El BCE, molest amb Sánchez perquè "es fica en política monetària i accelera l'euro digital"

El pla del Govern de Pedro Sánchez de fer desaparèixer els diners en efectiu ha incomodat al Banc Central Europeu (BCE), que considera que l'Executiu espanyol s'ha ficat on no el demanen en adoptar decisions de política monetària. La proposta no de llei plantejada pel PSOE al Congrés d'eliminar gradualment el pagament en paper moneda, no sols molesta a l'institut emissor, en tractar-se d'una ingerència en tota regla, sinó que, a més, “determina l'abolició d'alguna cosa que el mateix BCE està plantejant-se fer, però amb seny”, indica Félix Fuertes, co-fundador de Cryptoinvest, la qual cosa deixa en dubte el pla d'un euro digital que el banc central porta temps desenvolupant.

La crisi del coronavirus ha impulsat l'ús del pagament electrònic com a mesura del prevenció contra el virus, i molts establiments han afavorit les transaccions financeres a través de targetes bancàries, dispositius mòbils o transferències, deixant de banda bitllets i monedes. Aquest és el primer pas cap a una transformació que obligarà a “criptografiar els diners fiduciaris”, explica Fuertes, esperonant iniciatives com aquella en la qual treballa el BCE per implementar un euro digital. El projecte de moneda comuna criptogràfica encara està en fase experimental, i no és prioritari per al banc central que, si fos el cas que decidís optar en un futur per acabar amb les emissions de diners físics, ho faria “de manera escalonada”, assegura el també col·laborador de Bolsamanía.

Les CBDC, acrònim en anglès per a monedes digitals emeses per bancs centrals, són l'alternativa a l'efectiu i a les monedes criptogràfiques descentralitzades, en les quals el 80% d'emissors monetaris del món ja estan treballant, en major o menor mesura. Ara que el paper moneda serà “repel·lit” arran de la pandèmia, i si altres governs europeus segueixen els passos de l'espanyol, el banc central presidit per Christine Lagarde “haurà de prendre decisions sobre un CBDC abans del que es preveia”, comenta l'expert.

No obstant això, no sembla que els alts funcionaris europeus tinguin cap ganes de veure's constrets en aquest procés. La iniciativa socialista, que no té data fixada per al seu debat parlamentari, no planteja un horitzó d'aprovació, i està oberta a la negociació, ha trobat oposició també de la Comissió Europea, ja que vulnera directament els principis de la Unió Europea (UE), que estableixen que tant els bitllets com les monedes són de curs legal per la qual cosa seria impossible denegar a qualsevol ciutadà el seu ús diari.

El text del PSOE, que demana “l'eliminació gradual del pagament en efectiu, amb l'horitzó de la seva desaparició definitiva”, xoca amb una declaració del braç executiu dels Vint-i-set de 2010, segons explica ‘El País’. En aquell moment, l'organisme va determinar que “la norma ha de ser l'acceptació de bitllets i monedes en euros com a mitjà de pagament en transaccions minoristes”. “Una denegació d'aquesta manera de pagament només hauria de ser possible si es basa en raons relacionades amb el principi de bona fe, com que el detallista no tingui canvi disponible”, va estipular la Comissió.

Quant al BCE, va manifestar la seva posició sobre la croada de l'Executiu de coalició PSOE-Unides Podem contra el frau fiscal, per la qual vol posar límit als pagaments en moneda al febrer de 2019 i, segons aquest mitjà, s'acull encara a aquest text. El llavors president del banc central, Mario Draghi, va respondre a una consulta del Banc d'Espanya en la qual detallava els múltiples problemes de retirar l'efectiu, com per exemple que evita comissions i facilita transaccions ràpides i instantànies.

El supervisor monetari, a més, ha explicat recentment que no hi ha plans immediats de criptografiar l'euro. De fet, el membre del BCE, Yves Mersch, va declarar el mes passat que encara no es detecta prou "interès comercial" per aquesta mena de moneda, però que va reconèixer que s'estan preparant per a quan n'hi hagi. En aquest sentit, la seva postura és que una “CBDC minorista, accessible a tothom, provocaria un gran canvi a les regles de joc”. La creació d'aquesta 'cripto' necessita abordar l'estat del curs legal de la moneda, establir la seva relació amb l'euro fíat i el procés pel qual es podrien intercanviar l'un per l'altre. I en aquest sentit, Mersch va explicar els dos enfocaments que contemplen: “Un token digital descentralitzat o que estigui ancorat als dipòsits de divises del banc central”.

La cautela dels bancs centrals s'explica perquè la seva missió és vetllar per l'estabilitat financera i “tenen raó de preocupar-se que futures solucions digitals no interrompin aquest bon funcionament”, comenta Alejandro Neut, economista de BBVA Research, en una nota d'anàlisi. “Una disrupció podria fins i tot posar en joc la pròpia efectivitat de la política monetària”, afegeix. “Per això, han d'evitar la creació d'un sistema bancari a l'ombra, que és volàtil per naturalesa, ja que no té les necessàries garanties ni regulació”, conclou l'expert de BBVA.