Volatilitat al petroli després de l'operació militar dels EUA a Veneçuela: aquestes en són les claus

Volatilitat al petroli aquest dilluns després de l'operació militar dels Estats Units a Veneçuela i la captura del seu president, Nicolás Maduro. Donald Trump ja ha assegurat que Washington "dirigirà" el país llatinoamericà "fins que puguem fer-hi una transició segura i adequada" i que necessita "accés total (...) al petroli i a altres coses al seu país" per "reconstruir-lo".

Així, el barril Brent puja un 0,89% fins als 61,29 dòlars, encara que s'ha arribat a deixar més d'un 1,2%, mentre que la varietat West Texas Intermediate (WTI), de referència per als Estats Units, avança un 1,10%, fins als 57,97 dòlars, després de cedir més d'un 1,5% a l'inici de la sessió.

"Els preus del petroli es van estabilitzar després d'una oscil·lació inicial, ja que els operadors van sospesar dues forces oposades provocades per la intervenció de Washington a Veneçuela. D'una banda, la inestabilitat geopolítica a Amèrica Llatina justifica una prima de risc. D'altra banda, la perspectiva que les grans reserves de Veneçuela eventualment tornin al mercat argumenta el contrari", subratlla Stephen Innes, soci gerent d' SPI Asset Management.

"Qualsevol rehabilitació del sector petrolier veneçolà podria requerir anys i milers de milions de dòlars de capital. Així i tot, fins i tot la perspectiva d'un subministrament futur és suficient per a limitar els preus en un mercat ja sobreproveït", agrega.

En aquest escenari, els experts destaquen que Trump ha dibuixat un full de ruta "una mica difús per a Veneçuela", que sembla que passa per tenir un govern de tall chavista en funcions, amb Delcy Rodriguez al comandament, fins que s'estabilitzi la situació.

"És probable que en uns mesos es convoquin unes eleccions al país, però aquest tipus d'esdeveniments és molt incert i ens falta molta informació. En qualsevol cas, el que sí que ha afirmat Trump és que les instal·lacions petrolíferes seran explotades per companyies nord-americanes. Recordem que Veneçuela és el país amb majors reserves provades de petroli al món, amb al voltant del 24% de les reserves dels països de l'OPEP i més del 17% del total a nivell mundial", valora l'analista Javier Cabrera.

No obstant això, aquest estrateg posa el focus en què la infrainversió i l'"amiguisme" amb la qual s'ha gestionat la indústria a Veneçuela ha provocat una infrautilització significativa. "Aquest és un altre factor baixista per al petroli a mitjà-llarg termini, ja que encara que necessiti temps, això suposa un increment de l'oferta en un context en el qual ja hi ha excés de producció. A curt termini encara serà difícil veure grans increments de producció, per la qual cosa el preu encara no ha reaccionat amb força".

"La situació a Veneçuela i la intervenció dels Estats Units afegeixen soroll immediat, especialment al mercat del petroli. Els missatges des de Washington, apuntant a una gestió temporal del país i a inversions massives de companyies nord-americanes en infraestructures energètiques, eleven la volatilitat i generen titulars d'alt impacte", indica Javier Molina, analista sènior de mercats per a eToro.

I és que, tal com indiquen en Link Securities, el preu del cru es mostra molt volàtil després de la intervenció militar dels EUA a Veneçuela pels dubtes dels inversors de com pot aquest tema acabar afectant l'oferta de petroli a curt/mitjà termini.

Per això, ara, per a Kathleen Brooks, directora de recerca d'XTB, la pregunta és: se centraran els operadors en la possibilitat que el petroli veneçolà inundi el mercat en el futur, la qual cosa podria desplomar el preu del petroli, o en la inversió necessària perquè Veneçuela n'augmenti la producció?

"Actualment, Veneçuela bomba menys d'un milió de barrils diaris, al punt màxim el 1998, abans que els dictadors socialistes prenguessin el control, produïa gairebé 3,5 milions de barrils diaris. Tornar a aquest nivell requerirà centenars de milers de milions de dòlars en inversions, que, segons el president Trump, provindran en part de companyies petrolieres nord-americanes", afirma.

