El petroli cau després que l'OPEP+ augmentés la producció més del que s'esperava

El petroli se'n ressent aquest dilluns i cau després que l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i els seus aliats hagin acordat a la reunió d'aquest cap de setmana elevar la producció més del que s'esperava. En concret, un subgrup de vuit països de l'aliança petroliera OPEP+ elevarà la producció en 548.000 barrils diaris a l'agost.

Aquest subgrup, compost per importants productors com Rússia i Aràbia Saudita, juntament amb Algèria, Iraq, Kazakhstan, Kuwait, Oman i Unió dels Emirats Àrabs, ha decidit elevar la producció més del que s'esperava, i és que el mercat augurava que augmentés la producció només en 411.000 barrils diaris.

Segons apunta Stephen Innes, soci director d'SPI Asset Management, el posicionament de l'OPEP+ "reflecteix un equilibri inestable: l'augment de la producció es va anunciar amb claredat, però ara la pregunta és si aquest impuls provocarà un fort excés d'oferta de cru", comenta. Segons la seva opinió, ara com ara "se sent menys com una inundació i més com el començament d'una fuga lenta", per això les caigudes del petroli no són gaire acusades.

En un comunicat, la Secretaria de l'OPEP va atribuir la decisió adoptada aquest dissabte pels països a "una perspectiva econòmica mundial estable i als sòlids fonaments actuals del mercat, com es reflecteix als baixos inventaris de petroli".

No obstant això, cal recordar que aquests vuit productors fa temps que implementen dos conjunts de retallades voluntàries de producció al marge de la política formal de l'OPEP+. D'una banda, una retallada d'1,66 milions de barrils diaris, que continua vigent fins a finals de l'any que ve. I de l'altra, aquests països van decidir reduir la producció en 2,2 milions de barrils diaris addicionals, que van mantenir fins al final del primer trimestre.

Aquests països, a més, es van proposar inicialment augmentar la seva producció en 137.000 barrils diaris cada mes fins al setembre del 2026, però només van mantenir aquest ritme a l'abril. I és que després el grup va triplicar l'augment a 411.000 barrils diaris al maig, al juny i al juliol, i de cara a l'agost ha decidit accelerar el ritme fins als 548.000 barrils esmentats.

La decisió d'aquests països forma part de la meta que s'han marcat per recuperar quota de mercat mitjançant la reducció de preus. De fet, aquest darrer augment de la producció accelerarà la recuperació de la producció de cru un any abans del previst inicialment.

Així mateix, aquesta decisió també serveix com a càstig a aquells països que mantenen una sobreproducció de petroli, com són l'Iraq i Kazakhstan.

"Independentment del seu raonament, els barrils addicionals augmentaran les perspectives de subministrament de petroli per a la segona meitat de l'any i inevitablement llastraran els preus. No obstant, la reacció instintiva a les notícies de l'OPEP va ser relativament lleu", ha assenyalat Ipek Ozkardeskaya, analista sènior a Swissquote Bank.

Segons la seva opinió, "una decisió d'aquesta magnitud" podria haver fet que el petroli caigués amb força, però no ha estat així, "possiblement a causa de les tensions continues a l'Orient Mitjà i, en part, a les expectatives que la baixada dels preus pressioni encara més la producció d'esquist nord-americà".

"L'oferta seguirà augmentant, cosa que inevitablement obre la porta a un petroli més barat", conclou aquesta analista.

TENSIÓ A L'OPEP

Per part seva, els estrategs de Bankinter comenten que la notícia "afectarà negativament el preu del petroli per diversos motius". Primer, esmenta que l'OPEP va presentar les seves estimacions de demanda global i en recollien una reducció, per la qual cosa no trobarem amb una "menor demanda i més producció".

En segon lloc, esmenten que l'augment de producció "posa de manifest la forta divergència d'opinions al si de l'OPEP i és una resposta a diversos països que estan produint per sobre de les quotes".

A més, afegeixen els estrategs del banc, "aquesta tensió entre ells s'aguditzarà durant els propers mesos, ja que un escenari de moderació del preu, per desacceleració de l'economia, (aranzels i debilitat xinesa), apogeu de les energies netes i més eficiència, portarà els membres a intentar produir més per compensar aquesta caiguda dels preus i evitar reduir la seva quota".

Tot plegat, remarquen, amb "una volatilitat molt elevada derivada d'un complex context geopolític". Segons la seva opinió, el preu del petroli tancarà aquest any als 68 dòlars i als 65 dòlars el 2026.