guanyar el màxim diners possible, la qual cosa és "legítim i desitjable", ha subratllat el responsable de l'Institut, si bé, recorda que "és essencial comprendre que la rendibilitat va inevitablement lligada al risc, de manera que per obtenir major rendibilitat, cal incórrer en un major risc".
Per determinar quin és el risc en què pot incórrer cada estalviador s'han de considerar tant les seves circumstàncies personals com el seu objectiu d'estalvi. L'horitzó temporal fins a l'objectiu d'estalvi, com la jubilació, juga un "paper fonamental", de manera que com més a prop sigui l'objectiu per al que s'estalvia, menys risc ha de ser assumit perquè el marge de maniobra per recuperar-se és molt reduït.
Per això, a mesura que la jubilació estigui més a prop, els estalviadors han de posicionar l'estalvi de manera "més conservadora", ja que l'objectiu ha de ser preservar el capital malgrat aspirar a rendibilitats més modestes, segons ha incidit Vadillo.
En aquest sentit, el director de l'Institut BBVA de Pensions recalca que "és de molta importància de definir l'horitzó temporal de la inversió i ajustar-hi en tot moment el perfil d'estalvi, ser coherents amb aquest perfil i evitar prendre decisions emocionals, que condueixen a una mentalitat inversora curtterminista".
