ArcelorMittal lliura la mare de totes les batalles: la resistència dels 30 euros

Si som asèptics amb el gràfic que tenim davant, ara mateix hauríem de vendre, o almenys desfer part de les posicions llargues (alcistes) en la companyia. Per què? Perquè en resistències si de cas es ven, però no es compra. Diguem que en el millor dels casos estem davant un clar mantenir en cartera, però no té cap sentit comprar resistències tan clares com les que està atacant el valor. La revaloració del títol des dels mínims de l'any passat és del 400%, ni més ni menys. I em costa creure que s'atreveixi amb aquesta resistència sense un descans de la cotització, un ajust proporcional de les alces prèvies. Encara que amb ArcelorMittal tot és possible, ja sabem que és capaç del pitjor i del millor.

De la qual cosa es dedueix que, en teoria, un tancament setmanal (i si és mensual millor que millor) amb comoditat per sobre dels 30 euros s'activaria un clar i important senyal de fortalesa no vista en molts anys en l'acereria. De fet, podríem parlar, fins i tot, de la confirmació d'una àmplia figura de volta a l'alça a mitjà i llarg termini, amb importants implicacions alcistes, és clar.