Repsol s'alia amb Aramco per desenvolupar a Bilbao dos projectes de combustible 'eco'

El conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ha anunciat aquest dilluns la construcció a Euskadi d'una planta de producció de combustibles sintètics, amb zero emissions netes, i una altra planta de piròlisi que generarà gas a partir de residus urbans, en la qual la companyia espanyola tindrà per soci el 'gegant' petrolier Aramco. Es tracta del primer pas del grup saudita a Espanya.

Les instal·lacions, promogudes per Petronor, estaran situades com a primera opció al port de Bilbao i el seu entorn, i suposaran una inversió inicial de 80 milions d'euros, aproximadament. Els socis de Repsol seran Petronor, l'Ens Basc de l'Energia (EVE) i la pròpia Saudi Aramco.

En un roda de premsa telemàtica, Imaz va assenyalar que el grup ha signat amb la major petroliera del món un memoràndum d'entesa per a un acord de col·laboració tecnològica en aquest projecte, i per treballar així "junts" en el desenvolupament dels combustibles sintètics; no va voler donar més detalls de l'aliança.

Imaz, al costat del president i el conseller delegat de Petronor, Emiliano López Atxurra, i José Gregorio Duque, respectivament, ha presentat aquests dos projectes industrials "punters en matèria de descarbonització" que la companyia desenvoluparà amb la participació de socis nacionals i internacionals però "sense fer un salt al buit", sinó a partir de la "capacitats tecnològiques i industrials existents" a la companyia, ha indicat el directiu de Repsol.

A la compareixença, els tres han destacat que, d'aquesta manera, Repsol avança "decididament en la transició energètica" i en l'objectiu de ser "una companyia zero emissions netes l'any 2050". A més, han destacat que aquests projectes suposen "nou exemple de la necessària col·laboració públic-privada" per afrontar reptes com el de la lluita contra el canvi climàtic i impulsar al sector industrial de valor afegit "com una de les claus per aconseguir una ràpida recuperació econòmica".

PRIMER PROJECTE

El primer projecte, en el qual s'invertiran inicialment 60 milions, consisteix en la construcció d'una de les plantes de producció de combustibles sintètics zero emissions netes més grans del món a partir d'hidrogen verd, generat amb energia renovable. A la primera fase, la planta produirà 50 barrils al dia de combustible sintètic, amb zero emissions netes de CO₂ en tot el seu cicle productiu, i durant aquest mateix 2020 es preveu que s'iniciï l'enginyeria conceptual del projecte.

Segons han explicat a la compareixença, la principal característica d'aquests nous combustibles és que es produeixen amb aigua i CO₂ com a "úniques matèries primeres" i podran utilitzar-se en motors de combustió com els que s'instal·len actualment als automòbils a l'Estat i a tot el món, i també en avions i camions, i encara més aplicacions.

Segons han subratllat, la instal·lació, que estarà totalment operativa en un termini de quatre anys, serà "de referència a Europa" per la tecnologia capdavantera aplicada i per l'ús del CO₂ capturat a la refineria de Petronor i que, per tant, no serà emès a l'atmosfera. A més, han apuntat que el desenvolupament dels projectes suposa un "repte tecnològic de primer ordre" que estarà liderat pel centre de recerca Repsol Technology Lab, que es troba a Móstoles.

A la compareixença, han destacat que combinarà l'hidrogen verd -energia 100% neta en ser generada a partir de fonts renovables- amb el CO₂ com a matèria primera en el procés, i situarà Repsol i Petronor "a l'avantguarda del desenvolupament dels combustibles de zero emissions netes".

En una primera fase, escalable a una posterior etapa comercial en funció dels resultats, s'obtindran 50 barrils al dia de combustible sintètic, amb zero emissions netes de CO₂ en tot el seu cicle productiu, que permetria cobrir les necessitats de combustible de la ruta aèria Bilbao-Madrid, i està previst que pugui realitzar captura directa de l'aire. Enguany ja es començarà amb l'enginyeria conceptual del projecte.

