El petroli segueix a nivells previs a la guerra mentre es restableix el trànsit per Ormuz

Aquestes caigudes arriben després que els petroliers hagin començat a travessar l'estret d'Ormuz, la via marítima per la qual circula una cinquena part del subministrament mundial de petroli, que ha estat clau en el desenvolupament del conflicte en estar bloquejada i tancada durant gran part d'aquest.

"Un altre aspecte que reflecteix el canvi de sentiment és l'evolució dels diferencials del Brent. La caiguda de les primes pagades pels barrils físics i l'estrenyiment dels 'spreads' entre contractes suggereixen que el mercat comença a percebre unes condicions d'oferta molt més còmodes que fa amb prou feines unes setmanes", explica Manuel Pinto, analista de mercats d'XTB.

Més de 20 petroliers que transporten al voltant de 35 milions de barrils de cru han travessat l'estret d'Ormuz des que els Estats Units i l'Iran van aconseguir un acord per a reobrir aquesta ruta marítima clau, segons la companyia de seguiment comercial Kpler. Els vaixells no iranians havien quedat encallats al golf Pèrsic durant més de tres mesos i s'espera que la majoria arribi a destins a Àsia a principis d'agost.

Amb tot, les dades de trànsit apunten a una recuperació cautelosa. Els trànsits es van triplicar fins a 93 al passat cap de setmana en comparació amb el període comparable anterior, segons el proveïdor de dades de seguiment marítim MarineTraffic, però segueixen molt per sota dels nivells previs a la guerra, quan més de 100 vaixells travessaven diàriament l'estret.

Segons els analistes de Citi, el pitjor per als inversors de matèries primeres podria haver passat i ara creuen que una "desescalada important" és el seu escenari base, motiu pel qual projecta un preu d'entre 60 i 65 euros per al barril de Brent durant els pròxim sis a dotze mesos. L'entitat nord-americana també ha indicat que qualsevol repunt temporal del petroli durant l'estiu hauria d'aprofitar-se per a vendre.

No obstant això, la Marina del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran (IRGC, per les seves sigles en anglès) ha advertit dijous que el pas segur per l'estret d'Ormuz només es permetrà a través de rutes designades per Teheran, la qual cosa posa en relleu que els riscos per a aquesta via marítima clau segueixen presents. "La navegació fora d'aquestes rutes és altament perillosa i està prohibida, i advertim a tots els vaixells que evitin estrictament qualsevol moviment fora dels corredors designats", ha declarat la Marina del IRGC, segons mitjans locals iranians.

L'advertiment ha arribat després que un important grup d'informació naval proposés dissabte corredors marítims alternatius, instant els armadors a considerar creuar l'estret per la ruta sud amb els seus senyals de transponedor activats.

Els analistes han advertit que qualsevol forma de control iranià podria tenir efectes a llarg termini sobre els fluxos de petroli a través de l'estret, ja que els fluxos podrien no recuperar-se per complet als nivells previs a la guerra si Teheran manté el control estratègic de la via marítima. "Qualsevol final del conflicte que deixi l'Iran exercint control operatiu i influència sobre l'estret resultarà, en la nostra opinió, en fluxos significativament menors a través d'aquesta via marítima", indica Helima Croft, responsable d'estratègia global de matèries primeres a RBC Capital Markets.

Cal recordar que els Estats Units va aixecar recentment les sancions sobre el petroli iranià després que Washington i Teheran acordaran un full de ruta de 60 dies per a aconseguir una resolució definitiva al conflicte. Així es recull en la llicència general donada a conèixer aquest dilluns pel Departament del Tresor, que permet la venda de petroli cru i productes petroquímics i derivats del petroli d'origen iranià fins al 21 d'agost.

La llicència estipula que el petroli iranià pot importar-se als EUA quan sigui necessari per a completar la seva venda, lliurament o descàrrega, cosa que no passa des de fa gairebé 50 anys. I és que els Estats Units no ha importat petroli iranià de manera significativa des que Washington va imposar sancions després de la revolució del 1979, segons recull Reuters.