I si hi ha una altra onada d'infeccions? "Veurem tancaments a nivell regional enlloc de nacional"

Després de la Gran Reclusió, arriba la desescalada. Els països estan reobrint parcialment les seves economies després d'haver confinat a la seva població i haver paralitzat gran part de l'activitat per contenir la pandèmia de coronavirus. Ho estan fent a poc a poc, amb precaució, i no n'hi ha per a menys, ja que el que més es tem és un rebrot, pel mal en termes econòmics i de confiança que podria causar. Però, i si malgrat tot el retorn a la 'nova normalitat' provoca una altra onada d'infeccions? Els experts ho tenen clar: "Veurem tancaments a nivell regional en comptes de nacional".

És la predicció que fan els experts de Berenberg, que creuen que davant possibles rebrots de la malaltia "és probable que molts països diferenciïn les mesures per regions", de manera que no es vegin de nou grans tancaments nacionals, sinó només de determinades zones. En el cas d'Espanya, per exemple, podria donar-se el cas que les comunitats més afectades tornessin al confinament, mentre que aquelles en les quals les xifres de contagis estiguessin controlades podrien seguir amb la desescalada, o immerses ja en la 'nova normalitat', segons la previsió d'aquests analistes. De fet, al nostre país la reobertura per fases serà desigual, depenent de la situació a cada regió.

"Un nou augment regional de les infeccions es trobaria primerament amb nous tancaments a nivell regional enlloc de nacional", insisteix la firma alemanya, que creu que ara serà més senzill detectar nous contagis als primers estadis, és a dir, abans que es propaguin àmpliament, donades les proves que s'estan realitzant a tots els països, i això "reforça els arguments a favor d'aquest enfocament regional".

Precisament, a Alemanya ja s'està considerant aquesta idea, ja que el Govern d'Angela Merkel ha proposat reimplantar el confinament a les regions quan la taxa d'infeccions superi el límit setmanal de 50 casos per cada 100.000 habitants. El país alemany ha estat un dels primers a començar a reobrir la seva economia, juntament amb Àustria, per la qual cosa és possible que d'altres, com Espanya, Itàlia o França, el prenguin com a referència a l'hora de fixar mesures d'aquest tipus.

De moment, tots van amb peus de plom per no malbaratar l'esforç fet fins ara, i perquè els tancaments i el confinament hagin tingut sentit. "Un augment ocasional i modest dels casos pot no ser en si mateix alarmant", remarca Berenberg, que creu que l'important serà monitorar aquestes dades per veure si apunten al risc que hi hagi un nou augment de la càrrega de treball per al sistema sanitari.

I és que si hi ha un altre fort increment de les infeccions, i es tornen a col·lapsar els hospitals, això "podria suposar un peatge més dur per a les economies i els mercats que un retorn més gradual de l'economia a la normalitat". Sobretot perquè l'enduriment (una altra vegada) de les restriccions per contenir una possible segona onada de contagis també "podria ser molt més controvertit políticament que mantenir-les una mica més de temps".

En opinió dels analistes de la firma alemanya, "la necessitat potencial de reimposar tancaments més severs continua sent el risc clau a tenir en compte per a les perspectives econòmiques i financeres a tot el món avançat".

ELS MÉS I MENYS PREPARATS PER A LA REOBERTURA

Cal tenir en compte que la pandèmia no ha incidit per igual a tots els països, i que no tots han pogut controlar de la mateixa manera l'expansió de la Covid-19. Per això, no tots estan igual de preparats per a la reobertura. "Si s'ha de jutjar per com aplanat la corba d'infecció, Àustria, Suïssa, Espanya, Itàlia i Alemanya estan ben situats per atenuar les restriccions (bastant diferents) que han imposat", i "el mateix podria dir-se de Grècia i França, malgrat la baixa taxa de proves" que estan fent, diu Berenberg. No obstant això, "els EUA, Regne Unit i Suècia semblen anar més endarrerits".

Com a reflex de les diferències en la manera com els països han respost a la pandèmia, les estratègies de flexibilització dels tancaments també varien significativament entre els uns i els altres. Encara que cal esperar almenys certes característiques comunes, com per exemple que els grans esdeveniments públics siguin els últims a tornar. "Sorprendria veure un partit a casa dels nostres clubs de futbol favorits en un estadi ple abans que acabi l'any", diuen aquests analistes, que veuen un perfecte exemple d'aquest punt en el fet que Baviera hagi cancel·lat l'Oktoberfest.

També creuen probable que els viatges transfronterers "estiguin subjectes a severs controls durant molt de temps, especialment viatges de llarga distància amb països on el virus pot estar encara menys controlat".

Sigui com sigui, l'èxit o el possible fracàs de les estratègies per alleujar els bloquejos depèn no sols de l'ordre administrativa i el compliment del nou estat de restriccions, sinó també d'altres factors com els canvis en el comportament individual (si la gent manté o no la distància de seguretat, o si porta o no màscares). "Això pot jugar un paper important", afirma Berenberg.

I més en un moment en el qual la incertesa "continua sent elevada", ja que "només el temps dirà si la pandèmia continua estant prou controlada". El pronòstic d'aquests analistes és que "els tancaments s'aniran aixecant gradualment al maig i juny".