RESIDUS URBANS

El segon projecte, situat al costat del primer, també al Port de Bilbao i el seu entorn com a opció prioritària, suposarà una inversió inicial de 20 milions d'euros, liderada per Petronor, i consistirà en una planta de generació de gas a partir de residus urbans com ara paper, cartó, plàstics i teles, prèviament tractades. El gas obtingut s'emprarà per substituir part del consum de combustibles tradicionals que la refineria basca, una de les de més capacitat de l'Estat, utilitza en el seu procés productiu.

Aquesta segona iniciativa, segons han explicat, s'enquadra dins de la seva estratègia d'"impulsar l'economia circular", que ja s'aplica en moltes de les fases del cicle productiu de la companyia a través de la tecnologia i la innovació. Repsol ja ha posat en marxa més de 200 projectes en aquest àmbit, de cara a aconseguir les zero emissions netes al 2050.

En una primera fase, la nova planta de piròlisi podrà processar unes 10.000 tones a l'any de residus urbans i la seva capacitat podrà ampliar-se en fases posteriors fins a 100.000 tones a l'any, aproximadament, l'equivalent a tots els residus urbans de l'entorn.

Aquestes iniciatives suposaran un "important impuls" al desenvolupament tecnològic i industrial associat als plans de descarbonització, "tan necessari en aquest context de recuperació econòmica i d'orientació a sectors amb més valor afegit".

Imaz ha subratllat que aquests projectes demostren la importància de "mantenir la neutralitat tecnològica" a l'hora de buscar les alternatives necessàries per a la descarbonització, tenint en compte "totes les solucions tecnològiques possibles per tenir èxit en la lluita contra el canvi climàtic".

"Espanya ha de basar la seva estratègia de descarbonització en les pròpies capacitats tecnològiques i industrials. La producció d'hidrogen verd i la seva combinació amb la captura i ús de CO₂ per produir combustibles amb zero emissions netes forma part de l'estratègia industrial de descarbonització de Repsol", ha indicat.

En aquest sentit, ha manifestat que, amb aquest projecte, la indústria espanyola es converteix en "un actor rellevant" en la reducció d'emissions a Europa". I ho fa, ha prosseguit, amb una aposta per la inversió enmig d'aquesta crisi "i des del compromís amb el teixit industrial basc". "Perquè la sortida d'aquesta crisi exigeix innovar, reformar i transformar la nostra indústria a través de la innovació, però sense fer un salt al buit, sinó des de la innovació per mantenir ocupació i evitar deslocalitzacions, perquè aquest és el camí".

El directiu ha subratllat que totes les formes de descarbonització són "vàlides i complementàries". "I incentivar-les perquè totes contribueixin sense exclusions, accelerarà la transició energètica, alhora que ajudarà, com a societat, a sortir com més de pressa millor de la crisi econòmica provocada per la Covid-19", ha assegurat.

Així mateix, ha reafirmat el compromís de la companyia amb "liderar la transició energètica" fins i tot en aquests moments d'"incertesa econòmica", en els quals també volen reforçar el seu paper com a "empresa que contribueix al desenvolupament industrial del país". En aquest punt ha recordat que Repsol reduirà durant aquest any el seu Indicador d'Intensitat de Carboni un 3% respecte a la base de 2017 i manté el seu compromís i d'inversions d'aconseguir el 10% el 2025.

Per part seva, López Atxurra ha destacat que el projecte aglutina tres aspectes importants en l'actual conjuntura com són "l'aposta de futur" per reduir la petjada de carboni i la neutralitat tecnològica com a instrument; el repte de la indústria i la tecnologia com a base de la transició energètica; i la cooperació públic-privada com a eina intel·ligent per materialitzar un desenvolupament industrial que consolidi una societat de benestar sostenible".