Almirall, molt a prop ja de la directriu alcista principal (o primària)
El valor acumula una caiguda del 30% des dels màxims d'aquest estiu
Aquí tenim un bon exemple d'allò que de vegades ens agrada recordar que un subjacent pot caure amb violència sense deixar de ser alcista per això a llarg termini.
Una directriu alcista no és ni més ni menys que una recta suport, una recta d'acceleració dels preus on cada cop que el subjacent cau aconsegueixen entrar diners al mercat. En aquest punt la demanda és més gran que l'oferta i per tant el preu reacciona a l'alça i rebota. Aquesta recta suport es caracteritza per construir sempre mínims creixents i hem d'exigir-li que, com a mínim, hi presenti tres punts de suport o de tangència.
I això és el que tenim al gràfic de llarg termini d'Almirall, una impecable recta d'acceleració (amb força més de tres punts de suport) que uneix tots i cadascun dels successius mínims creixents des de finals del 2011. Aquesta passa al moment actual per la zona dels aproximadament 10 euros. Podem parlar de tota una dècada recolzant-se en aquesta recta creixent dinàmica. De la qual cosa es dedueix que si cal llançar-se a la piscina en el valor, l'ideal és intentar-ho als nivells de preu més propers possibles a la directriu alcista esmentada.