El Banc d'Espanya afirma que el deute públic pujarà per la Covid

Ha atribuït el seu descens al 2019 al creixement

Bolsamanía
Europa Press | 04 ago, 2020 17:50 - Actualitzat: 17:56
ep el ministerio de hacienda ha hecho publico el deficit del conjunto de las administraciones
EUROPA PRESS - Archivo

El Banc d'Espanya indica que la ràtio de deute públic espanyol va disminuir en 2019 per cinquè any consecutiu fins al 95,5% del PIB. La causa principal d'aquesta baixada va ser el comportament expansiu de l'economia. El banc central nacional també ha alertat que l'evolució descendent contrasta amb la que s'originarà, a causa de la crisi de la Covid, en els pròxims mesos.

Aquest dimarts l'organisme supervisor va elaborar i va publicar una nota econòmica sobre l'evolució del deute públic a Espanya al 2019. Així mateix, ha apuntat que la ràtio de deute públic sobre el PIB va disminuir, segons el protocol de dèficit excessiu (PDE), 2,1 punts percentuals a causa de l'augment del denominador, que va ser el resultat del creixement econòmic, del 3,6% en termes nominals.

L'organisme explica que aquest es va veure compensat, parcialment, per l'efecte del mateix signe que el finançament del dèficit públic va exercir sobre el numerador.

Per part seva, en el conjunt de l'àrea de l'euro, la ràtio es va situar en un 84,1% al 2019, 1,7 punts percentuals inferior a l'aconseguida al 2018, mentre que les ràtios dels seus principals països van ser del 59,8%, 98,1% i 134,8%, respectivament, a Alemanya, França i Itàlia, amb reducció de 2,1 punts al primer país i manteniment als altres dos.

En termes de l'estructura per terminis, el saldo de deute de les administracions públiques espanyoles al final de 2019 va seguir concentrat en instruments de llarg termini (93,5% del total), amb una vida mitjana a l'entorn dels set anys i mig, i es va materialitzar principalment en valors (86,7% del total), que van augmentar el seu pes en detriment del dels préstecs.

D'igual forma el pes de les tinences de deute per part de no residents va augmentar substancialment, fins al 49%, intensificant-se la tendència iniciada en 2008 (51%). En termes de PIB, el deute de residents va suposar el 48,7% i la de no residents, el 46,8% l'any passat. La proporció de deute públic espanyol en poder del Banc d'Espanya ascendia al 18,7% del total al tancament de 2019 (17,9% del PIB).

PER SUBSECTORS

Per subsectors, l'organisme recorda que també es produeixen operacions d'endeutament entre els diferents subsectors, de manera que en els últims anys aquest tipus d'operacions ha determinat un increment del deute de l'Administració Central emesa al mercat, que ha servit per finançar principalment a les CCAA i a les corporacions locals a través dels seus fons de finançament.

A això se suma que la despesa en pensions s'ha finançat mitjançant operacions entre l'Estat i la Seguretat Social, i a través de la concessió de préstecs de l'Estat a la Tresoreria General de la Seguretat social i amb l'alienació de les tinences del Fons de Reserva, conegut com a 'guardiola de les pensions'.

Detalladament, l'Administració Central (85,2% del PIB, 1,9 punts menys), les CCAA (23,7% del PIB, 3,3 punts més) i les corporacions locals (1,9% del PIB, 0,3 punts menys) van disminuir el seu deute consolidat en 2019, al contrari que la Seguretat Social (4,4% del PIB, un punt més).

La bretxa entre el deute consolidat i la no consolidada de l'Administració Central continua augmentant, la qual cosa es deu principalment als préstecs concedits a les administracions territorials, segons el Banc d'Espanya.

Al mateix temps, el Fons de Reserva de la Seguretat Social va continuar reduint al 2019 les seves tinences de deute emès per altres administracions, fins al 0,2% del PIB, comparat amb un màxim del 5,9% de 2011.

Per CCAA s'observa una tendència homogènia de disminució, amb l'excepció de Múrcia, on l'endeutament es va mantenir estable en proporció al seu PIB.

En termes del seu nivell, la ràtio es va situar entre el 12,6% (País Basc) i el 42,1% (Comunitat Valenciana) del PIB regional. Al 2019, les CCAA en conjunt van mantenir la seva dependència del finançament atorgat per l'Administració Central, sent el percentatge del seu deute total en poder d'aquesta última d'un 61,1% al 2019.

Respecte a l'ajust dèficit-deute, apunta que és un factor rellevant en la dinàmica del deute públic, que a Espanya va tenir una especial transcendència durant la crisi financera iniciada al 2008, ja que van fer que augmentés el saldo de deute al 2012, increment que es va prolongar fins a 2014, mentre que van fer que es reduís en 3,5 punts percentuals del PIB entre 2015 i 2016.

La variació va ser poc significativa en 2017 i 2018 (+0,5 i -0,2 punts percentuals del PIB, respectivament). No obstant això, en 2019 aquest factor va tornar a ser d'importància i va implicar una reducció del deute de 1,6 punts percentuals.

En 2019 es van realitzar alienacions netes d'actius financers consolidats per un import de 6.900 milions d'euros, la qual cosa va contribuir a reduir el deute, en contrast amb l'aportació positiva a l'ajust dèficit-deute dels dos anys anteriors.

Igualment, els passius de les administracions públiques espanyoles van augmentar en 2,9 punts percentuals, fins al 141,4% del PIB, enfront del 113,6% de l'àrea de l'euro una vegada que es tenen en consideració les operacions entre els diferents nivells de les administracions, els passius consolidats del conjunt del sector són notablement inferiors (117,3% del PIB), si bé se situen per sobre del nivell de l'agregat de l'àrea de l'euro (104%).

El deute públic net (deute brut menys actius financers consolidats) va ser del 82,8% del PIB a la fi de 2019, xifra superior a la de l'any anterior (78,7%).

AUGMENT DEL DEUTE EN ELS PRÒXIMS MESOS PER LA COVID

En qualsevol caos, el Banc d'Espanya apunta que l'evolució descendent observada a Espanya en 2019 contrasta amb la que es produirà en els pròxims mesos, donat l'impacte previst de la Covid-19.

Aquest discorre, d'una banda, a través del numerador de la ràtio, a conseqüència de les mesures adoptades per a minimitzar els efectes de la malaltia i de l'efecte de la reculada de l'activitat sobre els estabilitzadors automàtics d'ingressos i despeses. A més, indica que l'acusat descens esperat del PIB nominal també impulsarà la ràtio a l'alça.

contador