La inflació de l'eurozona es modera al 0,1% al maig, valors mínims des de 2016

El nou afebliment dels preus a l'eurozona es coneix amb prou feines una setmana abans que es reuneixi el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE), l'objectiu d'estabilitat del qual passa per mantenir la inflació en un nivell inferior, encara que proper, al 2% a mitjà termini, cosa que alimenta la possibilitat que la institució adopti noves mesures o ampliï l'abast de les actuals.

El mes de maig, els preus de l'energia van registrar a la zona euro una caiguda interanual del 12%, agreujant així el descens del 9,7% registrat a l'abril, mentre que els preus dels aliments frescos van moderar al 6,5% la seva escalada des del 7,6% del mes anterior. Per part seva, els serveis es van encarir un 1,3%, una dècima més que a l'abril, i els béns industrials no energètics van pujar un 0,2%, enfront del 0,3% del mes anterior.

D'aquesta manera, sense tenir en compte l'impacte dels preus de l'energia, la taxa d'inflació interanual de la zona euro s'ha situat al maig en un 1,4%, en línia amb la lectura d'abril; en deixar-ne fora també els preus dels aliments frescos, l'alcohol i el tabac, la taxa d'inflació subjacent s'ha mantingut estable en un 0,9%.

Entre els 19 països de l'euro, tan sols sis han registrat pujades de preus interanuals al maig, amb Eslovàquia (2%) al capdavant, per davant de Països Baixos (1%), Malta (0,9%), Alemanya (0,5%), França (0,2%) i Lituània (0,1%). Per part seva, entre els països que van registrar caigudes de les taxes d'inflació, els descensos més pronunciats es van registrar a Estònia (-1,8%), Luxemburg (-1,6%) i Eslovènia (-1,4%).

En el cas d'Espanya, la taxa d'inflació harmonitzada s'ha situat al maig en un -0,9%, després de caure un 0,7% a l'abril, i manté en un punt percentual el diferencial de preus favorable a l'economia espanyola respecte a l'eurozona.