La rendibilitat dels bons dels EUA repunta amb força per la perspectiva que la Fed no retalli tipus
L'escalada del conflicte a l'Orient Mitjà i el repunt de la inflació tensionen el deute
Els mercats de renda fixa se sumen a la tensió general, amb un repunt significatiu de les rendibilitats pel pes creixent de la inflació, la política monetària i, cada cop més, els riscos fiscals derivats de la guerra a l'Orient Mitjà. En aquest context, els inversors comencen a assumir que la Reserva Federal (Fed) podria no retallar tipus aquest any, cosa que està intensificant les vendes en bons.
El rendiment del bo nord-americà a 10 anys se situa a prop del 4,4% (4,36%), després de pujar a prop d'11 punts bàsics a l'última sessió, mentre que el bo a 2 anys —més sensible a les expectatives de tipus— ronda el 3,89%. El bo a 30 anys, per part seva, s'aproxima al 4,96%. En paral·lel, el bund alemany a 10 anys ha superat el 3% i se situa a màxims des del 2011, reflectint el caràcter global de l'ajust als mercats de deute.
Segons explica Dario Messi, responsable d'anàlisi de renda fixa de Julius Baer, el moviment a l'alça de les rendibilitats respon a tres factors clau: la inflació, l'enduriment de les expectatives de política monetària i el cost fiscal del conflicte creixent.
Inicialment, el repunt dels rendiments va estar impulsat per la revisió a l'alça de les previsions d'inflació i tipus d'interès. Tot i això, els últims dies el focus ha girat cap a les implicacions fiscals de la guerra, en un entorn en què l'encariment de l'energia està elevant les pressions inflacionistes a nivell global.
De fet, els inversors estan començant a posicionar-se per a un escenari més agressiu per part dels bancs centrals. Als Estats Units, el mercat ja no descompta retallades de tipus el 2026 i fins i tot contempla la possibilitat de pujades, en un gir significatiu enfront de les expectatives de fa tot just unes setmanes.
Tot i el deteriorament del context macroeconòmic, les preocupacions sobre el creixement continuen sense reflectir-se plenament en els preus dels bons. Julius Baer subratlla que aquests riscos "segueixen els últims a la cua", encara que adverteix que podrien ressorgir ràpidament si les tensions geopolítiques es prolonguen.
En aquest sentit, el banc assenyala que l'impacte econòmic del conflicte podria augmentar amb el temps, especialment a Europa, on la recuperació del crèdit es podria veure afectada per la combinació de tipus elevats i persistència de la inflació.
En aquest entorn, Julius Baer recomana no reduir l'exposició a durada malgrat el fort repunt de les rendibilitats, perquè considera que el segment de bons d'alta qualitat a mitjà termini —entre cinc i deu anys— ofereix un binomi rendibilitat-risc atractiu a mitjà termini.
Per als segments més arriscats del crèdit corporatiu, l'entitat prefereix centrar-se en venciments més curts, amb l'objectiu de capturar rendibilitat per cupó i, alhora, limitar l'exposició a la volatilitat dels diferencials, que previsiblement continuarà elevada a les properes setmanes.