Funcas millora tres dècimes la previsió de PIB per a aquest any, fins al 2,5%
Manté sense canvis la seva estimació de creixement per al 2027 a l'1,8%
Funcas ha decidit revisar a l'alça la previsió de creixement del PIB per al 2026 en tres dècimes, fins al 2,5%. L'organisme destaca la resistència de l'economia espanyola als dos primers trimestres de l'any, i és que si entre el gener i el març el PIB va créixer un 0,6%, entre l'abril i el juny el ritme de creixement, amb les dades disponibles fins ara, s'hauria accelerat fins al 0,7% malgrat la guerra de l'Iran.
Segons estima Funcas, la contribució de la demanda interna s'eleva a 2,8 punts, dues dècimes més que a l'anterior previsió, mentre que el sector exterior restaria tres dècimes, una menys que a la projecció de maig.
"Els ajustos es deuen principalment a tres factors", comenta l'organisme en una nota. En primer lloc, es refereix a l'"augment de les existències per part de les empreses, amb la finalitat de prevenir una ruptura del proveïment després de l'esclat del conflicte, que ha generat un fenomen d'avançament de les comandes i un plus d'activitat a la cadena productiva de la indústria que suma una dècima de PIB".
En segon lloc, parla de components de la demanda interna com el consum públic i la construcció, que "mostren un dinamisme major de l'esperat, aportant una altra dècima addicional de PIB en relació a la previsió de maig".
I finalment, es refereix al sector exterior, que creu que "llevarà una dècima menys del que s'espera per l'efecte de desviament puntual del turisme cap a destins relativament segurs com Espanya".
De cara al 2027, Funcas preveu que l'economia creixi l'1,8%, sense canvis respecte a la seva estimació de maig, ja que "desapareixeran els factors que motiven la revisió a l'alça per a aquest any".
"La desacceleració té per origen la demanda interna, principalment el consum privat i la inversió en béns d'equip, en un context marcat pel final del programa 'Next Generation'. Si bé el fons 'Espanya Creix' prendrà el seu relleu, els recursos injectats a l'economia seran de menor magnitud, almenys al principi", comenta al respecte.
SET ANYS DE CREIXEMENT
Funcas recorda que l'economia espanyola, si es compleixen els seus pronòstics, "encadenaria set anys de creixement superior a la mitjana de l'eurozona, un resultat mai vist des del període expansiu dels 2000, marcat, aquest últim, per l'aparició de desequilibris externs que no es perceben al cicle actual".
No obstant això, el diferencial de creixement "es reduiria per la dilució progressiva d'alguns dels factors que ho expliquen, com els fons europeus o el turisme, que tocaria sostre a partir de l'any que ve", afegeixen.
L'organisme explica també que aquestes previsions "parteixen del supòsit d'una normalització progressiva del trànsit marítim per l'estret d'Ormuz, alleujant les tensions als mercats energètics i d'altres matèries primeres als pròxims mesos".
No obstant això, avisa, fins i tot sota aquest supòsit "la inflació encara trigarà a tornar a la senda anterior a l'esclat de la guerra, ja que el xoc de preus continuarà propagant-se a través del teixit productiu". A més, afegeixen, "la retirada de les rebaixes fiscals sobre els combustibles suposarà un augment de la taxa d'inflació d'entre vuit i nou dècimes".
D'aquesta manera, suposant que els preus energètics evolucionin en línia amb els mercats a termini, i que les rebaixes fiscals es reverteixen per complet a la tardor, "es preveu que el deflactor del consum pugi un 3,2% el 2026 en mitjana anual".
Això és una dècima per sota del que es va descomptar al maig, però vuit dècimes més que a les estimacions anteriors al conflicte. "Es mantindria la bretxa d'inflació amb la zona euro, evidenciant una erosió gradual del plus de competitivitat en el qual se sustenta el cicle expansiu", apunta Funcas.
Quant a l'ocupació, estima que l'estirada de l'activitat es traduirà en la creació d'una mica més de 900.000 llocs de treball nets durant el bienni, consistent amb un descens de la taxa d'atur fins al 9,1% el 2027, dues dècimes menys del que es preveia al maig. Així i tot, "continuarà sent una de les més elevades de la UE", comenta.
I respecte als comptes públics, les mesures per a pal·liar els efectes del conflicte a l'Orient Mitjà "alteraran el procés de contenció dels desequilibris pressupostaris". Funcas preveu que el dèficit públic es mantingui al 2,4% el 2026 i que amb prou feines baixi al 2,2% el 2027. A més, assenyala que al final d'aquest any, el deute públic arribarà al 96,7% del PIB.
Per a l'economia espanyola, "el principal risc és a la baixa, per la fragilitat de l'alto el foc al golf Pèrsic", però, a més, hi ha un altre risc que procedeix de la "situació dels mercats, sobretot quant al sector de la IA a l'economia dels EUA i la possibilitat d'una bombolla en embrió, l'esclat de la qual tindria serioses conseqüències per a l'economia mundial", diu.
Al pla intern, "el principal risc és la incertesa associada a les pròrrogues pressupostàries, al costat de la falta de consens per a adoptar reformes que desembussin la crisi d'habitatge", conclou.