Trump diu que les converses amb la UE "no avancen" i amenaça amb un aranzel del 50% des del juny

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat la Unió Europea (UE) d'imposar un aranzel del 50% als seus productes perquè les converses amb el bloc comunitari no estan avançant com el mandatari desitja.

"Les nostres converses amb ells no estan avançant! Per tant, estic recomanant un aranzel directe del 50% sobre la Unió Europea, a partir de l'1 de juny del 2025. No hi haurà aranzel si el producte es construeix o fabrica als Estats Units", ha escrit a la xarxa social Truth Social.

Trump ha tornat a subratllar que la UE "es va formar amb el propòsit principal d'aprofitar-se dels Estats Units al comerç" i ha acusat el bloc comunitari de ser "molt difícil de tractar".

"Les seves poderoses barreres comercials, impostos al valor agregat (IVA), sancions corporatives ridícules, barreres comercials no monetàries, manipulacions monetàries, demandes injustes i injustificades contra empreses nord-americanes, entre altres coses, han portat a un dèficit comercial amb els EUA de més de 250.000.000 de dòlars a l'any".

Cal recordar que Trump va anunciar que, des del 14 de maig, pausaria els aranzels a la Xina durant 90 dies. S&P considera que aquesta mesura és un alleugeriment "parcial", ja que podria ser només temporal.

D'altra banda, els EUA van arribar a principis de maig a un acord comercial amb el Regne Unit per imposar un aranzel del 10% a les exportacions britàniques i que Londres gravi amb un 1,8% les importacions nord-americanes. També implica una rebaixa per a les tarifes aplicades sobre els automòbils: els primers 100.000 vehicles importats als Estats Units per fabricants del Regne Unit cada any estaran subjectes a una taxa recíproca del 10%, mentre que qualsevol vehicle addicional pagarà taxes del 25%.

També a principis de maig, la UE va anunciar que portarà davant l'Organització Mundial del Comerç (OMC) els aranzels imposats pel president dels Estats Units, Donald Trump, perquè considera que "violen flagrantment" les normes de l'organisme.

D'altra banda, la Comissió Europea ha iniciat una consulta pública sobre una llista d'importacions nord-americanes que podrien estar subjectes a contramesures de la UE "si les negociacions en curs entre la UE i els Estats Units no condueixen a un resultat mútuament beneficiós i l'eliminació dels aranzels nord-americans". La llista sotmesa a consulta fa referència a importacions procedents dels EUA per valor de 95.000 milions d'euros, que abasten una "àmplia gamma" de productes industrials i agrícoles.

EL DEUTE DELS EUA, AL FOCO

El pronunciament del president arriba un dia després que la Cambra de Representants dels Estats Units aprovés per un sol vot de diferència el projecte de reforma fiscal de Trump, que ara passa al Senat.

El text inclou un augment de 4 bilions de dòlars al sostre del deute nord-americà, retallades d'impostos i una reducció de despesa social. Amb tot, la versió final conté 42 esmenes que han estat 'dissenyades' per unir les diferents faccions del partit republicà.

Això, després que Moody's rebaixés recentment la qualificació creditícia del deute nord-americà, seguint els passos de Fitch i S&P, i passant-lo d''AAA' —la màxima nota— a 'Aa1'. L'elevadíssim deute dels EUA, que ja puja a gairebé 37 bilions de dòlars sense tenir en compte la reforma fiscal, o l'augment del cost per refinançar-lo són algunes de les raons esmentades per Moody's per a aquesta baixada.

Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote Bank, assenyala que els Estats Units no haurien de córrer perill, ja que els inversors continuen volent comprar deute, un valor que consideren com el valor refugi gairebé per excel·lència. El problema, però, és que la Reserva Federal (Fed) té una muntanya d'aquest deute al balanç, que està intentant reduir a poc a poc.

"Però aquesta no n'és la principal preocupació. El que està canviant és que els inversors comencen a preguntar-se si aquesta càrrega creixent de deute dels EUA és realment viable, i potser encara més important, si és tan segura com es pretén", afegeix l'experta.

Aquest és el quid de la qüestió: la fortalesa i la credibilitat del mercat de bons del Tresor, que sustenta tot el relat de l'“excepcionalisme” nord-americà. Sense confiança dels mercats, aquesta condició desapareix. "I aquest estatus especial és una cosa que els inversors van atorgar-li... i que en podrien treure", adverteix Ozkardeskaya.

Amb tot, Michael Brown, analista sènior de Pepperstone, continua pensant que les rendibilitats actuals dels bons encara són lluny d'un nivell que faci que Trump i el seu govern se sentin incòmodes. Tot i això, també creu que veurem rendiments del 4,50% en els bons a 30 anys abans d'assolir el 5,50%.

MÉS AMENACES

Trump també ha amenaçat avui Apple amb un aranzel 25% a tots els iPhone que fabriqui fora dels Estats Units.

"Fa temps que vaig informar Tim Cook d'Apple que espero que els iPhones que es venguin als Estats Units es fabriquin i ensamblin en aquest país, no a l'Índia ni en cap altre lloc. Si no és així, Apple haurà de pagar un aranzel d'almenys el 25% als EUA", ha publicat a la seva xarxa social TruthSocial.

Cal recordar que la companyia de Cupertino fabrica al voltant del 90% iPhones a la Xina a través del seu soci Foxconn i no té producció de telèfons intel·ligents als Estats Units, tot i que ha promès contractar més treballadors i destinar 500.000 milions de dòlars en inversió local durant els quatre anys vinents.

D'altra banda, Apple està traslladant part de la seva producció a l'Índia, un país menys afectat per la guerra comercial i aranzelària del mandatari nord-americà. Recentment, Financial Times ha informat que la intenció de Tim Cook, CEO de la companyia, és que tots els iPhone que es venguin als Estats Units es produeixin a l'Índia. A més, Foxconn ha anunciat que construirà una planta de components electrònics valorada en 1.500 milions de dòlars a prop de Chennai.