No obstant això, segons Brooks, "les inversions necessàries inclouen la modernització d'infraestructures antigues i deteriorades, la perforació de nous pous petroliers i la construcció de més refineries per a processar el cru pesat veneçolà. Optimitzar Veneçuela, rica en recursos, per a generar els ingressos necessaris per a la recuperació del país podria trigar fins el 2030 o més enllà, segons alguns analistes petroliers. Per tant, qualsevol caiguda en el preu del petroli a principis d'aquesta setmana podria ser efímera".

De fet, Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote, assenyala que Veneçuela té les majors reserves de petroli del món (més de 300.000 milions de barrils, fins i tot més que Aràbia Saudita (al voltant de 267.000 milions de barrils, segons un gràfic publicat per Al Jazeera), però les seves exportacions de petroli estan molt per sota dels principals exportadors com Aràbia Saudita (181.000 milions de dòlars), els Estats Units (125.000 milions de dòlars) i Rússia (122.000 milions de dòlars).

Com a resultat, Veneçuela bomba al voltant de 800.000 barrils diaris, un terç del que solia bombar fa una dècada i menys de l'1% dels subministraments mundials.

"En termes de risc de subministrament, això és pràcticament insignificant, especialment considerant que el mercat del cru està ben proveït: la AIE projecta un superàvit rècord de petroli enguany, mentre que Trafigura adverteix sobre un possible 'superexcés'. Això explica per què és improbable que un possible xoc de subministrament a Veneçuela reverteixi la tendència baixista, sobretot perquè els Estats Units no va intervenir en cap instal·lació petroliera durant les operacions del cap de setmana passat i les sancions al petroli veneçolà continuen vigents", diu Ozkardeskaya.

Amb tot, i mirant cap al futur, considera que, si s'aixequen les sancions i la producció es recupera, la producció en podria augmentar, però només en uns 150.000 barrils per dia, segons els consultors de Kypler, i es necessitarien anys i una inversió massiva perquè la producció petroliera de Veneçuela torni als nivells previs a la crisi de més de 2 mbpd.

RISCOS GEOPOLÍTICS A CURT TERMINI

Per part seva, l'analista britànic Neil Wilson creu que el mercat probablement està més centrat en l'excedent d'oferta pel 2025 que en els riscos geopolítics a curt termini. "A llarg termini, amb el 17% de les reserves mundials provades de petroli, qualsevol mesura per a millorar la producció petroliera veneçolana serviria per a baixar-ne els preus, i sembla que la reacció del mercat se centra en l'entrada de més barrils. Trump va prometre que les empreses nord-americanes hi entrarien i "gastarien milers de milions de dòlars per a reparar la infraestructura [petroliera] que està molt deteriorada".

"No estic segur que anem a veure Chevron entrar i fer que Veneçuela torni a bombar 4 milions de barrils diaris; prendrà un any i requerirà desenes de milers de milions de dòlars d'inversió. Realment hi haurà aquest tipus d'inversió? Quant temps es necessitarà? Realment cediran el control els generals a càrrec de Veneçuela?", es pregunta Wilson.

Tot això, mentre els operadors avaluen l'impacte de les mesures nord-americanes a Veneçuela. La reacció immediata del preu no és tan dràstica com alguns podrien haver pensat. "Això es deu al fet que Veneçuela pot tenir les majors reserves del món, però només en produeix aproximadament un milió de barrils al dia (menys de l'1% de la producció mundial), per la qual cosa les xifres de barrils a curt termini no indiquen una 'crisi'", expressa Matt Britzman, analista sènior de renda variable de Hargreaves Lansdown.

"La veritable pregunta que mou el mercat és l'impacte a mitjà termini. Si se suavitzen les sancions i es reinverteixen importants inversions en infraestructures deteriorades, Veneçuela podria eventualment augmentar significativament la seva oferta, però això no serà un procés ràpid", conclou Britzman.