La inflació de la zona de l'euro salta al 2,5% al ​​març per l'efecte de la guerra en el preu de l'energia

Representa el major increment dels preus des de gener del 2025. No obstant això, la dada és menor al que esperaven els analistes.

D'aquesta manera, la inflació torna a col·locar-se per sobre de l'objectiu del 2% del Banc Central Europeu (BCE), que a la seva última trobada va decidir mantenir els tipus d'interès al 2% per sisena reunió consecutiva i va reconèixer que "la guerra a l'Orient Mitjà ha incrementat significativament la incertesa del panorama econòmic, generant riscos a l'alça per a la inflació i riscos a la baixa per al creixement econòmic".

A més, l'organisme europeu va actualitzar les seves projeccions macroeconòmiques incorporant "excepcionalment informació fins a l'11 de març, una data límit posterior a l'habitual".

S'hi preveu que la inflació general faci una mitjana del 2,6% el 2026, el 2% el 2027 i el 2,1% el 2028, la qual cosa suposa una revisió a l'alça en comparació amb les projeccions de desembre, sobretot per a 2026, pel fet que els preus de l'energia seran més alts per la guerra a l'Orient Mitjà.

Sobre la inflació subjacent, es projecta una mitjana del 2,3% el 2026, del 2,2% el 2027 i del 2,1% el 2028, dades també superiors a la trajectòria de les projeccions de desembre, "principalment pel fet que els preus més alts de l'energia influeixen en la inflació sense incloure-hi energia ni aliments".

Atesos les dades d'inflació de març, per components, el cost de l'energia es va disparar un 4,9%, en comparació amb la baixada del 3,1% de febrer.

Per part seva, el preu dels serveis es va moderar dues dècimes en registrar una pujada del 3,2%, els aliments, l'alcohol i el tabac es van encarir un 2,4%, una dècima menys, i els béns industrials no energètics es van incrementar un 0,5%, dues dècimes menys que al febrer.

Per països, les taxes anuals més baixes van tenir lloc a Xipre i Itàlia (1,5% ambdós) i França (1,9%). Per contra, les majors pujades de preus es van donar a Croàcia (4,7%), Lituània (4,5%) i Luxemburg (3,8%).

Mentrestant, la taxa d'inflació subjacent, és a dir, aquella que exclou els preus dels aliments i l'energia, va caure al 2,3% des del 2,4%.

HI HA RAONS PER A L'ALERTA MÀXIMA AL BCE

"Després d'un llarg període d'inflació sorprenentment estable malgrat la inestabilitat global, la inflació a l'eurozona s'ha disparat de nou a causa de l'alça dels preus de l'energia", destaquen els analistes d'ING, que assenyalen que l'augment de la inflació "es va deure enterament a l'alça dels preus de l'energia, mentre que la inflació subjacent i els preus dels aliments continuaven baixant".

"El principal responsable és el preu de la gasolina, amb un augment de gairebé el 15% a l'últim mes. Les altres categories principals d'inflació no han mostrat impacte fins al moment. Tant la inflació de béns com la de serveis es van moderar, la qual cosa indica que els efectes sobre els preus, fora del sector energètic, van ser bastant lleus", afegeixen.

No obstant això, creuen que, de cara al futur, no es pot considerar l'augment del preu de l'energia de forma aïllada: "Tot gira entorn de l'Orient Mitjà, que domina les perspectives d'inflació, i no només pel que fa als preus de l'energia, sinó que també es preveu un risc a l'alça en els preus dels aliments i altres béns a causa de l'escassetat de fertilitzants i dels problemes més amplis en la cadena de subministrament derivats de la guerra".

Per això, consideren que, per al BCE, la preocupació per mantenir les expectatives d'inflació entorn del 2% serà prioritària en aquest moment. "Com més es prolongui la crisi, major serà la probabilitat d'un augment generalitzat de la inflació, tant general com subjacent. A causa de la gran incertesa sobre l'evolució del conflicte a l'Orient Mitjà, continuen haver-hi possibles nombrosos escenaris inflacionaris i per això el BCE té raó en mantenir-se en alerta màxima".