El Banc d'Espanya preveu "ajustos a la baixa" de les vendes i els preus al sector immobiliari

El Banc d'Espanya preveu un "impacte significatiu" de la crisi sanitària sobre el mercat immobiliari, amb "ajustos a la baixa" almenys a curt termini, segons assegura la institució al seu Informe d'Estabilitat Financera de primavera.

L'organisme que governa Pablo Hernández de Cos assenyala que, abans de la "pertorbació" que ha suposat la crisi sanitària, el mercat immobiliari es trobava en una fase de desacceleració, tant en termes d'activitat i transaccions com de preus, després de la "notable expansió" dels anys anteriors.

Així, subratlla que les compravendes es van contreure al 2019 al segment tant d'obra nova com, en major mesura, en el d'habitatge usat. Per part seva, el creixement del preu mitjà de l'habitatge es va moderar, mantenint-se una "elevada heterogeneïtat geogràfica".

A més, argumenta que, a diferència de la situació anterior a l'última crisi, "a la fi de 2019 no s'observaven desequilibris importants al mercat de l'habitatge, ni en termes de quantitats ni de preus".

La declaració de l'estat d'alarma per la crisi sanitària no va implicar en un primer moment el cessament de l'activitat del sector de la construcció, encara que sí que es va aturar entre el 29 de març i el 9 d'abril per la suspensió de les activitats econòmiques no essencials.

En tot cas, el Banc d'Espanya adverteix que el confinament de la població i la dificultat per dur a terme algunes de les tasques associades al procés de compravenda d'habitatges "haurien tingut un impacte molt significatiu sobre la demanda".

INTENSA CAIGUDA DE LA CERCA D'HABITATGE PER INTERNET

Per justificar aquesta afirmació, la institució posa com a exemple els indicadors basats en les cerques en Internet de termes relacionats amb el sector immobiliari, que mostren "una intensa caiguda".

En opinió del Banc d'Espanya, el grau de recuperació de l'activitat del mercat immobiliari, quan hagi passat la crisi sanitària, "dependrà de fins a quin punt els efectes econòmics i financers d'aquesta pertorbació són més o menys persistents".

En tot cas, afirma que l'absència de desequilibris importants al mercat immobiliari en termes de preus i quantitats abans de l'esclat de la crisi sanitària "mitiga l'abast dels possibles riscos per a l'estabilitat econòmica i financera".

"A diferència del que va ocórrer quan va esclatar la crisi iniciada en 2008, en aquesta ocasió el sector no sembla sobredimensionat, l'endeutament vinculat amb l'activitat immobiliària i el finançament a les llars per a adquisició d'habitatge s'estava contraient, encara que representa encara una fracció significativa del crèdit bancari al sector privat, i no existien indicis generalitzats de sobrevaloració de l'habitatge", exposa.

Al mateix temps, recorda que el pes en la concessió d'hipoteques d'operacions amb un alt apalancament ha estat molt més reduït durant el període posterior a 2008 i que els préstecs hipotecaris que van sobreviure a la crisi financera internacional tenen unes condicions de finançament que, en general, "es poden qualificar de prudents, i que es troben més aprop del venciment".

"L'evidència empírica disponible mostra que això redueix substancialment la probabilitat de morositat quan es produeix una caiguda de la renda de l'acreditat", conclou.