Tot sembla indicar, tret d'una sorpresa poc probable, que el govern francès caurà
Déjà vu. Aquesta reconeguda expressió francesa descriu a la perfecció la situació política que travessa el país gal. I és que, només vuit mesos després de la formació de l'últim govern, França es troba a punt del col·lapse i es prepara per sumir-se en la incertesa quan el primer ministre, François Bayrou, afronti una moció de confiança que en provocarà la caiguda.
L'Assemblea Nacional votarà aquest dilluns, 8 de setembre, una moció convocada pel mateix cap de l'Executiu per aconseguir que el suport dels legisladors al pressupost del 2026, que preveu un ajust de 43.800 milions d'euros el 2026, amb l'objectiu de reduir el dèficit al 4,6% del PIB enfront al 5,8% registrat el 2024.
Per aconseguir-ho, Bayrou ha proposat una retallada de despeses de 44.000 milions d'euros, pujades d'impostos, congelació de pensions, reducció de l'ocupació pública i fins i tot la supressió de dos dies festius.
Així, en un Parlament profundament dividit, totes les forces polítiques han anunciat la seva intenció de rebutjar aquest vot de confiança, des de la ultradretana Agrupació Nacional (RN) fins a l'esquerrana radical La France Insoumise (LFI), passant per l'esquerrana Partit Socialista (PS).
En aquest sentit, cal destacar que la Constitució de la V República francesa obliga que el primer ministre i la resta del seu gabinet dimiteixin si perden una moció de confiança o de censura.
Ara el president Emmanuel Macron té tres opcions: proposar un nou primer ministre i conformar un nou govern, dissoldre l'Assemblea Nacional i convocar eleccions legislatives anticipades, o presentar-ne la dimissió i activar automàticament eleccions presidencials.
En principi, "l'escenari més factible és que Macron nomeni un nou primer ministre, probablement de l'ala socialista, i que aquest intenti tirar endavant un nou pressupost amb menors retallades", afirmen a Link Securities.
Aquest escenari, a proiri, es presenta com el menys negatiu per als mercats, "sent-ne, en sentit contrari el més negatiu la convocatòria de noves eleccions legislatives, cosa a què Macron es resisteix, ja que el resultat no canviaria gaire l'actual composició de l'Assemblea", afegeixen aquests estrategs.
"Els riscos més grans provenen del que podria succeir durant les pròximes setmanes o mesos. La incapacitat de França per sanejar les seves finances públiques ha donat lloc a tres governs en poc més d'un any, i no hi ha indicis que un quart tingui millors resultats. Però ens costa de creure en altres escenaris, un cop descartem noves eleccions o la dimissió de Macron. França canviarà de govern, però no de problemes", analitza Manuel Pinto, analista de mercats.
És més, l'expert comenta que "com més es prolongui la incertesa, més gran serà la càrrega del deute i més gran l'impacte en la confiança del sector privat, cosa que només dificultarà que França redueixi el seu endeutament, en un moment clau en què les agències de qualificació publicaran la seva visió sobre el deute del país".